La Borsa
Més valors
Economia

Keraam, la ceràmica dels temps moderns

novetat · Al març, aquesta innovadora empresa de Serra de Daró traurà al mercat una nova gamma de productes del parament de la llar consistent bàsicament en fonts per posar-hi aliments tradició i modernitat · Els dos socis de l'empresa afegeixen la tradició ceramista de la zona a l'experiència en la venda de productes de cuina

Keraam, nascuda fa prop d'un any i mig, pretén fusionar la tradició de la cuina de la ceràmica amb la modernitat de les cuines actuals. La seva primera línia de productes, presentada la primavera del 2009, consistia en una gamma d'estris per a la cocció, el disseny dels quals no va ser fàcil per poder combinar el disseny i el sentit pràctic amb a la qualitat i el gust de la cuina feta amb una cassola de terrissa.

Fonts de Keraam no descarten ampliar les mires cap a altres productes fets de la terracota tradicional, que va evolucionant. Però han de buscar i trobar les qualitats que els convencin. De moment, però,
se centren a consolidar el que ja
han engegat i a preparar una nova gamma de plates, safates i altres útils –que no descuidaran cuines com la marroquina– que sortirà
al mercat cap al mes de març. Keraam no fabrica els seus productes a la seva seu de Serra de Daró, és una empresa distribuïdora. Però
això no implica que hagin renunciat a uns paràmetres de qualitat que exigeixen als seus fabricants, així com una línia i dissenys propis
associats a la marca.

La iniciativa parteix de la base que el ritme de vida frenètic d'avui dia ha arraconat la cuina, deixant-li un temps mínim. A més a més, l'aparició de noves maneres de cuinar amb les cuines de vitroceràmica o les noves plates de Pyrex han
provocat la gairebé desaparició de
la terrissa de les cuines. Segons els creadors d'aquesta línia, Montse Pou i Adrià Bayó, aquests recipients aconsegueixen el resultat dels guisats tradicionals i sense que s'enganxi, fent la cuina tradicional
més neta i actual.

Un disseny complicat

La ceràmica té unes limitacions. El procés de fabricació del Chicken Sit –una plata amb un suport per coure una au al forn– va ser complicat. “El suport era difícil d'aixecar i si, a sobre, els dius que al suport hi vols un forat (destinat a posar-hi licor i herbes), ja semblava impossible”, explica Adrià Bayó. En la mateixa línia de productes hi trobem un motlle per coure tant aliments salats com dolços –molt versàtil– o una base per a pizzes que evita que es perdi la temperatura tan aviat i quedi humida. Tot, sense perdre la ceràmica com a matèria primera principal, però amb el toc de disseny més actual i pràctic, sense gaires caires vius, manejable i resistent.

Adaptats als temps

Nascuts a mitjans de l'any 2009, en plena recessió, són molt conscients que cal adaptabilitat per poder triomfar. En aquest aspecte remarquen la seva agilitat en el servei de comandes, així com en la fabricació. De fet, l'agilitat en el servei i un procés àgil de fabricació són requisits indispensables per passar a ser de la cartera de proveïdors de Keraam. Des de l'empresa expliquen com les dinàmiques en el comerç han canviat. Adrià Bayó explica: “No tenim comanda mínima i els envasos s'han fet de quatre unitats, i no de vuit com s'havien estudiat de bon començament”. Aquesta decisió es va prendre perquè el comerciant vol evitar l'emmagatzematge, ja que adquirir producte per no vendre'l li suposa una pèrdua. Bayó explica que la seva estructura petita els permet ser molt àgils. Fins i tot busquen aquesta característica entre els seus proveïdors: que siguin mitjans. El fet de poder entrar en el sistema informàtic de l'empresa de transport permet també servir una comanda a un client en 72 hores. Sí que és cert que quedar-se un palet de material implicava una reducció del cost, però era insignificant (potser de 40 cèntims per unitat). Però si no es ven l'estoc suposa un cost molt més important per al comerciant que les càrregues de transport. “Abans els magatzems eren plens, ara només hi ha els prestatges”, explica Bayó. Si bé hi ha empreses que encara exigeixen comandes mínimes, a Keraam no
consideren que aquesta pràctica
sigui l'adequada per a aquest context econòmic.

La ceràmica és viva a Portugal

Aquest país no ha deixat mai de treballar amb ceràmica i s'hi conserva la tradició; per això Keraam treballa amb fabricants d'allà. “Crec que es va industrialitzar molt el sector, però aquest producte necessita molta mà d'obra. Portugal té els processos que aquí no es farien”, explica Adrià Bayó. També recorda que les fàbriques catalanes van anar reduint l'ofici fins a la seva quasi desaparició. A part, les noves tecnologies van deixar la ceràmica en desús a la cuina, ja que va evolucionar més tard que els sistemes de cocció.

Presència en fires

Visiten cada any la fira Ambiente de Frankfurt, però no exposen perquè això vol dir internacionalització, i encara no interessa. “Coneixem molt bé el client del mercat en què estem i encara no ens hem plantejat exposar”, diu Bayó. Fer-ho també implica molts diners.

