Cultura

Artur Gaya

Cantant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

“Al sud és on ha perviscut més el cant improvisat”

A través del seu grup, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i també amb la creació de la Casa de la Jota, Artur Gaya és un dels músics que més han treballat per recuperar i difondre el cant improvisat.

Hi ha una revifada a Catalunya?
Sí, sense cap dubte. Des de fa uns anys, s'ha anat recuperant. Va començar en uns nuclis concrets, a l'Ebre; perquè aquí vam conservar els vells cantadors de jota, com eren Lo Canalero i Teixidor..., i ho vam heretar com a testimonis vivents. A Lleida també han anat recuperant els garrotins, i a altres zones les nyacres, les corrandes... Vam veure que l'estructura lletrística era comuna (la quarteta heptasil·làbica), i les trobades han facilitat aquesta expansió. La jota potser és la varietat més elaborada, considerada de més nivell, per la seva música, la melodia... Però tots els cants tenen la mateixa tècnica.
A l'Ebre hi ha hagut un relleu generacional que no s'ha donat en altres zones?
Hem tingut la sort que hem pogut conèixer la jota viva, com a element festiu, i hem pogut seguir els cantadors i saber el que feien. I hem tingut temps, ganes i il·lusió de recuperar-ho. Això no ha estat igual a tot arreu.
La Casa de la Jota és un puntal important per al seu impuls.
Sí, l'objectiu principal de la Casa de la Jota és compartir tot allò que nosaltres hem après. La jota és la modalitat del cant improvisat del sud de Catalunya.
I també la que s'ha mantingut més viva?
Sí, al sud és on ha perviscut més el cant improvisat. A partir d'aquí s'han mantingut les jotes cantades, ha anat creixent: a Girona, per exemple, ha nascut el Cor de Carxofa, que és un grup important d'activistes del cant improvisat, que cultiven les tècniques d'improvisació.
No deu ser cosa fàcil anar barrinant lletres i tonades mentre es canta.
És una qüestió de pràctica. Cal aprendre la tècnica; l'agilitat mental s'aconsegueix amb la pràctica. Però, per damunt de tot, estem parlant de cant, i s'ha de cantar bé. De vegades es dóna més importància al fet d'improvisar que al de cantar, però si no cantes correctament un gènere no estàs fent un favor a la recuperació. Insisteixo: no només és l'agilitat de fer versos, sinó l'ofici de cantar.
El rap o el hip-hop també són variants del cant improvisat?
No conec exactament la seva tècnica, però sí que hi té a veure en l'essència. Són coses molt similars, tot i que amb altres estils de música i altres mètriques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Parlar-lo és la solució

girona

Mor Quino, el pare de Mafalda

girona

El Festival de Cinema de Begur, vital i presencial

Begur
Emma Suárez
Actriu

“Necessites escollir un lloc que t’identifiqui”

Barcelona
PERE (GAY) FAURA
coreògraf i ballarí

“Tant ha d’existir l’Antic Teatre com el TNC”

BARCELONA

Lectures de poesia contra el coronavirus

barcelona

Presentació dels Annals del Centre d’Estudis del Ripollès

Ripoll

Jornada sobre pedra seca, a Can Trona, de la Vall d’en Bas

La Vall d’en Bas

El festival Ohlalà! serà presencial i en línia

Barcelona