Cultura

Uns Gaudí contra corrent

Els premis es retarden fins al 21 de març en un any amb molt pocs films en català. La pandèmia fa pujar al 7,2% la quota de mercat estatal de la producció catalana

Isona Passola diu que retarden la gala perquè volen que sigui “el màxim de presencial”
El pes del sector audiovisual català a l’Estat ha passat del 48% al 31% la darrera dècada

Els XIII Premis Gaudí ja tenen lloc i data, una gala presencial el 21 de març a l’Auditori del Fòrum CCIB –si la situació sanitària ho permet–, i l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) va aprofitar la presentació del calendari ahir a l’Antiga Fàbrica Damm per fer balanç d’un any amb més ombres que llums. De bones notícies, no n’hi ha gaires: 60 produccions participen des d’ahir en la primera tanda de votacions, i la quota de mercat del cinema català passa del 5% al 7% (en un any de caigudes generalitzades per la Covid-19).

En l’apartat de males notícies, tant pel que fa als premis com al conjunt del sector cinematogràfic, cal destacar que només concorren als Gaudí sis llargmetratges en català, una de les xifres més baixes de la història (en total, de 54 films només n’hi ha 17 en català); la quota de producció catalana respecte al total de l’Estat ha caigut del 48% al 31% en els darrers deu anys; els pressupostos són molt més baixos de mitjana que a Europa; els films candidats dirigits per dones es mantenen en un 30% (15% en el cas de llargmetratges de ficció), i la caiguda de la taquilla a tot l’Estat ha estat de més del 70%.

Com a les comèdies dramàtiques, doncs, les bones i les males notícies s’alternen. Enmig d’aquestes dades més aviat negatives, la presidenta i la directora de l’ACC, Isona Passola i Laia Aubia, van voler injectar optimisme amb la gala dels premis d’aquest any. “Volem que sigui el màxim de presencial –va dir Passola–, per això la retardem fins al 21 de març. La tornarà a produir El Terrat i serà una gala d’homenatge a les sales de cinema.” De tota manera, s’adaptaran a la situació sanitària i no es descarta cap escenari. “La situació sanitària determinarà la proporció d’aforament disponible”, va comentar Laia Aubia. Les nominacions es faran públiques el 28 de gener en un acte a la Pedrera.

Hi participen 60 films. En alguns apartats, un comitè de selecció n’ha escollit només una part: 10 documentals (de 23 d’inscrits), 14 curtmetratges (de 58) i sis films europeus (de tots els estrenats a Catalunya). Isona destaca que un dels principals problemes és que “les pel·lícules tenen pressupostos molt baixos”. Una dificultat especialment greu en la versió original catalana: 750.000 euros de mitjana de pressupost, quan l’europea és de 3,2 milions. “Ni de bon tros resistim la comparació amb països similars com Dinamarca, Suècia, Bèlgica...” Els motius ja han estat assenyalats per Isona Passola en altres ocasions: “Aquesta situació es produeix bàsicament per dos motius: l’abandonament per part del govern català de la producció de ficció ha estat espectacular, i s’ha de resoldre el problema de TV3. La responsabilitat és absoluta del govern i TV3. Les plataformes no demanen que les pel·lícules siguin en una llengua o una altra, només volen bones pel·lícules i sèries.”

Isona Passola també lamenta que “només 84 de les 265 pel·lícules del darrer any a l’Estat siguin de producció catalana”. L’ACC xifra la caiguda de la quota de pantalla de la producció catalana a l’Estat del 48% al 31% en els darrers deu anys.

La pandèmia ha tingut un efecte catastròfic sobre la taquilla a l’Estat: amb dades fins al 6 de desembre, s’ha passat dels 624 milions de recaptació del 2019 als 165 del 2020 (una caiguda del 73,5%, a falta dels 25 últims dies de l’any). Una de les poques dades positives anunciades ahir per Isona Passola justament són en aquest apartat: l’escassa presència de cinema de Hollywood ha fet pujar la quota de pantalla de la producció catalana a l’Estat fins al 7,2%. En xifres absolutes, però, la recaptació ha baixat. “Ha estat un any excepcional, però no deixa de ser una xifra molt baixa”, resumeix Isona Passola. La producció estatal ha arribat fins al 25% de la quota de pantalla. La quota de pantalla del cinema en català continua a nivells molt baixos, per sota de l’1%.

Enguany no aspiren als Gaudí els professionals que treballen fora. “El talent català ha hagut d’emigrar per la situació del nostre cinema, està escampat per tot arreu, sobretot a Madrid”, es queixa Isona Passola. Són tants, que s’han trobat amb “dificultats per sistematitzar els criteris per aspirar-hi”, diu Laia Aubia. El cas és que han decidit prescindir-ne. Ho han fet, també, per equiparar-se als criteris i categories europeus. L’ACC és l’única acadèmia d’un país sense estat que forma part de l’associació europea d’acadèmies de cinema.Isona Passola no descarta que es pugui recuperar terreny pel que fa a la creació de centres de producció de les grans plataformes de continguts a Catalunya. “Tenim grans paisatges molt a prop, un bon aeroport, bons professionals i, sobretot, la gent vol venir a Barcelona. Madrid és un focus financer molt important, però els rodatges van per una altra banda. Sembla que estan intentant resoldre-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.