Cultura

Adrià Puntí

CANTANT

“Aquest és un disc rocker que pesa, no és de fireta”

  • Adrià Puntí, emetent a cops de mall des de Ràdio Can Matas L&H.

Tretze anys després del seu anterior disc, Maria, Adrià Puntí (Salt, 1963) publica avui el seu disc més esperat, La clau de girar el taller (Satélite K), que arriba acompanyat d'un llibre CD autoeditat, Enclusa i un cop de mall, amb dibuixos, lletres, poemes i, en el disc, temes inèdits i versions en directe i “2.0”, presentats per ell mateix en format radiofònic. La clau..., que es publica també en una edició limitada en casset –demà se celebra a tot el món el Cassette Store Day– i l'any vinent sortirà en vinil, es presentarà demà amb un concert a l'Auditori de Girona (21 h), dins del festival Temporada Alta.

Per què calia publicar La clau... i Enclusa... alhora?
Per a mi era una condició indispensable per tirar endavant el projecte: jo no podria treure ara només un disc, perquè pensava que tenia més coses a dir, ja que he fet esperar tant de temps la gent..., i a mi també m'han fet esperar. El disc i el llibre es complementen, però també tenen prou substància per funcionar com a coses independents. Si escoltes el disc i llegeixes el llibre alhora, al·lucines. Em passa fins i tot a mi, que fa anys que faig aquestes cançons! [Riu]
Què diferencia aquest llibre de l'anterior, Incompletament?
Aquest està molt més lligat. Incompletament tenia un concepte clau, ja que estava dedicat al meu pare, que aquí també hi és d'alguna manera, però literàriament Enclusa... és com un sol poema estructurat en parts. Els dos llibres comparteixen una mateixa estètica perquè formen part d'una trilogia de la qual Enclusa... és la tercera part. La segona me la guardo.
Puntí torna o no va marxar?
S'han dit moltes coses: que surto de l'infern, que he fet la travessia del desert... Són formes de dir-ho, però jo no he estat mai quiet, ni he marxat enlloc. En tot cas, gràcies a aquest silenci aparent he obert camps que no havia tastat des de fa temps, com ara el cinema, el dibuix i la pintura. En aquests moments m'ho passo molt bé escrivint i per a mi això és molt important. No sempre puc controlar-ho tot, però vaig fent el meu camí. Ara he parat el rodatge de la pel·lícula Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, però hi tornaré, perquè tot el que faig està interrelacionat.
Com va començar La clau...?
Algunes cançons més antigues com ara Tornavís i La clau de girar el taller van ser importants no només per tenir clar que el disc es diria així, sinó també per marcar l'horitzó cap a on havia d'anar tot plegat. Però va haver-hi un moment en què literàriament no em funcionava el que estava fent, fins que les vicissituds de despatx es van començar a posar al seu lloc i, quan es va veure que el disc podia fer-se realitat, es va produir una explosió i el procés creatiu es va desencallar. Entre les cançons més recents hi ha Amb el lliri a la mà –que obre el disc d'Enclusa...– i Fill de presons, que al principi tenia un to una mica trist, però ha acabat més optimista: vaig fer sortir el sol.
A Fill de presons canta: “Me la passo per la pixa. Vaig amb moto a l'autopista a preu de cost.” Un altre tema, L'amor i l'humor, defineix prou bé la seva obra.
Estic d'acord amb tu. Però hi ha més coses: per exemple, el títol del disc, La clau de girar el taller, té el punt humorístic una mica dur d'una antiga quintada que es feia als aprenents dels tallers, però també se'n pot fer una lectura seriosa: les coses que fas han de tenir els cargols ben collats i uns fonaments sòlids. Enclusa i un cop de mall també parteix d'aquesta idea. El taller del meu pare era industrial i aquest també és un disc dur. Hi ha sensibilitat i romanticisme, però és un disc rocker que pesa, no és de fireta.
Artista maleït, geni... Què tria?
Que diguin el que vulguin. Jo funciono al marge de tot això i intento ser conseqüent. De vegades sí que és la meva intenció dir les coses molt clares, posant els punts sobre les is. Per això em dic Puntí [riu].

Al taller

“Em sé les lletres, no mes les invento”

L'entrevista es fa a casa seva (“Sóc de barraca. Estic bé aquí, a casa”), al taller on el seu pare pintava i esculpia i ara ell compon i assaja amb el seu grup, reformat després d'Incompletament: es mantenen Lluís Costa (guitarra) i Pedrito Martínez (baix), de la Band Bang Bang, al costat de Toni Molina (bateria), Adrià Bauzó (saxos i flauta) i Edgar Casellas (violoncel). En el disc, gravat al Soundclub de Salt i al taller, també han tocat els percussionistes Dani Pujol i Quim Sitjes. A més, Quimi Portet i Enrique Bunbury toquen guitarra i baix en dos temes, per amistat i per l'estreta relació creativa que mantenen amb Puntí des de fa anys, Portet com a productor. Aquesta vegada Puntí ha estat el productor, compartint honors en els crèdits amb la seva mare.

Puntí continua treballant en els temes gravats per preparar el directe (“Sóc així: sempre hi trobo coses millorables”) i canta entusiasmat i molt concentrat sobre les cançons que reprodueix l'ordinador. “Tu corrobores que em sé les lletres, que no me les invento”, diu. Canta Tarda d'agost: “Tarda d'agost, un vi prou bo, enmig de l'era hi dorm...” I al mig de tot plegat, un penjat (“La seva part d'humor també hi és, encara que sigui negre”). Parlem de les seves cançons amb escenaris propers, com L'amor i l'humor. “Visc en un rosari de fades i llops. Quart surto prop de casa, m'enamoro”, canta, assenyalant al carrer. I continua el seu itinerari fins que arriba a “la cara li canvia, tot sortint de l'hort”. “Ara estem aquí, a les deveses de Salt”, assenyala. Viatja en el temps amb Tocayo, tema que tanca Enclusa... i on rememora un concert davant de tres persones en un bar gironí, el Mai Tai de Pedret, on ningú li va aplaudir ni una sola cançó fins que va dir que marxava. Li recordo que el seu disc surt poc abans que el nou de Sopa de Cabra (“Jo sempre he estat molt sopero”, afirma) i quan ja marxo em diu: “No em preguntes per la situació política?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil

Documental

‘Historias de nuestro cine’ amb la veu de Resines