Opinió

Picapiedra i Mármol

En Pedro i en Pablo ja s’han vist d’amagatotis i ja tenen redactat un preacord per avançar cap a una investidura i un govern de coalició. I l’han signat davant de tothom només 48 hores després de la jornada electoral. Quina celeritat! Aquest cop sembla que volen anar per feina. Si a la campanya electoral (per sort curta...) el tema estel·lar era el conflicte a Catalunya, ara en aquest preacord, decàleg, document d’intencions (digueu-li com vulgueu) el problema català no apareix fins al novè punt… I no com a conflicte polític a resoldre políticament, no! Segons en Pedro i en Pablo el que passa a Catalunya és un problema de convivència; vaja, que els set milions i mig de catalans no ens avenim gaire i ens hauran d’enviar al racó de pensar per millorar el nostre comportament i la nostre actitud envers els espanyols que tant ens estimen. Però a quin món viuen aquests dos? Si es pensen que aquesta és la manera de resoldre-ho tot plegat, van apanyats… Referèndum, autodeterminació, amnistia, presos polítics, exiliats… Alguna referència a tot això? No! Què s’han pensat aquests catalans! Autocrítica (perquè totes dues formacions han perdut escons), tampoc! Això sí: fem-nos la foto de pressa, i que ningú els pugui dir que de bona voluntat per desencallar la governabilitat d’Espanya no els en falta; i que si no hi ha investidura i posterior govern serà per culpa dels altres, que hauran estat uns irresponsables… Però resulta que la irresponsabilitat de Sánchez de repetir eleccions ha costat una pila de milions d’euros, ha fet que socialistes i podemites tinguin menys representació, que els populars recuperin terreny, que els independentistes d’arreu també sumin més escons, que la ultradreta feixista sigui tercera força amb el que significa tenir més de cinquanta diputats i que fins i tot tinguin dret a tenir representants a la mesa de Parlament. Potser sí que tot plegat hauria anat millor amb en Picapiedra i en Mármol que no pas amb en Sánchez i l’Iglesias… Això sí: hi ha hagut un damnificat que tots hauríem de celebrar: per piròman i irresponsable; superb i mentider, rancorós i egòlatra; adeu, Alberto. I l’última reflexió: que ara hi hagi investidura i govern (dèbil, segur) no treu que d’aquí a no gaires mesos es plantegi una moció de censura per part de l’oposició i ja hi tornem a ser… Serà divertit veure com miren els populars de desmarcar-se dels feixistes de Vox…

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.