Opinió

Extraordinari o ordinari

Ens referim a l’autorització que, a la segona demanda, el Tribunal Suprem ha concedit a Jordi Cuixart, per sortir de la presó –on va entrar el mes d’octubre del 2017– durant sis hores, per poder assistir al naixement del seu fill. El permís de sortida, segons el tribunal, és quelcom “extraordinari”, amb l’única finalitat de poder assistir al part, quan arribi el moment. No podem deixar de pensar que aquesta concessió, tenint en compte que la pena que compleix és preventiva, sigui considerada com una cosa extraordinària, quan pensem que hauria de ser un gest normal, o sigui ordinari, per no dir generós. Tenir un fill és un esdeveniment molt important per a uns pares que es preïn de ser-ho. Més en aquesta delicada situació que, en el cas que ens ocupa, encara fa més necessària la seva presència, ja que l’infant que naixerà, en aquestes circumstàncies, segons com vagin les coses, no podrà tenir el pare al seu costat; llavors, què són sis hores enfront de la incertesa. Hi ha aquella dita popular que diu que els infants neixen amb un pa sota el braç, tant de bo aquest, a en Cuixart i la seva esposa Txell, els pogués néixer amb una sentència absolutòria, sota el seu bracet. Però per damunt de tot, l’infant que els naixerà podrà dir que ha tingut uns pares molt atrevits. És el nostre parer. Què els direm a aquesta parella, / què els direm en la seva situació; / que el part vagi de meravella, / i que tot tingui bona solució. //

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.