Cultura

Tempestes de sorra

Laia Fàbregas publica la seva quarta novel·la, ‘No escriuré la teva història’ (Empúries), en què construeix la història de quatre generacions de famílies

“Jo no treballo sobre el que ha de ser una història. No vull condicionar el lector”

Després d’una carrera que va iniciar el 2008 amb La nena dels nou dits, publicada originàriament en neerlandès i traduïda després al català (Columna), castellà (El Aleph) i cinc llengües més, la trajectòria de Laia Fàbregas (Barcelona, 1973) ha estat fulgurant. El 2010 va sortir La llista (Amsterdam), que també es va editar en diferents llengües, i el 2013 va publicar Dies de cel groc (Amsterdam), en català i neerlandès. Set anys després presenta No escriuré la teva història, la seva quarta novel·la, un fresc de quatre generacions que s’inicia amb l’accident de moto del protagonista. La trama ens transporta a una Amèrica desconeguda i insòlita, en bona part a la ribera de l’immens i enigmàtic llac interior de les fronteres de Califòrnia, el Salton Sea: inexistent a començament del XX, un paradís al desert als anys seixanta i avui un lloc apocalíptic. Narra dos viatges oposats, el dels Pont des d’Oklahoma fins a Califòrnia buscant un futur i el d’en Dylan cap al seu passat, per descobrir qui és. Dos viatges coincidents en la història dramàtica d’una dona complexa i singular, la inoblidable Patsy Pont.

Parlem amb Fàbregas, en roda de premsa telemàtica, d’una novel·la amb diferents plànols narratius, amb les mascaretes immediatament abans de la pandèmia: “No sé mai on anirà una novel·la des de la primera espurna. La vaig començar després de preguntar-me qui recull els animals morts de la carretera. L’he portat set o vuit anys al cap. El dia del descobriment del llac artificial provinent del riu Colorado, vaig tenir l’escenificació abans de buscar informació sobre l’espai geogràfic i les tempestes de sorra. El detonant va ser la imatge d’accident a la carretera o la gent que va escapar de la pobresa per fugir a Califòrnia.”

Va descartar el neerlandès, la seva primera llengua literària, per tornar al català. La història va quedar frenada per qüestions laborals i familiars –va ser mare dues vegades– i quan va tornar va descobrir que el personatge no duia sabates: “Normalment l’escenari em va condicionar diferents aspectes, la calor asfixiant i altres personatges, com la Sara. Jo tenia gran estimació pels meus fills, i davant la situació dificultosa de la maternitat d’una coneguda em vaig interrogar sobre com es deu sentir un fill així, els diferents punts de vista. Jo no treballo la idea sobre el que ha de ser una història determinada. Vaig estudiar belles arts i tinc present que els lectors han de fer la lectura a la seva manera. No els vull condicionar.”

El desastre ecològic en aquest racó d’Oklahoma és un dels aspectes que van cridar l’atenció de Laia Fàbregas. També la situació de soledat, dels eremites moderns. “Quan tenia 18 anys vaig anar a viure amb una família americana en un intercanvi. Va ser la primera aproximació. També el vídeo sobre el Salton Sea, un llac desconegut. Em van al·lucinar les formes de vida dels habitants, la manera de viure diferent i les ciutats desolades, que recorden les urbanitzacions abandonades d’aquí. Són un lloc i una història que em van atrapar.” La falta de pluja, les plagues de conills i de llagostes i les tempestes de sorra porten a situacions extremes. La novel·la tracta del tema de les migracions històriques, com havia passat a la novel·la anterior, Landen: “Quan em documentava sobre les famílies que emigraven d’Oklahoma, vaig buscar noms, i vaig trobar el cognom Pont. Em costava veure com connectar-los fins que vaig trobar una foto per internet que em va frapar i em va servir per relacionar les dues famílies, a més de la maternitat. Sempre em passa que mentre busco la informació després trobo els nexes de les novel·les. Em vaig trobant les pistes que s’havien construït.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La mística en moviment

BARCELONA

Cercas carrega contra les elits de Barcelona

Barcelona

Ombres d’un somni

barcelona

Recolzar-se als pilars

Girona
MÚSICA

Love of Lesbian, a Pedralbes i a l’Auditori de Girona

Miquel Abras, de cinc maneres

la bisbal d’empordà

Les dues candidatures que optaven a la direcció general de l’Institut del Teatre hi renuncien

Barcelona

El 76% dels espanyols diu que tornarà a les sales de cinema després de la pandèmia, segons un estudi

barcelona

Ponsa sobre litigi de l’art amb la Franja: “El nostre adversari no és el Bisbat de Lleida, hem intentat treballar bé”

Puigcerdà