Opinió

Sense pipa i sense pau

El representant socialista Iceta, que, quan ell vol o la seva voluntat li proporciona, fa ús d’una excel·lent capacitat de maniobrar les rodes de la conducció política, aquesta vegada ha quedat desviat cap a la cuneta. Amb una empenta, des de Madrid, del president electe Pedro Sánchez, aspirava a ser president del Senat espanyol, i, al mateix temps, representant del PSC en el Parlament. Sembla que a la maniobra política hi ha hagut un encreuament de carreteres. En tota encertada política democràtica i constructiva, la negociació és fonamental. Cal saber negociar i pactar. És un deure. L’immobilisme polític –segons Rajoy– ja veiem on ha portat Hispaniam, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

De totes maneres, el Senat espanyol del plec del 155, amb sous polítics duplicats enormes i amb dietes considerables no és, ni de bon tros, l’United States Senate. Exemple de servei al poble, entrega, sacrifici, responsabilitat, negociació i pacte. Allà, l’immobilisme polític és un frau i pertany a les ruïnes de la història.

Palamós (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.