Cultura

La cultura ja és essencial, ara ja només falta el 2% del pressupost

Ja ho tenim. La cultura és essencial. Ahir ho va reconèixer el govern de la Generalitat. I , al vespre ho celebraven a la gala ‘Catalunya, aixeca el teló’ al Teatre Victòria. No és per menys. Però, conscients com són, ja saben que els nomenaments institucionals no venen carregats de milions, només de compromís. Per això, Isabel vidal deia al matí que el 2% del pressupost per a Cultura s’hi arribarà a mig termini. Però el que compta és que l’Administració entengui que està en falta. I, sobretot, que el públic segueixi responent a la platea. Sigui al 50, al 70 o al 100%, que és l’objectiu final. Sílvia Abril, que ha canviat de ‘partner’ en gala de l’Andreu (Buenafuente) als Goya a l’Antonio (Diaz, ‘el Mago Pop’) a l’obertura de temporada teatral, va ser picant en el panorama desolador que es preveu aquests mesos (“el Rei Lleó ha marxat als Emirats Àrabs”), encara immersos en la pandèmia i les mascaretes. Ella demanava que als artistes els deixessin actuar a diferència dels agents que un infaust 1-O demanaven el mateix, i van acabar perpetrant-ho.

La màgia del teatre a Catalunya és que el públic no s’arronsa. En tots aquests mesos, s’ha reforçat la tesi que ‘#laculturaéssegura’ i que, també, és sanadora. És un valor segur en la construcció de societats compromesos gràcies a projectes personals com els que va voler destacar enguany els Premis Catalunya (concedits per un jurat format per programadors, gestors, productors i premsa, que aquest cop va correspondre a El Punt Avui): Amb l’entrega del guardó, dissenyat per Montse Amenós, es va lloar la trajectòria de ls constructors d’escenografia germans Castells; la militància de la sala La Planeta i l’aportació artística de la companyia com La Ruta 40. Maria Agustina Solé, ànima del Jove Teatre Regina, va rebre la distinció honorífica, de la mà de les seva filla. Celebrats van ser els gags de Zum Zum (amb la cultura dels ous d’or), David Verdaguer amb la versió ‘Tabús’ i professionals de les arts; o Carles Porta i ‘Crims’ (amb dos crítics donant la seva versió del tancament del Capitol i sentenciant la declaració ploranera de Jordi Rico). Per emmarcar la piuladissa tuitera de La Calòrica, guarnits amb el vestuari d’‘Els ocells’, repassant les cites més sanguinàries cap a la professió dels que mai deuen haver trepitjat una platea. Tothom entrava fregant-se les mans-.D’ambició? No pas, simplement per escampar-se el gel per no contagiar ningú. Toni Albadalejo, vicepresident d’Adetca, ja celebrava d’avançada, amb la seva ironia marca de la casa les crítiques “destructives, ai perdó, constructives” que publicaria la premsa l’endemà. Tot és bo si és per parlar de teatre i per a despertar l’interès del públic cap a la temporada, que ara tot just comença. És cert que hi ha un grapat de reposicions algunes amb el repartiment original (‘Escape room’, ‘Hits’, ‘La jaula de las locas’ i altres rejovenint el càsting (‘El mètode Grönholm’o ‘La cabra o qui és Sylvia’).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor a Eivissa el dj Jose Padilla, mestre de la música chill out

Barcelona

L’actor Jeff Bridges anuncia que té càncer del sistema limfàtic

Los Ángeles

Mozart, en l’era Covid

BARCELONA

L’arquitecte mestre

barcelona
XAVIER FEBRÉS
Periodista

“La vitalitat que impulsa Josep Pla es diu Aurora”

Girona

Silenci, es torna a rodar!

Girona

L’últim transformista

Barcelona
Crítica
teatre

El teatre i la vida

Sis dones, una marató

BARCELONA