Cultura

La crònica

Magnètica, també en clau de clàssica

Un adjectiu per a una actuació de Sílvia Pérez Cruz pot sonar a paraula gastada, que de tan sentida perd efectivitat, però si l'haguéssim de qualificar seria magnètica. No és només una veu agradosa i eixerida quan interactua amb al públic; la seva és una interpretació amb la capacitat d'aturar l'instant. La cantant de Palafrugell ho va demostrar, de nou, en el concert de dimarts a l' Auditori de Girona amb el qual es tancava l'edició d'enguany del festival Temporada Alta .

El magnetisme no s'acompanyava de la guitarra de Raül Fernández, Refree , sinó d'un quintet de corda clàssic. Violoncel, contrabaix, viola i dos violins escortaven Pérez Cruz en un registre insòlit, més delicat i clàssic, amb el qual s'accentuava el lirisme del seu repertori, amb molta sensibilitat, i que abasta des de l'havanera i la cançó llatinoamericana fins a les versions, un gènere sublimat en el disc Granada (2014) amb Refree. Va començar amb Tonada de luna llena del veneçolà Simón Díaz, passant pel poema de Lorca musicat per Javier Ruibal Por tu amor me duele el alma. Amb la mare present a la sala, no se'n va poder estar, de cantar Vestida de nit –havanera especial i gairebé una obligació en els concerts, amb tota la càrrega que això suposa–, ni tampoc de dedicar al pare la cançó composta amb la germana, “per la por d'oblidar els que ja no hi són”. I amb tanta dedicatòria, va voler afegir a la llista La tarde, “per a Pasqual i Diana, que els agrada molt” [Pasqual Maragall i la seva esposa eren a la sala]. I, vestida de vermell, la plenitud, la bellesa va arribar quan es va descalçar per cantar Corrandes d'exili de Lluís Llach i Joan Oliver (Pere Quart). El públic es va contenir de posar-se dempeus, però l'ovació va ser llarga. Sílvia Pérez Cruz té la capacitat de passar d'aquesta emotivitat extrema a l'experimentació amb resultats sorprenents, com quan va fer-se seva una cançó sensual, pròpia del ball de l'aparellament, com la Lambada , i al pur divertiment, com quan va cantar la tornada de Single ladies de Beyoncé, després del Cucurrucucú paloma. El bis de Gallo rojo, gallo negro va fer aixecar tot l'auditori dempeus, amb minuts llargs d'aplaudiments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pla vulgar i exquisit

BARCELONA

La Xirgu pujarà a l’Instagram

BARCeLONA

Notes al Parc s’estén

Girona

Mirant el cul de les noies

Canes / Enviada especial

Una màquina accelerada

palafrugell

Tots fent pinya!

BARCELONA

Leiva: “He fet un disc a la manera antiga”

BARCELONA

Un solo de Mal Pelo, a Girona

Girona

Albert Serra guanya el Premi Especial del Jurat de la secció Un Certain Regard de Cannes per ‘Liberté’

cannes