La Borsa
Més valors
Economia

ARTUR GENÍS

DIRECTOR D’OFICINA DEL SABADELL

“Es pot dir que aquest estiu hem sobreviscut a la pandèmia”

Un client que vol treure 300 euros no ha d’esperar-se vint minuts fent cua al carrer; per això els ajudem amb la tecnologia
Donem suport a les empreses perquè els danys provocats per la pandèmia no tenen res a veure amb la gestió

Artur Genís és director de l’oficina del Banc Sabadell de Platja d’Aro. Amb una llarga experiència en banca comercial a la zona, des de la seva talaia privilegiada ens ofereix una visió no tan sols del que està sent la pandèmia en el món de la banca, sinó també de com està repercutint en un sector doblement perjudicat per les mesures contra l’expansió del virus, el turístic.

Quin perfil de client atén la seva oficina?
Com que som una oficina de banca comercial, gestionem clients amb una facturació màxima de deu milions d’euros. Per damunt d’aquest nivell ja ho porta una secció del banc específica, la banca d’empreses. Amb tot, la nostra oficina és força global perquè toquem tot el ventall del sector turístic: hotels, càmpings, apartaments, aparthotels, etc. I també tot el que són comerços i autònoms, que inclouen la restauració. Treballem bàsicament amb aquests negocis perquè als territoris que envolten l’oficina, com ara Banyoles, Olot, Figueres o Girona, no hi ha gaire –per no dir gens– segment industrial productiu ni tampoc polígons industrials.
Hi ha un percentatge de clientela que deu ser no resident...
Tenim clients locals i també estrangers que tenen negocis aquí. Els particulars tenen força pes en la nostra oficina. I en aquest segment hi ha la gent del poble, socis de les empreses i també l’estranger, que efectivament és molt important. Dels particulars, entre el 60% i el 65% són clients no residents.
Quin tipus de productes demanen aquests no residents?
Primer caldria explicar com ens arriben, i això ho podem explicar perquè hi tenim molta experiència. Venen per dues vies: una, la més important, seria a través de col·laboradors API i immobiliàries, que ens els deriven. I també, en menor mesura però també fluïda, hi ha el cas dels no residents que ja tenen compte, finançament o productes d’inversió amb nosaltres, que han tingut bona experiència i que ens recomanen familiars, amics o coneguts, pel sistema del boca-orella. En el cas dels API i immobiliàries, coneixen molt bé el circuit i estan molt fidelitzats amb nosaltres, per la qual cosa hi ha una relació en què tots sortim guanyant. En definitiva, el nostre perfil bàsic seria el de petit empresari, i en el capítol de retail, hi té més presència el no resident, amb una proporció respecte als locals del 60%-40% aproximadament, i més pes pel que fa a producció, marge i operacions importants. I això tot i que envers els clients no residents no hi podem fer campanya per anar-los a captar. Sí que en fem en el cas dels locals, amb gestors que ofereixen serveis a empleats d’hotels, per exemple, amb avantatges concrets.
De quins països provenen els clients estrangers?
Podríem dir que ens arriben de tot arreu. Tenim clients de Singapur, del Canadà, dels Estats Units, que han invertit aquí en segones residències. Però el gruix són de Rússia i dels països de l’Est, com ara Ucraïna i el Kazakhstan. Entre els comunitaris, hi predominen alemanys, francesos, holandesos i belgues. També n’hi ha del Regne Unit...
Quines peculiaritats comporta atendre tota aquesta diversitat?
Començant pels idiomes: entre tots els gestors podem atendre perfectament en anglès, francès i alemany, i també ens defensem bé en rus. Tot i que hem de puntualitzar que el client rus que no parla anglès tot sovint ve acompanyat d’una persona que li fa de traductor. I això el client estranger ho agraeix molt, tant si busca finançament com inversió, o si vol adquirir productes de segona residència o d’operativa domèstica. A part, el banc també disposa d’un telèfon 24 hores 365 dies que informa en anglès, francès i alemany.
Fins a quin punt la pandèmia, el confinament i les restriccions han capgirat el funcionament del negoci?
Com a negoci, es pot dir que aquest estiu hem sobreviscut a la pandèmia. A falta de dades oficials, puc dir que a Platja d’Aro concretament, i en altres pobles del voltant, hi ha vingut força gent. A mig setembre aquesta part de la costa estava de gom a gom, fet que ha salvat la restauració. En el capítol dels comerços, en canvi, sí que s’ha patit força. És cert que amb una situació de pandèmia ningú podrà dir que li ha anat tan bé com altres anys. Però en l’àmbit de la restauració, alguns amb la boca petita, diuen que han salvat els mobles. Potser també perquè s’esperaven molta menys activitat i en canvi els ha sorprès que n’hi hagi hagut força. Pel que fa als hotels, almenys pel que fa al que controlem des de l’oficina, diria que l’ocupació ha oscil·lat entre un 50% i un 70%, i també en els càmpings. Els hotels més petits han omplert una mica més. En tot cas, el resum és que el comerç és el que ha rebut un impacte més fort i que la restauració i l’hostaleria han trampejat la situació, sobretot per la gent nacional, perquè els estrangers simplement no han vingut. Els de casa ens hem quedat aquí i han compensat els de fora que no han arribat. Era lògic perquè es van impedir els desplaçaments, sobretot des dels països de l’Est d’Europa. Només han arribat alguns francesos, que ja tenen segona residència aquí.
No hi ha cap negoci que hagi millorat respecte a altres anys?
Sí, un cas concret d’èxit ha estat el lloguer d’embarcacions nàutiques i motos d’aigua, perquè la gent d’aquí que no ha marxat ha volgut esbargir-se amb aquestes opcions. També el sector tecnològic, en general, ha fet sort amb la pandèmia.
I el sector financer, com l’ha viscut?
Òbviament, el tema de la captació de nous clients s’ha vist i es veurà afectat. Perquè des del març, quan ja hi podem incloure la Setmana Santa, ja no han vingut estrangers. I és evident que aquesta absència impacta en el negoci.
Quines mesures han pres per compensar?
Ja al març, el banc i cada oficina ens vam posar al servei del client particular i d’empreses per oferir crèdits amb l’aval de l’ICO. Hem ajudat tots els clients que ho han necessitat i que ho han demanat. Confiem en els bons negocis, les bones empreses i bones estratègies i ho hem fet perquè la Covid no els afecti en el futur. En el tema d’ajudes també hem donat un cop de mà als particulars, per exemple atorgant moratòries i altres tipus de solucions. I això ho hem fet tant amb residents com amb estrangers. També hem dut a terme accions proactives trucant a la gent que pensàvem que podia tenir dificultats. I n’hem trobat alguns. Afortunadament no tots, perquè tenim clients de nivell econòmic mitjà-alt, i aquests no ho han passat tan malament. Puc dir, però, que pel que fa a compres de segones residències no ha estat un mal any. S’han fet operacions immobiliàries, no tant per part de provinents dels països de l’Est, com ja he dit, però sí d’holandesos o belgues. Déu-n’hi-do les que s’han fet.
L’oficina està vinculada a un sector i a una zona amb una activitat molt estacional; a mitjà termini, què és el que espera que pot passar?
Tant de bo ho sabés. Malauradament, amb aquest virus, fins que no hi hagi una vacuna o algun tipus de solució mèdica, hem d’anar vetllant cada dia i passant com puguem. Veiem a les notícies que el panorama canvia cada setmana; quan sembla que va bé, de cop hi ha rebrots. Tot plegat ens pot afectar. El que sí que és cert és que el futur immediat, tenint en compte aquesta estacionalitat a la zona, no canviarà gaire de l’any passat a aquest. Els comerços i els hotels tancaven sempre a final d’octubre. Hi haurà diferències, és clar, en funció de com els hagi anat l’estiu. Però tot i això, hi ha feina feta perquè al març i a l’abril a les empreses ja els va caldre espavilar-se en el tema de liquiditat. Aquí, com a banc, hi vam tenir un paper important per passar l’estiu i per arribar a la pròxima temporada, que començarà aviat perquè Setmana Santa s’escau al març. Caldrà anar-ho veient. Anirem client per client mirant com estan posicionats, si volen invertir, quina estratègia tenen... Nosaltres hi serem, acompanyant, perquè si ells van bé serà un guany per a tots.
Amb tants daltabaixos econòmics, els clients continuen necessitant la banca. Quina política seguiran a partir d’ara?
Una política que combinarà atenció i molta proactivitat. Continuem fent entrevistes amb clients, visitant empreses. Ara tenim sobre la taula el que anomenem “visites 360”. Un cop passada la temporada, repassem la situació dels clients, anem a buscar les empreses i mirem d’acompanyar-les. I en el tema dels particulars, fem entrevistes integrals, que ens permeten el mateix, els preguntem en què els podem ajudar o si volen invertir en algun producte, si els cal protecció d’assegurances, etc. I si es tracta de bons negocis, que simplement s’han vist aturats per la pandèmia, continuaran rebent la confiança de la banca, que hi continuarà invertint. Perquè la pandèmia no té a veure amb una mala gestió ni amb un mal enfocament d’una estratègia.
Preveu que el sector assegurador guanyi importància?
Sí, tenim una persona especialitzada en assegurances que ens dona suport. També disposem de tot un catàleg de productes d’assegurança, destinats tant a particulars com a empreses. Oferim assegurances de vida, salut, autos, etc. I en l’àmbit de l’empresa tenim cobertures per a la responsabilitat civil, l’assegurança dels locals, dels negocis, com ara de càmpings o d’hotels. Com a curiositat, arran de la pandèmia, hem vist créixer la demanda d’assegurances de salut, sobretot per part dels no residents extracomunitaris. Entre aquests n’hi ha que havien invertit 500.000 euros en una segona residència i que ara estan tramitant la sol·licitud per poder venir a viure aquí. Aquest permís de residència només se’ls atorga si han fet aquesta inversió mínima. Però també els cal disposar d’una assegurança privada de salut. I aquesta és una demanda que estem atenent.
Ara que amb la pandèmia ha calgut extremar el distanciament físic, des de la banca, com en molts altres sectors, s’ha hagut d’intensificar l’atenció telemàtica. Com ho han enfocat?
Cal dir que el que anomenem “visites 360” ara ja les fem bàsicament en línia, tot i que també en fem de presencials si ens posem d’acord amb l’empresari per fer-les, respectant totes les mesures de seguretat. Ens trobem sovint que un client ens vol descriure in situ una reforma concreta, o ens vol mostrar una màquina. El que sí que és cert és que la pandèmia ha accelerat la digitalització. I si amb els clients locals ha augmentat molt, on hi ha hagut un salt importantíssim ha estat en el segment dels no residents. Ara, tots, clients i nosaltres, més que mai, hem de treballar digitalment.
Què es fa quan un client particular no està avesat a la tecnologia?
De fet, en condicions normals d’un any sense pandèmia, a l’oficina tenim una afluència molt gran. Una novetat que hem anat assumint és que, amb les restriccions d’aforament, la gent anava entrant amb comptagotes i feien cua al carrer. I davant d’això un dels empleats d’atenció al client ha fet també d’assessor, sortint a fora i preguntant als que s’esperaven el que volien. Ell els ensenyava com fer operacions des del mòbil, per exemple. Cal fer la vida més fàcil i un client que ha de treure 300 euros no ha d’esperar-se vint minuts fent cua al carrer. Hi ha moltes solucions. I hem vist que molta gent que mai s’ho havia plantejat agraeix aquesta pedagogia i ja han adoptat una metodologia que igualment s’hauria acabat imposant.

