Cultura

crítica

Imma Merino

Equívocs diversos

Pouant de la seva vida per transfigurar-la en una peça de teatre d'èxit, l'actor francès Guillaume Gallienne ha fet un altre pas duent el joc al terreny cinematogràfic i fent-hi visible el procés dramatúrgic: el film comença en un escenari i hi va retornant, de manera que fa present que no és tant la vida com una representació. Allò que potser explica en el fons Gallienne és que, fascinat per la seva mare, va imitar-la des de petit (de fet, continua imitant-la assumint-ne el personatge) i que això va convertir-lo en actor. Tanmateix, en la superfície allò que explica és un equívoc sexual que, atesa la conclusió, semblaria que podria haver-se resolt en un parell de sessions de psicoanàlisi, però que, almenys en la seva representació, costa molt d'aclarir i constitueix el fil dramàtic. És així que, convençut tothom i fins ell mateix de la seva homosexualitat, Guillaume viu en l'estranyesa una identitat incerta i, abans d'una revelació, passa per unes experiències insatisfactòries amb les quals es manifesta una certa aversió a la penetració.

No sé fins a quin punt és significatiu que els Cèsar d'enguany hagin bandejat dues obres mestres relatives a l'homosexualitat, La vie d'Adèle i L'inconnu du lac, premiant aquesta comèdia en què hi ha un descobriment feliç de l'heterosexualitat. En tot cas, a banda d'una qüestió moral o ideològica, és una decisió cinematogràficament discutible: el film de Gallienne és un artefacte prou narcisista amb una comicitat dubtosa (queda al gust de l'espectador) construïda sobre tòpics i amb un simplisme formal amagat darrere el joc que estableix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!

«Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!»

Gènere: Biogràfica
Direcció: Guillaume Gallienne.
Intèrprets: Françoise Fabian, Guillaume Gallienne.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]