La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

A la Vall d'Hebron: hospitals i universitats (1)

Els primers passos del canvi cap a la fabricació, a la Vall d'Hebron, de salut i de formació, es van fer al primer terç del segle XX. En aquell temps van començar a funcionar dues institucions que perduren.L' una és la Fundació Albà amb l'Hospital de Sant Miquel (1917), especialitzat en malalties cròniques i en disminucions. L'altra, el Patronat Ribas (1917 i 1930), inicialment una escola amb internat per a orfes, finançat per Lluís Ribas, l'empresari d'El Vapor Nou de Rubí, una fàbrica de teixits de pana

Ala Vall d'Hebron, durant tot el segle XX, s'hi van anar localitzant les que han esdevingut unes grans fàbriques de salut física i de formació intel·lectual, amb l'Hospital Universitari Vall d'Hebron al capdavant.

Els precedents van ser un monestir medieval, un laberint de la Il·lustració, i una granja i un palau romàntics. El monestir és el de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393) que la desamortització i privatització iniciada pel govern liberal del 1835 va fer desaparèixer. Avui el laberint és el Jardí-Laberint del marqués d'Alfarràs (1791, ampliat més tard per Elies Rogent, l'home de l'Exposició del 1888), un jardí- museu de la Il·lustració. La granja és la Granja Vella de Martí Codolar (1882), que és l'origen del primer zoològic modern de Barcelona. El palau és el de Les Heures (1896) l'última residència del bisbalenc Josep Gallart i Forgas, un indià retornat ric de Puerto Rico, avui, integrat al Campus de Mundet de la UB.

Els primers passos del canvi cap a la fabricació, a la Vall d'Hebron, de salut i de formació, es van fer al primer terç del segle XX. En aquell temps van començar a funcionar dues institucions que perduren. L'una és la Fundació Albà amb l'Hospital de Sant Miquel (1917), especialitzat en malalties cròniques i en disminucions. L'altra, el Patronat Ribas (1917 i 1930), inicialment una escola amb internat per a orfes, finançat per Lluís Ribas, l'empresari d'El Vapor Nou de Rubí, una fàbrica de teixits de pana. El 1977 va esdevenir un centre doble d'ensenyament secundari: l'IES Patronat Ribas i l'IES Carles Riba. El 2002, hi va haver fusió dels dos instituts: és l'IES Vall d'Hebron.

El pas següent és un gran projecte d'iniciativa pública: tres membres destacats del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Activitat Contemporània (Gatpac), Josep-Lluís Sert (futur degà d'arquitectura a Harvard), Josep Torres-Clavé i Joan B. Subirana, els autors dels Dispensari Central Antituberculós (1934) del Raval de Barcelona. Van projectar el 1936 el gran Hospital Antituberculós de la Vall d'Hebron: un nou equipament sanitari de 9 plantes i 400 llits. Els plànols d'aquest hospital són al fons Torres Clavé de l'Arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Com a hospital general, i amb un altre projecte (Sert, exiliat als EUA, Torres Clavé, mort a la batalla de l'Ebre) i una altra situació política (la dictadura del 1939), més tard es va construir el gran hospital a la Vall d'Hebron. Després d'uns inicis incerts (1954), car era el primer hospital de l'Institut Nacional de Previsió de l'Estat espanyol, però era tutelat des de Madrid –pel Ministeri de Treball del govern espanyol, el va dirigir (1969-71) Agustí Pedro i Pons. Gràcies als canvis polítics del 1975-80, l'hospital va rebre una gran empenta. Del 1983-85 es va integrar a l'Institut Català de la Salut (ICS), la nova sanitat pública catalana. És l'actual Hospital Universitari de la Vall d'Hebron: la ciutat hospitalària més gran de Catalunya, una impressionant fàbrica de salut. Al 2010, amb 7.095 treballadors superespecialitzats, va tenir 902.928 consultes externes, va donar 60.182 altes i va fer 44.090 intervencions quirúrgiques; amb 1.138 llits, un pressupost de 641 milions d'euros, i una Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la UAB.

La UB també és a la Vall d'Hebron. Des de l'endemà dels Jocs Olímpics, amb un centre de documentació i recerca: el Pavelló de la República, reproducció del de la República espanyola a la Exposició Internacional de París del 1937, projectat per Josep Ll. Sert. El 1996 va créixer la presència de la UB amb l'adaptació i reutilització de bona part de les Llars (Ana Gironella de Mundet) inaugurades el 1957 com a seu de 3 facultats universitàries i 1 escola superior: el Campus Mundet. S'hi va integrar Can Gallart, el Palau de les Heures.

Dorotea Chopitea

Als anys 1960 es va construir, a la Vall d'Hebron, un altre centre sanitari: l'Hospital de Sant Rafael. Des del 1983, forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP). Als seus orígens (1889, a Les Corts), hi ha la ferma voluntat i els recursos de Dorotea Chopitea, nascuda a Santiago de Xile, vídua de l'indià Josep M. Serra i Muñoz que, procedent de Xile, va ser un dels fundadors del Banc de Barcelona. És un finançament inicial, doncs, que, com Gallart, o Mundet, va procedir d'activitats empresarials en terres americanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Empresa injecta ajuts per un valor rècord de més de 200 milions d’euros en subvencions per la Covid-19

Tarragona

Tradeinn arriba a la fita de 20 milions de comandes

celrà

Els hotelers demanen molta més flexibilitat

vall-llobrega

El món local impulsa el comerç amb la tecnologia

OLOT / BANYOLES / PALAMÓS

Pimec insta a destinar fons de la UE per a pimes

Barcelona
Economia

El Sabadell ocuparia la vicepresidència del nou banc

Les dones són majoria als equips directius de les fundacions

barcelona

Empresaris turístics de la Costa Brava demanen que les reserves a restaurants permetin moure’s el cap de setmana

Vall-llobrega

El govern espanyol mobilitzarà 10.000 milions d’euros dels fons europeus per reactivar el sector de l’automòbil

Madrid