Cultura

Crítica

dansa

Titelles enamorats

No sovintegen els espectacles familiars de dansa, que facin la funció d'introductor de la mainada a aquest llenguatge artístic. És per això que s'agraeixen propostes com la que va presentar dimarts al Teatre Municipal de Girona el Teatre del Liceu, en col·laboració amb l'Institut del Teatre de Barcelona (Companyia IT Dansa). Es tractava del ballet Petruixka, d'Igor Stravinsky. Els elements màgics de la peça capten l'atenció dels més menuts. L'acció de Petruixka se situa en una fira de carnestoltes, recreada en aquest muntatge per una escenografia impactant i superba, amb cinc grans panells giratoris que, per una cara, són miralls, i per l'altra representen diverses atraccions de fira, tret del panell inferior central, que és per on accedeixen els personatges a l'escenari. A més, representen, indistintament, només encaixant en el marc d'un parell de panells uns bonics dibuixos, els llocs de confinament dels titelles protagonistes: Petruixka i el Moro, que competeixen per l'amor de la Ballarina. Els ballarins d'IT Dansa són molt precisos, malgrat que potser els manca en algun moment una certa capacitat expressiva, i la veu gravada del mag no ajuda a crear el misteri i l'emoció necessàries. Els jove públic, però, majoritàriament, va seguir la peça amb moltíssim interès.

Petruixka
Música: Igor Stravinsky.
Coreografia: Catherine Allard.
Direcció i dramatúrgia: Marc Hervàs.
Ballarins: J. Bizjak, À. Boix, M. Borràs, H.A. Carvalho, S. Domènech, A. Garcia, M.L. Guinoo, M. Gómez, R. Heinonen, L.R. Pedraza, A. Segarra i J. Yerro.
Teatre Municipal, 12 d'octubre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Roben els instruments al grup de rock Ilegales després del seu concert a Barcelona

Barcelona

Mor l’actriu Anna Karina, icona de la ‘nouvelle vague’

París

Vell ofici, nova mirada

Girona
Crònica
música

Estopa, impossible no estimar-los

Barcelona
Josep Vallverdú
Escriptor

“Aquesta, em fa una il·lusió especial”

Barcelona
Crítica
cinema

No tot queda justificat

Ca Vell, en petites dosis

girona
Nou festival d’incògnit

Nou festival d’incògnit

girona

Reivindicant Martí Rouret