La Borsa
Més valors
Economia

Després del ‘Brexit'

La sortida del Regne Unit de la UE obre molts interrogants sobre com s'han de plantejar les relacions de futur en el territori europeu La inexistència d'una Europa dels ciutadans incrementa l'euroescepticisme

Donar resposta a les inquietuds dels ciutadans, clau per al futur
Els Estats vetllen pels seus propis interessos, no pels de la UE

Tot i que s'auguraven desastroses conseqüències per a l'economia i la ciutadania en el cas que el Brexit guanyés, els britànics van decidir, el 23 de juny passat, deixar de pertànyer a la Unió Europea. El sí es va imposar per un estret marge en el referèndum i ha deixat un nou escenari que tot just ara es comença a gestionar.

El debat mensual Converses amb el Banc Sabadell, que patrocina l'entitat financera a El Punt Avui Televisió, i que s'emet avui, dia 30, a les 18:00 hores, se centra en aquesta ocasió en el significat i les conseqüències del Brexit, i té la participació d'Antoni Segura, doctor en història contemporània; Pol Morilla, investigador del CIDOB; Xavier Ferrer, vicepresident de la comissió d'Economia Internacional i UE del Col·legi d'Economistes de Catalunya; Xavier Cuadras, professor d'economia de la UPF i director de l'ESCI- UPF; i Teresa Freixes, catedràtica de ciència política i dret públic de la UAB.

El Brexit, per Morillas, és preocupant “sobretot pel que significa per al futur de la UE”. Segura i Ferrer coincideixen en què “políticament és una mala noticia”, tant per al Regne Unit com per a la UE, alhora que Segura diu confiar que “es pugui revertir la situació, tenint en compte que els més joves i amb més estudis van votar quedar-se a Europa”.

Els orígens

Els tertulians recorden els motius que van portar el llavors primer ministre britànic, David Cameron, a convocar un referèndum que tothom pronosticava que tenia guanyat. La crisi i altres qüestions polítiques, com ara l'acolliment d'immigrants o informes no del tot certs que preveien millores per a la població britànica en cas de sortir de la UE, van fer capgirar la situació. Morillas explica que “Cameron convoca el referèndum per sortir d'una posició de debilitat dins del partit. Respon amb el referèndum a un problema intern que mai va ser una preocupació principal per als ciutadans”. En tot cas, Ferrer apunta l'enorme complexitat de tirar endavant el Brexit, “perquè són 43 anys de convivència legislativa, i això significa al voltant de 12.000 lleis que s'han de tirar enrere, una cosa impossible”.

Freixes posa l'interrogant en el fet que el Brexit es pugui consolidar i explica que el Regne Unit “és un país amb una gran tradició democràtica i legal. Tenen un sistema on la Constitució és oberta i flexible, amb diversos textos que vénen del 1215. Per ells, les institucions de l'Estat, els drets civils i les relacions internacionals del país tenen valor constitucional. La resta es regula a través de les Act parlamentàries. D'altra banda, els referèndums, al Regne Unit, sempre són consultius, mai vinculants, perquè la sobirania és parlamentària i no pas popular. Després del Brexit, el comitè legislatiu de la Cambra dels Lords i l'Associació de Constitucionalistes del Regne Unit –que així com aquí ningú no ens fa cas, a la resta de països, la reunió dels experts en dret constitucional és molt important en aquest tipus de situacions– van advertir al govern sobre la sobirania del Parlament. I, fa uns dies, la primera ministra va dir que aniria al Parlament a parlar del Brexit”.

Cuadras mostra el seu acord amb aquests arguments jurídics, però alerta que “una cosa és la qüestió més estrictament jurídica i l'altra és el contingut polític”. Per ell, “és fa difícil pensar que en un país com la Gran Bretanya una decisió presa en un referèndum es pogués tirar enrere sense que hi hagués com a mínim un altre referèndum. Seria força contrari a la tradició democràtica del país”. Pel que fa als efectes, “la decisió hi ha afegit incertesa, i davant d'això els agents econòmics han actuat amb prudència”, explica Cuadras, que situa la caiguda de la lliura en aquesta incertesa pel futur. “Com llegia fa uns dies –rebla Ferrer–, els polítics proposen i els mercats disposen.”

