Cultura

L’APUNT

Els finalistes com a símptoma

A tothom li agrada rebre reconeixements. Els Max són uns premis estatals que, més enllà de qui guanya el premi al final, deixen rastre de quins autors tenen les antenes més estirades fora de Catalunya. És el cas de Jordi Casanovas, amb dues nominacions d’obres que no es van produir a Catalunya, per exemple. Però també de l’òpera contemporània Je suis narcissiste, que amb poquíssimes funcions ha aconseguit rebre tres nominacions. I té molt de mèrit. També serveix de termòmetre als centres de producció. El Mercat de les Flors, per exemple, ha donat impuls a Olga Pericet i a Aracaladanza (Play). I el Teatre Lliure és una marca molt venerada, com demostra les variades nominacions. El TNC, en aquest sentit, més jove, encara s’ha de fer valdre. Sigui amb Calderón, o amb Guimerà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Miki Núñez, Stay Homas i Maika Makovski actuaran a les Nits d’Acústica de Figueres

Figueres

Música medieval, a Sant Pere de Ripoll

Ripoll
PILAR RAHOLA
PERIODISTA I ESCRIPTORA

“He fet una novel·la sobre la supervivència”

BARCELONA

Erentxun, un basc a Lloret

lloret de mar

FestiSurf Costa Brava no es rendeix

platja d’aro

Aquell cactus florit

barcelona
Un tast de...
‘A soles’, de Sílvia Congost

Fer i tancar el procés de dol

Els nous clàssics

Barcelona

Obres al camí de ronda de la ciutadella de Roses

Roses