3
treballadors
són els que ara té l'empresa Keraam. Està formada per dos socis i una administrativa, ja que la producció i transport estan subcontractats.

Pensant en altres mercats

Tot i que la seu és a Serra de Daró, es tracta d'una empresa de pocs treballadors que podria ser a qualsevol altre lloc, tot i que prefereixen tenir la seu perquè “en algun lloc s'han de rebre les visites”. De fet, el seu magatzem logístic és a Polinyà (Barcelona), però tenen una seu per la gent que els coneix de la zona de Serra de Daró, prop de la Bisbal, una zona amb tradició de ceramistes. No tenen, doncs, un magatzem d'emmagatzematge, sinó una plataforma per repartir, basada en el sistema just in time, consistent en la fabricació de la comanda justa sense produir estoc per emmagatzemar. Malgrat tenir proveïdors a Portugal, el seu mercat no és allà, tot i que sí que hi venen. França és el mercat que en aquests moments estan provant, a través d'una sèrie de botigues disperses. Tanmateix, es tracta d'una prova per comprovar la sortida del producte, i s'ho prenen amb certa prudència, ja que cal tenir en compte que la cuina francesa és diferent de la d'aquí, encara que no hagin perdut la ceràmica a les cuines de la mateixa manera que s'ha fet aquí. En tot cas, i malgrat aquest sondejos, es mostren clarament partidaris de conèixer aquest mercat, i de mica en mica, si els convé, buscar altres mercats.

La prudència en l'entrada a altres mercats no els ha fet oblidar aspectes del packaging amb vista a la internacionalització. En aquest sentit, l'envàs dels seus productes està etiquetat en anglès, francès, alemany i castellà, i n'hi ha un altre d'etiquetat en català, castellà, gallec i basc. Si bé mostren la voluntat de complir amb l'obligació moral de l'etiquetatge en català, expliquen que quan no l'han posat ha estat per una qüestió de disseny que els ho ha impedit.

“Volíem una cuina com la de l'àvia però més pràctica”

qualitat · Destaquen la resistència del seu producte, que no perd els avantatges de la ceràmica testat · Tot ho ha provat un cuiner

Naixeu el 2009, en un context difícil. Sou valents.

A.B. O uns valents o uns inconscients.

Quin producte oferiu?

M.P. Nosaltres som distribuïdors, però tenim una línia, imatge i qualitat propis en objectes ceràmics per cuinar.

Què s'aconsegueix amb aquests objectes?

A.B. Hem dissenyat productes nous per tenir resultats iguals que a la cassola de l'àvia, quan s'hi estava dues hores, però
permeten fer una cuina més pràctica i més neta.

L'handicap de la ceràmica és que és delicada i ha quedat apartada.

A.B. Això depèn de la porositat del material. Els nostres suports per coure pollastres són d'un material gruixut que no es trenca fàcilment. Es pot rentar al rentaplats perfectament. A la ceràmica li ha costat més temps posar-se al dia a la cuina i mentrestant han aparegut nous
materials per cuinar com la
silicona o el Pyrex.

I com queda un pollastre
cuinat amb aquest suport, el Chicken Sit?

A.B. El gust de la cuina amb ceràmica és diferent, per començar. Com que té aquesta peça que va a dins el pollastre, fa que quedi cuit tant de fora com de dins i no quedi ressec.

Amb qui heu col·laborat en el disseny i en les proves?

A.B. En Jordi Jacas és el cuiner que ha anat provant tots els productes. També hem contactat amb dissenyadors, i jo mateix tinc la formació de delineant. La Montse ve de la
tradició de la ceràmica i ha fet empresarials.

Qui us ho fabrica?

M.B. El Chicken Sit és fet a Breda. Tenim fabricants a Portugal, ja que allà encara no s'ha perdut. Amb el boom de la construcció la fabricació d'estris
per la llar va baixar molt, perquè tothom va canviar l'activitat i es va dedicar als materials de construcció.

On es pot trobar?

A.B.A botigues de parament. Casa Claramunt o Cal Rei en serien uns exemples. Ens hem situat bé en un any i mig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Felip VI visita Catalunya per avalar l’electrificació de Seat

barcelona

Reig Jofre, a punt per fer la vacuna de Janssen

barcelona

Les gallines, també confinades, ponen menys per l’estrès

Castelló d’Empúries

La UE i els EUA acorden suspendre durant quatre mesos els aranzels pels ajuts a Airbus i Boeing

Brussel·les

El Clúster de l’Automoció veu una “bona notícia” la fàbrica de bateries tot i que “a prop de Seat pot ser a 200 km”

barcelona

El Grup Bon Preu tanca el 2020 amb una facturació de 1.625 milions, un 9% més

Les masies de voltregà

La restauració concentra les grans pèrdues del cava

vilafranca del penedès

Catalunya, favorita per ser la seu de la planta de bateries

barcelona

Les dones, més perjudicades per la pandèmia

barcelona