El poder dels estats

A Segura li preocupa el fet “que aquest euroescepticisme està contagiant Europa”. Apunta a tres informes fets públics la primavera passada pel nord-americà Pew Research Center, que indiquen que Grècia, amb un 68%, és el país que lidera els partidaris de recuperar els poders cedits a la UE, seguit del Regne Unit, amb un 65%. Però el més greu de tot, segons Segura, “és que a tots els països els partidaris de recuperar el poder cedit superen els qui volen deixar-ho com està o els qui pensen que encara se n'han de cedir més. Amb vista a la construcció europea, això és preocupant perquè vol dir que la UE no està responent als interessos dels ciutadans”.

Segura assenyala “les mancances democràtiques, de funcionament i de transparència, i una excessiva burocratització que fa que no es pugui aplicar allò que els ciutadans creuen que decideixen en la seva vida quotidiana” com els principals motius de l'euroescepticisme. Per ell, “aquells que realment tenen la capacitat de decidir a la UE no són els mateixos que han estat votats pels ciutadans. I és aquesta disfuncionalitat” la que alimenta l'euroescepticisme.

Morillas veu en el Brexit “una alerta sense precedents per a la UE per dos motius: primer, que l'únic que ha fet la UE fins ara és ampliar-se, mai s'ha reduït. I segon, que, a més d'ampliar-se, el que sempre ha fet és integrar-se, és a dir, augmentar els àmbits d'acció en què cada cop hi ha més Europa. Després del Brexit tenim una UE que es redueix i es desintegra, que retorna a l'Estat, que és la demanda a molts llocs d'Europa”. No hem de deixar de tenir present que la UE, segons Morillas, “són els Estats i les institucions. Les institucions vetllen pels interessos de la Unió i els estats vetllen pels interessos propis i, per tant, el dia que s'hagi de negociar el Brexit, Alemanya i els altres estats que tinguin forts interessos amb el Regne Unit faran prevaldre també els seus interessos d'Estat”, i conclou que “a la UE, els estats no desapareixeran mai”.

En aquesta línia, Ferrer assegura que precisament perquè “la UE és una unió d'estats, el Brexit no és només un problema britànic, és un toc d'alerta molt important per a la UE”. Ferrer veu com una possible solució al Brexit el fet que la UE “doni resposta als ciutadans”, però assegura que ara per ara “no té capacitat política per fer-ho perquè aquesta la tenen els estats i als estats molt sovint ja els va bé que l'ase dels cops sigui la UE”. Posa d'exemple la crisi dels refugiats, “que cada estat l'ha fet servir a la seva conveniència”. Per tant, segons ell, “o es reforma la UE i la fem més política i amb més capacitat de donar resposta a allò que volen els ciutadans, o tindrem més Brexits. Des del punt de vista econòmic, ja es fa. La crisi ens ha de portar a crear la unió bancària i diferents connexions fiscals i de control pressupostari, però l'impuls polític costa molt perquè toca el moll de l'os de la sobirania dels estats. És complicat, però és la manera d'arribar a la ciutadania”.

Per Freixes, el Regne Unit ja tenia una posició particular dins de la UE abans del Brexit. “No pertany a cap de les dues cooperacions reforçades que té: Schengen i l'euro. Això s'explica per la pròpia història del Regne Unit i s'ha de respectar i entendre, perquè no hi ha cap país que tingui una Commonwealth al darrere i no n'hi ha cap que tingui una lliura, que és moneda patró”.

Freixes també veu com a problema el fet que “es desconeix quin és el funcionament real de les institucions europees. El Parlament Europeu està directament elegit pels ciutadans, i si aquests no se senten representats és perquè ningú li dóna el paper que li correspon. El consell està format pels ministres, que deriven democràticament dels estats, amb governs que emanen de la ciutadania”. Tanmateix, assegura, “funcionen exactament igual de malament que les nostres institucions”. En canvi, per Morillas la situació del Parlament Europeu ve donada perquè “no té el dret d'iniciativa”, mentre que Segura apunta que “legisla, però qui pren les decisions i les executa no segueix sempre les seves recomanacions”.

