Cultura

Crítica

teatre

'Eurydilusió'

No vaig tenir la sort de veure The Brothers Size que en el Festival Grec de 2008 va despertar tots els entusiasmes i el Premi de la Crítica. Les elevades expectatives generades van col·laborar en una certa desil·lusió davant d'Eurydice. El text de Sarah Ruhl és una original visió del mite d'Orfeu des de l'òptica d'Eurídice.

Comença amb una paròdia de les ensucrades bodes d'estil americà, amb blondes i ballarugues rialleres, d'on la núvia fuig per mirar-s'ho des d'un gratacels mentre llegeix una carta del pare difunt i es precipita per l'ull de l'escala al món dels morts. L'infern és un paratge on es perd la memòria i la parla i on s'arriba amb un ascensor d'aigua i neó. L'escenari a quatre bandes és un engraellat de ferro d'on neixen brolladors i fonts festives (noces) o on cau aquella pluja freda que descriu el Dant. Una disposició comunicativa i àgil, una matèria sonora i lumínica d'impacte i uns intèrprets de gran energia i qualitat que canten i dansen i actuen matisadament i amb fluïdesa.

I, tanmateix, alguna corda es trenca en la comunicació amb el públic. Hi ha una manca d'intensitat pregona entre escena i platea, com si s'hagués esbravat l'emoció. Aspecte que desllueix un espectacle que té significatives virtuts, començant per alguns potents passatges del text dramàtic, recorregut per una forta pàtina poètica, com quan el pare rep la filla a l'Hades, li construeix una cambra de cordill i l'ajuda a recuperar el record i la veu. O el dol del músic Orfeu, el cant del qual fa plorar fins les pedres de l'infern, i el rescat impossible i tràgic que desemboca amb pare i filla submergint-se, després de resistir-s'hi, al riu Leteu, les aigües de l'etern oblit deia Virgili, única forma d'engaltar la pèrdua.

Eurydice,
de Sarah Ruhl. Teatre Lliure, 24 de juny.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols
Crítica
cinema

Noies vitals a l’Algèria convulsa dels 90

Restes de quatre cases, a Santa Creu de Rodes

eL PORT DE LA SELVA
Drama / Comèdia

‘Judy & Punch’, titelles i revolució feminista

Drama

Ben Affleck es redimeix a través del bàsquet

Terror

Nicolas Cage en un malson al·lucinogen