Cultura

El Suprem posposa al 25 de novembre la decisió sobre la propietat de les 96 obres de Sixena

Ho debatrà el ple de la Sala Civil amb tots els magistrats de la Sala Primera

El Tribunal Suprem ha decidit posposar al 25 de novembre la decisió sobre la propietat de les 96 obres de Sixena, 43 de les quals van arribar a l’Aragó després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en aplicació del 155 a Catalunya.

Estava previst que aquest dijous una de les dues Sales de Justícia que formen la Sala Primera resolgués els recursos de cassació que van interposar al gener de 2018 el Govern, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 que va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat.

Aquesta Sala, però, ha decidit que sigui el ple de la Sala Civil, amb tots els magistrats de la Sala Primera qui ho decideixi.

La Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar els recursos de cassació al Suprem contra la sentència de l’Audiència d’Osca del 30 de novembre de 2017 que ratificava la nul·litat de la compravenda de 96 obres d’art del monestir de Sixena per part del Govern a les monges santjoanistes, una resolució dictada en primera instància pel jutjat d’instrucció número 1 d’Osca l’abril de 2015.

Amb aquests recursos, les institucions catalanes reclamen que tornin a Lleida i Barcelona les 96 obres que ara es troben al Monestir de Vilanova de Sixena, 43 de les quals van ser lliurades després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en plena aplicació del 155 a Catalunya. Les altres 53 estaven al MNAC i van ser lliurades pel conseller Santi Vila.

En virtut de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya després del referèndum d’autodeterminació de l’octubre de 2017, va ser el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que actuant com a conseller de Cultura en funcions va autoritzar la presentació dels recursos al Suprem per evitar que la Generalitat al·legués indefensió davant el Tribunal Constitucional.

Es va presentar un sol escrit però amb dos recursos, un de cassació i un altre d’extraordinari per infracció processal. D’aquesta manera, un qüestionava el fons i l’altre la forma de la sentència de l’Audiència d’Osca.

Els recursos es fonamentaven en nombrosos motius, entre els quals destacava el que s’havia causat indefensió al Consorci per no poder intervenir de bon principi en el procés, ja que les demandes del govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no es van adreçar contra ell.

També s’al·legava que la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional negava que el govern d’Aragó pogués exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les 44 peces provinents de Sixena; que la Declaració de Monument nacional de 1923 del Monestir de Sixena no va protegir les esmentades peces i que no calia comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al Ministeri de Cultura ni al govern d’Aragó, donat que Catalunya ja tenia, el 1983, competències en matèria de cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts reobren aquest dilluns a mig gas després de vuit mesos d’aturada

barcelona
Alberto San Juan
Actor

“No hi ha intel·ligència sense humor”

Barcelona
9 Cinema

“Vam perdre públic i els ànims”

Barcelona

Cinc propostes per veure al cine

Barcelona

Sant Pere de Rodes ja té pla especial urbanístic

El Port de la selva
Mirador

No puc menysprear el cinema fet a Hollywood

Elisma transmet l’energia dels seus concerts a ‘Directo a tu casa’

GIRONA
Olot

Pinten un mural a la paret de Ca la Bouera

Crítica
teatre

‘Whats’ de socors