Veterà del negoci

Nascut a Girona fa 55 anys, en fa 31 que pertany a l’equip del Banc Sabadell i 25 que és director de banca comercial. Esportista empedreït i amant del territori on treballa, després de fer feina a bona part de les comarques gironines (Cassà de la Selva, Palamós...), dirigeix actualment l’oficina de Platja d’Aro, que dona servei a una clientela diversa. Com a exemple, l’any passat el 68% de les hipoteques que s’hi van firmar, el 60% dels clients que van captar, el 50% de l’actiu de l’oficina i el 54% del passiu i del marge es van fer amb clients estrangers. Al marge d’aquest fet i de la necessitat de parlar uns quants idiomes, alguns de remots, els serveis habituals de l’oficina són els d’una oficina gran, amb una dotzena de persones treballant-hi per cobrir tots els segments d’atenció i assessorament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Sabadell prioritza el mercat intern i es vol vendre TSB

Barcelona

‘Regala Girona’, l’ajut al comerç i a la restauració

girona / LLORET DE MAR

Querella de Pimec contra Canadell per injúries

El Banc Sabadell encarrega a Goldman Sachs la venda de la filial britànica TSB

Barcelona

Gairebé una cinquantena dels 162 hotels que van tornar a obrir a Barcelona han tancat de nou

Barcelona

La sud-coreana Smilegate obre un estudi de disseny de videojocs a Barcelona

barcelona

El Banc Sabadell descarta la fusió amb el BBVA i dona per acabades les negociacions

barcelona
Neix la primera operadora de mòbil i internet per a menors
Economia

Neix la primera operadora de mòbil i internet per a menors

BBVA se suma al Black Friday i retornarà 15 euros als nous clients que facin una compra amb la targeta Aqua