La Borsa
Més valors
Economia

La CE suspèn els comptes espanyols

Brussel·les pronostica que Espanya no complirà l’objectiu de dèficit el 2020 i qualifica el deute de “preocupant”

Sánchez haurà de refer els pressupostos i l’insta a estabilitzar el sistema de pensions

Brussel·les envia un altre toc d’atenció al govern espanyol en funcions per les seves finances. En plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez, l’executiu de la Unió Europea alerta que els seus pressupostos per l’any vinent no disposen de l’aval europeu, ja que preveuen un nivell de despesa pública més alt que l’exigit pel bloc. Com que pronostiquen que el dèficit públic no es reduirà tant com prometen els socialistes, la Comissió Europea (CE) va exigir ahir a Sánchez que enviï uns nous pressupostos, com més aviat millor, que quadrin més amb els seus estàndards.

Malgrat sortir del mecanisme de control del dèficit l’abril passat, l’Estat espanyol continua sota la lupa de Brussel·les, que es malfia de la seva habilitat comptable. La CE va avisar ahir el govern de Sánchez que els seus pressupostos per al 2020 van pel camí de desviar-se dels objectius de dèficit i deute fixats per la comunitat. És el segon cop que ho fa en dos mesos.

Risc “significatiu”

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, es va comprometre a rebaixar el dèficit al 2% aquest any i a l’1,7% el 2020, però Brussel·les creu que serà superior i que tancarà aquest any al 2,3% i el vinent al 2,2%.

L’executiu comunitari creu que hi ha un “risc de desviació significativa” del dèficit. Ara bé, no és l’únic estat de la Unió Europea en aquesta situació. Bèlgica, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia estan igual. La diferència és que en el cas espanyol, belga i francès el deute també és “preocupant”, tal com va explicar ahir el vicepresident de la CE Valdis Dombrovskis. Tots tres estats s’allunyen de l’objectiu, i a Brussel·les ja anticipen que no el respectaran l’any vinent.

En aquest sentit, la CE va criticar ahir que el govern de Sánchez no hagi utilitzat prou “els temps favorables” de l’economia per “posar les finances públiques en ordre”. Ara que salten les alarmes per la desacceleració mundial fomentada per la guerra comercial del president dels Estats Units amb la Xina, Brussel·les avisa Espanya que els “nivells alts de deute limiten la capacitat de respondre a crisis econòmiques”. Davant d’aquesta situació “preocupant”, la Comissió Europea pressiona el president en funcions Pedro Sánchez perquè la reducció del deute sigui una “prioritat” del seu nou mandat, si aconsegueix el suport necessari al Congrés en les pròximes setmanes. Així, li recomana que aprofiti els baixos nivells d’interès gràcies a l’últim paquet d’estímuls del Banc Central Europeu.

La futura vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, encara no ha estrenat el seu flamant nou càrrec però ja se li acumula feina al despatx. El suspens de l’executiu europeu als comptes va acompanyat de deures. Brussel·les reclama a Madrid que enviï un nou pressupost “com més aviat millor un cop s’hagi format govern” per corregir l’incompliment. En concret, vol que incloguin aquest cop “mesures addicionals necessàries” per complir el dèficit i el deute. Un encàrrec que també tenen portuguesos i belgues, encara sense un nou pla pressupostari perquè cap dels dos estats no ha format govern.

Al centre del balanç pressupostari hi ha les pensions. Brussel·les també va renyar ahir Sánchez pel poc “progrés” en les recomanacions europees per preservar l’estabilitat del sistema de pensions. La CE insta els socialistes a adoptar “mesures compensatòries” si continuen vinculant l’augment d’aquestes prestacions a la inflació i ajornant el factor de sostenibilitat.

Un govern “estable”

L’executiu europeu reclama els objectius, però no es posa, almenys de cara a la galeria, en com els ha de fer evolucionar a àmbit polític Espanya. Un cop més, l’eurocomissari d’Economia, Pierre Moscovici, es va abstenir de valorar el pacte de govern entre el PSOE i Podem, i es va limitar, com sempre, a demanar que hi hagi un executiu “estable”.

Així, el socialista francès va puntualitzar: “No és tradició de la Comissió Europea comentar acords polítics, sinó xifres i fets.” Per contra, sí que va lamentar ahir les “dificultats” dels seus companys espanyols per complir les normes fiscals europees.

LES XIFRES

2
per cent
és l’objectiu de dèficit per enguany i 1,7% pel 2020 als quals es va comprometre la ministra espanyola.
2,3
per cent
és el dèficit del pressupost espanyol amb què considera que tancarà l’any Espanya, i el vinent, el 2,2%.

El cost del rescat a la banca

El Banc d’Espanya va elevar ahir a 65.725 milions d’euros el cost de les ajudes al sector financer durant la crisi, assumit en gran part per l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), aportat per les pròpies entitats. Segons la informació actualitzada per la institució amb dades de 31 de desembre del 2018, feta pública ahir, aquest nou càlcul suposa 1.376 milions més respecte de l’estimació de fa un any i en gran mesura s’explica perquè el FROB, com a principal accionista de Bankia i BMN, valora ara en 9.560 milions la seva participació, i no en els 9.857 milions de novembre de 2018. Dels 65.725 milions que ha costat el rescat de les entitats, el gros (82,7%) prové exclusivament de fons públics, 54.353 milions, mentre que els 9.745 milions restants corresponen al FGD. El Banc d’Espanya xifra en 14.037 milions l’import recuperable de les ajudes públiques compromeses, és a dir, un 21,35%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La despesa social és sostenible tal com ara l’entenem?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. roca editorial

Perfil dels membres del consell d’administració

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF i membre de la junta del CEC i ACCID

Més esforç en transferència de tecnologia

Emprenedora

Perspectives frívoles i populistes per a la política

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

DE 14 A 33 (DEL 1972 AL 2019)

Professor de Política Econòmica de la UB

Desigualtats?

catedràtic d’economia de la UOC
MIREN ETXEZARRETA
ECONOMISTA JUBILADA VINCULADA A MOVIMENTS SOCIALS

“Per què el capital no cotitza gens ni mica en les pensions?”

Barcelona

Clíniques que claven les dents

barcelona

S’ha acabat demanar la clau del wifi

barcelona