La major part dels economistes i dels banquers de la City són contraris al Brexit. Segons Cuadras, “estan convençuts que no els farà cap bé i només en una situació molt benigna, si la sortida es negociés de la manera més suau possible, els podria deixar tal com estan. Per tant, aquesta és una qüestió bàsicament política i en poden resultar greument perjudicats”.

El tret de sortida

Teresa May ha anunciat que l'article 50 del Tractat de Lisboa –que preveu la sortida d'un soci de la UE– s'activarà el març del 2017. “El procediment exigeix que primer es dipositi una notificació a la UE, però abans s'haurà d'haver fet tot el procediment constitucional de presa de decisió en el país. El govern britànic no la pot dipositar si el seu Parlament no ho autoritza. Aleshores comença, i no abans, el període de negociació”, explica Freixes. Assegura que “el període de negociació es pot allargar com a mínim dos anys, després dels quals l'acord haurà de tornar a la comissió mixta, que en resoldrà la sortida. Els més optimistes parlen de tres anys, però els més pessimistes, de sis a set anys”.

Per Ferrer, aquest temps “és un període monstruosament llarg. Serà complex, perquè, entre d'altres, se'n vol anar un país que és el 18% del PIB. Però també és evident que quedarà afectada la UE”. Cuadras insisteix en els efectes negatius d'un període tan llarg de negociació, “sobretot per als britànics. La seguretat jurídica i econòmica que exigeixen les empreses per fer les seves inversions es pot veure amenaçada”. Segura recorda que ha estat “la classe treballadora la que va votar el Brexit”, però incideix en el fet que el Regne Unit és el país europeu que té més ciutadans residint fora del seu país: 4,9 milions, xifra que el situa com a 10è a nivell mundial i primer a la UE”.

Freixes tanca el debat alertant que “avui dia el dret europeu ha penetrat tant en el teixit jurídic dels estats que aquest representa el 70% del seu ordre jurídic, també al Regne Unit. Aquest és un dels grans entrebancs”.

El Regne Unit és el 10è país del món i el primer de la UE que té més ciutadans residint fora del seu país
Antoni Segura
Serà molt complex. Són 43 anys de convivència legislativa i unes 12.000 lleis que s'han de tirar enrere
Xavier Ferrer
Cameron convoca el referèndum per un problema intern de partit, per sortir d'una posició de debilitat
Pol Morillas
El Regne Unit ja tenia una posició particular dins la UE. S'ha de respectar i s'ha d'entendre
Teresa Freixes
A la UE, aquells que tenen la capacitat real de decidir no són els mateixos que els ciutadans han votat
Antoni Segura
Es fa difícil pensar una situació en la qual el Parlament digui que no farà cas del resultat del referèndum
Xavier Cuadras
Els referèndums, al Regne Unit, mai són vinculants, perquè la sobirania rau en el Parlament
Teresa Freixes
La capacitat política la tenen els estats i a aquests sovint ja els va bé que l'ase dels cops sigui la UE
Xavier Ferrer
La decisió ha afegit incertesa, i davant d'això els agents econòmics han actuat amb prudència
Xavier Cuadras
El «Brexit» significa molt per al futur de la UE. És la primera vegada que un país decideix marxar
Pol Morillas


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vilafranca del Penedès farà tests PCR a tots els temporers de la verema que arribin sense contracte de feina

Vilafranca del Penedès

Unió de Pagesos demana més vigilància al Camp de Tarragona per prevenir robatoris en època de collites

Reus

Els treballadors acollits a ERTO a l’Estat espanyol baixen del milió la primera setmana d’agost

Madrid

Pla sanitari per als temporers de la poma

GIRONA

Díaz estudia un subsidi per als qui no en reben cap

madrid

Anul·len l’ERTO de Ryanair per “frau de llei”

barcelona

Menys pernoctacions a la Garrotxa per la Covid-19

Olot

La borsa espanyola puja l’1,49% i recupera els 7.000 punts pels bancs

Madrid

Les llotges de pescadors rebran 350.000 euros per pal·liar les pèrdues patides durant l’estat d’alarma per la Covid-19

barcelona