La Borsa
Més valors
Economia

Hostel One obre albergs a Barcelona i a Cracòvia

La cadena suma 4 establiments en 4 mesos i en preveu 2 més aquest any

Una de les claus de l’èxit és la plantilla: gent viatgera de tot el món amb una alta mobilitat

La cadena d’albergs Hostel One ha premut l’accelerador. En els quatre primers mesos de l’any ja ha sumat quatre establiments a Europa: al març va ser a Roma i aquest abril, amb pocs dies de diferència, un a Barcelona i dos a Cracòvia. I la previsió és incorporar-ne almenys dos més abans que acabi l’any (París i Berlín). En la carta als Reis faltarà Amsterdam, per al qual segurament caldrà esperar fins al 2020. Això és així a hores d’ara perquè les oportunitats sorgeixen cada dia i alteren ràpidament el mapa d’obertures.

El fet clar és que Hostel One enllestirà en només tres anys el pla d’implantació en les principals capitals europees previst per a cinc. Serà el moment, sense descartar altres incorporacions a Europa, d’explorar altres parts del món, amb especial interès pels Estats Units, segons reconeix Antoni Subías, fundador i director general de la cadena.

Divuit ‘hostels’.

Amb les últimes incorporacions, Hostel One disposa d’una xarxa de 18 albergs –quatre a Barcelona; tres a Praga; dos a Madrid, Sevilla, Londres, Budapest i Cracòvia, i un a Roma– i 1.500 places, que la situen com una de les principals cadenes d’Europa i del món, en un sector que encara està massa atomitzat en petits establiments familiars. El lideratge, ja el té en reconeixement: acaba de ser distingida com la segona millor cadena d’albergs del món pel portal Hostelworld. A títol individual, Hostel One Paral·lel és un dels que té més reconeixements. Precisament la nova estrena a Barcelona és a pocs metres d’aquest, a l’avinguda Paral·lel, 36. Es tracta d’una operació de traspàs d’un inversor independent que s’havia introduït en el sector sense gaire èxit. Subías calcula que s’hi han invertit uns 500.000 euros entre la remodelació i el traspàs. D’aquesta manera, Hostel One suma 70 places i el quart alberg a Barcelona i la intenció és que siguin molts més. “Tot i que no és fàcil, Barcelona m’interessa perquè és la nostra base i l’escola on formar els quadres directius que necessito per a l’expansió”, indica Subías.

Els dos albergs de Cracòvia tenen 110 i 115 llits, i el de Roma, 115. En total la inversió efectuada fins al moment aquest any és d’1,8 milions d’euros, que es fa amb recursos propis. Hostel One assumeix la gestió dels establiments però no la propietat. De fet només dos dels albergs de la cadena són propis.

El creixement de l’empresa catalana s’ha fet a partir d’un model de producte que dona bons resultats. Els preus se situen en la franja alta del mercat –entre 55 i 66 euros per nit en habitació compartida– però inclouen un ampli ventall d’activitats culturals i de lleure i sopars gratuïts. La proposta ha atret un públic jove principalment dels Estats Units i Austràlia, que és el 50% dels clients de la cadena i que viatja per Europa allotjant-se en els diferents albergs de l’ensenya catalana.

L’altre pilar del model d’Hostel One és la plantilla: “No cerquem professionals de turisme sinó persones viatgeres”, explica Subías. L’empresa ha dissenyat una aplicació informàtica per seleccionar treballadors de tot el món amb alta predisposició a la mobilitat, que són la base de l’expansió de la cadena. “Si necessito cinc persones per obrir a Cracòvia en una setmana, com ha passat, les tinc”, explica el director general d’Hostel One.

Però no tot són flors i violes per a la cadena catalana. També hi ha hagut tancaments d’establiments que no han funcionat. Subías explica que fa vuit anys va haver de tancar l’alberg de Granada quan Ryanair va decidir deixar de volar a la ciutat andalusa. I fa només sis mesos va haver de retirar del mapa de la cadena la bandereta de Sant Petersburg. Una normativa excessivament laxa en l’obertura d’allotjaments ha desplomat els preus després de la Copa del Món de Futbol de l’any passat. “D’això se n’aprèn molt”, diu.

HOSTEL ONE

Facturació
8,2 M€
Treballadors
120
Any de fundació
2004
La cadena catana d’albergs va facturar 8,2 milions d’euros l’any passat i aquest any, gràcies a les noves obertures, la previsió és assolir els 10 milions d’euros.
L’Ambició

“Aspiro a crear la cadena més gran del món”

Amb 22 anys, Antoni Subías va muntar un negoci d’habitacions per a estudiants a la seva Girona natal, que es va vendre, i amb els diners va iniciar Hostel One a Barcelona. Avui, amb 45, reconeix que s’ho podria tornar a vendre tot i viure dels guanys. Però no ho farà perquè fer el que fa és un dels seus grans estímuls vitals: “Ho porto a l’ADN”, assegura. A més té una mena de repte personal: “On s’acaba això d’obrir nous albergs? No ho sé, podria arribar a 200 o més, no tinc límits, vull fer de Hostel One la cadena d’albergs més gran del món, i no veig per què no ho puc aconseguir”, diu sense elevar el to de la veu. Subías vol consolidar un sector molt jove i molt atomitzat, en què hi ha poques cadenes. A més algunes de les més importants són propietat de fons d’inversió, que, segons reconeix, ja l’han temptat sense èxit: “Hi ha un buit i la nostra experiència és un valor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les empreses gironines es preparen també per al ‘Brexit’

girona
economia

Universitaris holandesos a Ribas Álvarez

Eines de País té 4 presidenciables per a la Cambra

barcelona
Economia

Parlem entrarà en beneficis aquest any i vol doblar la facturació, fins als 11,1 milions

Una dona mor atropellada per un camió en una empresa de la partida Les Canals de Lleida

Barcelona

El deute públic de l’Estat marca un nou rècord al març i arriba als 1,2 bilions

Madrid/Barcelona

BBConstrumat tanca portes superant les 54.000 visites professionals

Barcelona

Eines de País té quatre candidats a la presidència de la Cambra

Barcelona

El Tribunal de Comptes Europeu veu una manca de procediments “específics” a Espanya per comunicar les sospites de frau

Brussel·les