Opinió

Som gent pacífica...

Escoltant i rebent informació de la causa al TS, constatant una terminologia legal feixuga, encarcarada, en un entorn passat de moda, amb mobiliari i disseny del segle XIX i una parafernàlia que alguns troben carrinclona, vaig redactar (El Punt Avui 10/05) un relat bumerang amb continguts extrets de les sessions, ple d’ironia, sarcasme, hilaritat. I en bona part amb l’altra estimada llengua que vaig aprendre (sí o sí a l’escola franquista) i que mai renunciaré a expressar-m’hi, també. Així doncs, per plasmar un relat del judici polític, que és com majoritàriament es veu des de casa nostra, no ho podia fer en la llegua materna i paterna sense donar una imatge estantissa, poc lapidària. Quina gran sort saber com més idiomes millor!

Per què no volen saber l’opinió de la ciutadania catalana en un referèndum? Potser perquè tenen molta por de rebre una massiva resposta rebutjant ser tutorats. O fem-ho en positiu: cada nació hauria de poder determinar el seu destí i escollir la manera de governar-se de manera pacífica i solidària. Ho han acceptat amb Eslovàquia, Eslovènia, etcètera, però nosaltres no, perquè es veu que som Ñ des d’Indíbil i Mandoni... Volem decidir!

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.