Cultura

Alberto de Toro i Javier Ruiz Caldera

Directors de cinema

“Hem volgut recuperar l’esperit d’aventura total”

Javier Ruiz Caldera (Spanish movie, Anacleto: Agente secreto) i el muntador de les seves pel·lícules, Alberto de Toro, codirigeixen Malnazidos, una pel·lícula de zombis ambientada en la Guerra Civil, protagonitzada per Miki Esparbé i Aura Garrido, i que va inaugurar ahir el Festival de Sitges. Al gener arribarà als cinemes.

Què significa per a vosaltres inaugurar Sitges amb un projecte tan important, en un any marcat per la pandèmia?
Javier Ruiz Caldera: Fa mesos que teníem la il·lusió d’inaugurar aquest festival, que per a nosaltres és el millor del món, i d’altra banda, també la incertesa de saber si era possible celebrar-lo. Ara que ja som aquí i s’està fent, és una bona notícia. Són sensacions estranyes, perquè inaugurar és emocionant, però fer-ho un any així té les seves llums i ombres. Volem que la gent gaudeixi veient-la, que s’oblidi per un moment de la situació que estem passant. Per això hem fet la pel·lícula, per a pur entreteniment. Alberto de Toro: I ens alegra que, més enllà que la gent vagi a veure la nostra pel·lícula, la gent torni almenys aquí a les sales de cinema durant una setmana o deu dies, anar al cinema, amb la Covid, s’està perdent i és dramàtic.
Què tenia aquest projecte perquè decidíssiu dirigir-lo junts?
J.R.C.: Fa molts anys que tenim relació, des de l’escola de cinema [ESCAC]; Alberto ha muntat totes les meves pel·lícules, som amics íntims, hem vingut a Sitges des de fa 30 anys... Sempre hem fantasiejat amb fer una pel·lícula junts, i fa gairebé deu anys va aparèixer la novel·la Noche de difuntos del 38, de Manuel Martín, i hi vam veure el material del tipus de pel·lícula que volíem fer: de gènere fantàstic i de zombis. Era un projecte molt original, arriscat, diferent del tot el que es feia, i els productors hi van apostar. I aquí estem, és la primera pel·lícula que hem codirigit, però espero que n’hi hagi moltes més.
Què aporta ambientar una història de zombis en la Guerra Civil?
A.d.T.: El que ens va atraure és l’originalitat, una història de zombis emmarcada en aquest conflicte. Ja s’havien fet pel·lícules a Europa i als Estats Units amb conflictes bèl·lics i gènere fantàstic, però vam pensar que en aquest país no s’havia fet. Hi ha molt bones pel·lícules amb una aproximació dramàtica al conflicte, i vam pensar que potser ja havia arribat el moment de fer una pel·lícula de gènere o, més ben dit, de gèneres, perquè hi ha coses de cinema de terror, de western, bèl·lic, una part de comèdia... Sobretot vam pensar que tot el cinema que ens agrada el podíem ficar en aquesta adaptació de la novel·la.
Els morts serveixen també per parlar dels vius?
A.d.T.: Jo crec que totes les pel·lícules de zombis que ens agraden, la trilogia de Romero, 28 días después..., no parlen de zombis, sinó de personatges en aquestes situacions extremes, i la nostra pel·lícula, de manera inconscient, no la podíem fer d’una altra manera. El que ens interessaven eren els personatges, els zombis són una cosa circumstancial, podrien ser vampirs. De la novel·la ens va atraure els zombis i la Guerra Civil, però el que ens va enamorar van ser els personatges.
Com definiríeu la pel·lícula en termes de gènere?
A.d.T.: Jo la definiria com una pel·lícula d’aventures. Després hi ha tot de referències, que no són buscades; no hem volgut fer una pel·lícula referencial. Només n’hi ha una o dues d’explícites a Romero, però la resta han sortit de manera natural. Nosaltres hem narrat la pel·lícula com pensàvem que s’havia de narrar, i el que ha sortit és la nostra personalitat cinèfila. Ens agraden les pel·lícules de l’Oest, de terror, les bèl·liques i també els drames, i d’aquesta amalgama ha sortit la pel·lícula. J.R.C.: Hem begut molt del cinema clàssic, ens encanta, però no es fa gaire, i el trobem a faltar. I en donar-nos l’oportunitat de fer una pel·lícula, hem volgut recuperar aquest esperit d’aventura total, amb aires de terror i comèdia, amb una amalgama de referències que ens han sortit de manera natural.
Que hagin passat 80 anys de la Guerra Civil fa més fàcil per a tothom veure soldats dels dos bàndols combatent junts?
A.d.T.: Per a tothom no ho sé, per a nosaltres sí. Pensem que ja ha passat prou temps, s’han fet grans pel·lícules sobre la Guerra Civil enfocades en el drama que va ser i en les conseqüències terribles que va tenir, que van durar massa. Però també hi ha gent com Berlanga que va fer La vaquilla, i hi ha una escena al principi en què soldats dels dos bàndols intercanvien tabac i paper amistosament. I Berlanga, naturalment, no blanquejava el feixisme. J.R.C.: Jo crec que és el moment d’utilitzar-la com a context, allunyant-nos dels prejudicis. No perquè sigui una pel·lícula de la Guerra Civil n’hem de fer lectures polítiques, és una pel·lícula de personatges en aquesta situació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.