Cultura

L’últim transformista

Enric Ribes roda ‘Cantando en las azoteas’, un homenatge al Raval més canalla a través de Gilda Love, la darrera supervivent de les lluites LGTBI dels anys 70

Enric Ribes diu que Gilda Love és “un supervivent” que “representa la lluita LGTBI dels anys 70”

“Gilda Love és l’última transformista de la Barcelona canalla dels anys 70 i 80”, explica el director Enric Ribes, que està rodant aquests dies al Raval Cantando en las azoteas, una pel·lícula a la frontera entre el documental i la ficció. “Aquest any van morir Carmen de Mairena i Violeta la Burra, i dels artistes d’aquella època només queda ell. En aquest sentit, és un homenatge a Gilda Love i també al barri del Raval i aquest punt de canallisme que tenia, i que ara amb la Covid-19 està de baixa.”

Director de documentals com Greykey i Talk me to the moon, Enric Ribes diu que Gilda Love “representa la lluita LGTBI dels anys 70, en el tardofranquisme”, i amb la seva nova pel·lícula ret “un homenatge a la lluita de tota aquesta gent, que tenia molta valentia”. El personatge té una història que mereix ser explicada al cinema: “La Gilda és un personatge entranyable, un lluitador, un supervivent. N’estic enamorat. Té una vida de pel·lícula, de novel·la, sembla un personatge de novel·la de Jean Genet. Exparacaigudista, va estar molt temps a París, és d’aquelles persones que són com rodamons, supervivents, que han voltat per gairebé tot Europa.” El cineasta la coneix de fa molts anys: “M’asseia al seu costat i m’explicava totes les seves lluites, i el temps m’ha portat a fer aquesta pel·lícula.”

Documental i ficció

Enric Ribes situa el film a la fina frontera que separa documental i ficció, com en els films d’Isaki Lacuesta: “És un projecte que venem com a documental, però és una ficció, un d’aquells híbrids que es porten tant ara entre documental i ficció. Partim d’un concepte real, però l’hem adornat, hi ha un guió al darrere i una trama de ficció. No és un documental en ús, que documenta una realitat amb entrevistes, és una pel·lícula, entre cometes.”

Enric Ribes ja havia dedicat un curtmetratge documental a Gilda Love amb el mateix títol, Cantando en las azoteas, però sentia que la peça visual li havia quedat curta i que la història de Gilda Love es podia convertir en un homenatge a aquest barri xinès de Jean Genet o de Manuel Vázquez Montalbán. “Agafem el personatge real, la Gilda Love –explica a El Punt Avui–, i posem tota la seva vida, les experiències vitals, anècdotes... dins un retrat de ficció, amb un argument que és inventat.”

El cineasta diu que el projecte que està rodant és “una pel·lícula crepuscular, però que també té un punt d’esperança i de llum; no és un drama sobre alguna cosa que s’acaba.” En el guió, converteixen el protagonista en avi. “Això té un punt de ficció, però també està basat en la realitat. Gilda havia cuidat algun noiet de l’edifici on vivia, era molt afectuós amb les persones del seu voltant. És una persona que no va poder tenir fills, i li fem aquest homenatge ara de fer-lo alhora avi i àvia d’un nen.”

El barri del Raval esdevé “un personatge més, com ho va ser a En construcción”. De fet, l’actor Abdel Aziz hi apareixia i surt també a Cantando en las azoteas. Aquella pel·lícula mostrava un Raval en transformació i ara en viu una altra, està en constant transformació. Hi ha hagut molts Ravals.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts reobren aquest dilluns a mig gas després de vuit mesos d’aturada

barcelona
Alberto San Juan
Actor

“No hi ha intel·ligència sense humor”

Barcelona
9 Cinema

“Vam perdre públic i els ànims”

Barcelona

Cinc propostes per veure al cine

Barcelona

Sant Pere de Rodes ja té pla especial urbanístic

El Port de la selva
Mirador

No puc menysprear el cinema fet a Hollywood

Elisma transmet l’energia dels seus concerts a ‘Directo a tu casa’

GIRONA
Olot

Pinten un mural a la paret de Ca la Bouera

Crítica
teatre

‘Whats’ de socors