La Borsa
Més valors
Economia

Un banc paga 1,1 milions a l’Ajuntament de Tossa per un producte d’alt risc

El Suprem anul·la una assegurança contractada pel consistori que li va fer perdre diners

Pel tribunal, l’entitat d’estalvis no va informar prou de l’oferta

Una sentència del Tribunal Suprem obliga un banc a pagar 1,1 milions d’euros a l’Ajuntament de Tossa de Mar, que va contractar un producte financer d’alt risc els anys 2006 i 2007. El consistori, aleshores encapçalat per Pilar Mundet (PSC), va contractar tres assegurances per amortir la puja d’interès d’uns crèdits bancaris d’un total de sis milions, però entre el març del 2007 i el gener del 2019 hi va perdre 961.984,61 euros. L’Ajuntament ja ha cobrat 1.132.858,52 euros, que són els diners que hi va perdre més els interessos (170.873,39).

Amb la sentència del 21 de març, el Suprem ratifica el que ja havien dictat l’Audiència de Girona el 19 de setembre del 2016 i el jutjat de primera instància número 6 de Blanes el 25 de setembre del 2014. L’advocat contractat per l’Ajuntament, Alberto Valero, valora que la sentència considera que l’Ajuntament no és un client professional i que el banc –aleshores Catalunya Banc SA, ara inclòs en el grup BBVA– li hauria d’haver detallat què són els swaps i els collars desactivables (noms dels productes). “La demandada estava obligada a sol·licitar informació sobre l’experiència financera dels seus clients”, diu la sentència.

Igual que havia fet l’Audiència, el Suprem dona la raó a l’Ajuntament, que va reclamar la nul·litat del producte. “L’interventor ha de fiscalitzar els comptes de l’Ajuntament i no ha de tenir coneixement especialitzat en productes financers”, explica Valero. A banda dels 1,1 milions d’euros, la sentència obliga el banc a pagar les costes, que podrien pujar a 120.000 euros.

El 2016, 36.310 euros

L’alcaldessa en funcions de Tossa, Gisela Saladich (Tossa Unida), explica que l’Ajuntament va contractar el producte d’alt risc pensant que era una assegurança: “Després de signar el crèdit, et feien signar una cosa que semblava que beneficiaria l’Ajuntament, però resulta que els interessos van pujar moltíssim.” El 2016, per exemple, l’Ajuntament hi va perdre 36.310,85 euros.

L’advocat de l’Ajuntament va presentar la demanda al jutjat de Blanes el 2014. Finalment, el Suprem dona la raó al consistori, que va demandar el banc en conèixer casos de privats i ajuntaments perjudicats. Per Valero, no hi havia jurisprudència al Suprem sobre anul·lacions de productes contractats per ajuntaments.

LA XIFRA

1.132.858
euros són els diners que ha cobrat l’Ajuntament perquè el Suprem ha declarats nuls els productes contractats.

LA FRASE

Estem acostumats a haver de pagar diners als bancs. El que no és tan normal és que te n’hagin de pagar
Gisela Saladich
alcaldessa de tossa en funcions


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La despesa social és sostenible tal com ara l’entenem?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. roca editorial

Perfil dels membres del consell d’administració

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF i membre de la junta del CEC i ACCID

Més esforç en transferència de tecnologia

Emprenedora

Perspectives frívoles i populistes per a la política

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

DE 14 A 33 (DEL 1972 AL 2019)

Professor de Política Econòmica de la UB

Desigualtats?

catedràtic d’economia de la UOC
MIREN ETXEZARRETA
ECONOMISTA JUBILADA VINCULADA A MOVIMENTS SOCIALS

“Per què el capital no cotitza gens ni mica en les pensions?”

Barcelona

Clíniques que claven les dents

barcelona

S’ha acabat demanar la clau del wifi

barcelona