La Borsa
Més valors
Economia

Homes, dones. Què diuen les dades?

La menor presència de les dones en llocs de treball remunerats té com a contrapunt una presència més alta en treballs (no remunerats) a les llars; unes tasques que no es visualitzen en el PIB ni és tenen en compte en el còmput dels serveis d’atenció a les persones. Aquesta és una assignatura pendent que, en el cas d’abordar-se comptablement, oferiria resultats molt diferents en molts indicadors econòmics i socials

Els indicadors agregats que habitualment s’utilitzen per analitzar la realitat econòmica i social moltes vegades amaguen situacions ben diferents en la seva distribució i composició. En aquest article, el focus d’anàlisi són les principals diferències a Catalunya entre homes i dones en alguns d’aquests indicadors.

Per començar, en la població actual hi ha un 1,8% més de dones que d’homes, tot i que neixen més nens que nenes. La distribució per edats mostra que fins als 26 anys predominen els homes (un 2,7% més), però entre els 27 i els 33 anys hi ha més dones (un 0,9%). De nou en l’interval d’edat entre els 34 i els 52 anys guanya la població masculina (un 2,1%). Tanmateix, a partir dels 53 anys el nombre de dones supera en totes les edats el dels homes. No en va l’esperança de vida de les dones en néixer és gairebé de 5,5 anys més que la dels homes.

En l’àmbit de l’ensenyament, els registres actuals són més favorables a les dones. Les noies estudien més i més temps. L’abandó prematur dels estudis (entre els 18 i els 24 anys) de les noies és del 12,5%, contra el 21,5 % en els nois. Això explica que entre la població entre 20 i 24 anys hi hagi un percentatge (79,6%) més alt de noies que ha completat els estudis de nivell secundari que de nois (70,8%). I, quan es tracta de formació universitària (valorada per la població de 30 a 34 anys), el percentatge de graduats és del 40,1% en el cas dels homes i del 54,1% en el de les dones. Tot i això, en les disciplines més tecnològiques, la presència de les dones continua sent escassa, i aquí caldria afegir-hi també la poca presència de dones en matèries d’àmbit econòmic.

Mentre que en el tema educatiu les dones han fet un pas endavant molt important, i en les darreres cohorts de població les dones superen els homes quant a nivell d’estudis, en el tema laboral i salarial els resultats són clarament contraris. Del total d’ocupats a Catalunya, els homes representen el 53% i les dones, el 47%; la menor diferència per gènere és fins als 34 anys i la major, a partir dels 55 anys. Cal afegir-hi també que el treball a temps parcial està més estès entre les dones i que en general les dones ocupen llocs de treball menys remunerats. D’altra banda, tot i tenir una formació cada cop més competitiva, l’accés de les dones a càrrecs directius està molt lluny de la paritat. Per tot això, no és d’estranyar que la bretxa salarial entre homes i dones se situï en un 23,4%, amb un impacte més gran entre la població de més edat que entre la més jove. La menor presència de les dones en llocs de treball remunerats té com a contrapunt una presència més alta en treballs (no remunerats) a les llars; unes tasques que no es visualitzen en el PIB ni és tenen en compte en el còmput dels serveis d’atenció a les persones. Aquesta és una assignatura pendent que, en el cas d’abordar-se comptablement, oferiria resultats molt diferents en molts indicadors econòmics i socials.

La dona i el món laboral.

Tot i que la incorporació de la dona al món del treball remunerat ha augmentat molt en els darrers anys, les pensions contributives dels homes encara són un 70% superiors a les de les dones. Això explica que la taxa de risc de pobresa a partir dels 65 anys sigui força més elevada entre les dones (8 punts percentuals més) que entre els homes. Per al conjunt d’edats, la taxa de risc de pobresa continua sent més elevada entre les dones, però no de manera tan acusada (1,4 punts).

El World Economic Forum calcula la bretxa de gènere per a 144 països a partir de l’anàlisi de quatre dimensions d’estudi. En dues d’aquestes dimensions, la de salut i la d’ensenyament, les diferències són molt inferiors a les que es mantenen en les altres dues àrees, la d’economia i la de política, i l’expectativa que es tanqui la bretxa de gènere, sobretot en la dimensió econòmica, és a molt llarg termini. Els resultats per països mostren que no sempre hi ha una relació directa entre el grau d’igualtat i de desenvolupament. Els estats més igualitaris són Islàndia, Finlàndia, Noruega i Suècia. Espanya ocupa la posició 29 del rànquing i els Estats Units, la 45. Les conclusions d’aquest estudi són ben explícites: cal eliminar les desigualtats de gènere no només perquè són intrínsecament injustes, sinó també perquè hi ha evidència que aquestes desigualtats tenen un efecte negatiu en l’economia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Universitaris catalans abocats a la millora de la mobilitat urbana

Barcelona

Trump anuncia un primer pacte comercial amb Xina per acabar amb la guerra comercial

Barcelona

L’Estat ha deixat d’invertir a Catalunya 8.000 milions d’euros que estaven pressupostats

Barcelona

La compravenda d’habitatges baixa un 5,6% a Catalunya a l’octubre en comparació amb el 2018

Barcelona

L’IPC puja dues dècimes al novembre a Catalunya i se situa en el 0,5%

Barcelona

Vila substitueix Giró com a director general de la Fundació La Caixa

Barcelona

Els polígons del Pla de l’Estany fan front comú

BANYOLES

El lloguer puja un 4% l’últim mig any a Girona

GIRONA

L’ACO i els placers d’Olot premien els clients per Nadal

Olot