Cultura

Thoreau, pare de l’idealisme

Angle publica la biografia de l’inventor de la desobediència civil i pioner de l’ètica ambiental

Als anys setanta, el llibre Walden, o la vida als boscos es va convertir en una lectura obligatòria per als que preteníem dur una vida lliure i enteníem l’anarquisme com una manera d’escapar tan ràpidament com fos possible de tota mena de dictadures polítiques i religioses. El Walden era un model a seguir i Henry David Thoreau, un heroi víctima de l’Estat que el va empresonar per haver-se negat a pagar impostos, un dels fundadors de la literatura nord-americana i una referència ineludible per a Tolstoi, Gandhi, Rolland i Martin L. King.

Amb moltes de les seves obres traduïdes a bastament en català, ara ens arriba, a través d’ Angle Editorial –que ja havia publicat Caminar–, Thoreau. Biografia essencial, del professor donostiarra Antonio Casado da Rocha. Llicenciat en humanitats per la Universitat Nacional d’Irlanda i doctor en filosofia per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), és actualment investigador permanent al departament de filosofia dels valors i antropologia social de la UPV/EHU, on imparteix docència en qüestions ètiques contemporànies. Del 2012 al 2017, va ser vicedegà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Des del 2017, és director de projecció universitària del campus de Guipúscoa.

Amb pròleg de Ramon Alcoberro, l’aproximació de Casado da Rocha serveix per actualitzar la figura d’un personatge fonamental de la modernitat, que creix amb el temps generant adeptes. Alcoberro en dona moltes claus. Per exemple, quan ens diu: “La teoria de la pau en Thoreau resulta inseparable d’una teoria de l’heroisme, entès com a virtut moral de resistència al poder. En aquest sentit, és fàcil entendre per què és central en la teoria de la pau i la guerra el capità John Brown, el cap guerriller que lluitava contra l’esclavatge, a qui Casado da Rocha dedica un important capítol del seu llibre. Com diu una de les darreres biògrafes de Thoreau, la natura transcendent de la lògica sacrificial que Brown havia desencadenat era la mateixa, entenia Thoreau, que el sacrifici que havia fundat l’Església cristiana: «Un govern que fingeix ser cristià i crucifica un milió de Crists cada dia!», va escriure.” Diríem que el pensament de Thoreau és un antídot també contra la hipocresia –que podem gaudir en els dirigents polítics de diverses tendències– perquè es distancia del servilisme i dels que diuen una cosa i en fan una altra. Sota la premissa de “desobeir el poder, obeir la consciència”, Thoreau va portar la seva teoria a la pràctica per tal de recuperar la simplicitat, que és la regla bàsica de la natura, i adoptar-la com a principi de l’acció.

Pensador llibertari, Thoreau ha estat utilitzat, així mateix, per la dreta americana i pels liberals. Deixeble d’Emerson, va ser, tal com puntualitza Casado da Rocha, manipulat en el panorama cultural i les formes de vida al marge: “El mite Thoreau continua viu i encara podem trobar-nos-hi nosaltres mateixos. Ara bé, per no malinterpretar el seu llegat de protesta creativa (així el va descriure Martin Luther King), cal entendre’l en els seus propis termes, dins del context format per les coses i les persones que li importaven, i evitar posar-lo al servei d’altres fins. No m’acaba de convèncer la interpretació del crític Harold Bloom, per a qui l’obra de Thoreau és una mera revisió, tot i que molt astuta i poderosa, del filòsof nord-americà del moment, Emerson. És cert que Thoreau va créixer intel·lectualment a l’ombra d’un mentor la fama del qual va sobrepassar aviat el marc dels EUA, i que aquesta proximitat va marcar tant la seva escriptura com la lectura posterior. Però no va ser-ne l’únic deixeble, ni tampoc el més famós, ja que la influència d’Emerson s’estén fins a José Martí i Nietzsche, que acostumava a viatjar amb un exemplar dels seus Assajos al bagul…”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència