Cultura

LLUÏSA PLA I TOLDRÀ

HISTORIADORA

“Els Girona són un cas paradigmàtic de dinamisme capitalista”

Lluïsa Pla ens submergeix a ‘Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX’ (Fundació Noguera) en quatre generacions dels Girona, obra fonamental de la nostra història econòmica

Utilitza els Girona per representar la gran burgesia catalana del XIX. En són una bona mostra?
Sí, perquè en capital efectivament aportat els Girona van ser el principal grup inversor del país els anys decisius de la industrialització, del 1815 al 1866, duplicant el segon inversor –la Catalana General de Crèdit, societat financera fundada per ells– i amb un capital sis vegades superior al tercer, els Güell.
Parla d’un sentit pràctic en els enllaços familiars i relacions socials. Es mantenen?
Al llarg dels 150 anys que he estudiat, els enllaços es fan sempre en termes d’igualtat. És a dir, els Girona no utilitzen el matrimoni per ascendir en la posició social, a diferència d’altres membres de la gran burgesia com els López (marquès de Comillas), que tenen en els seus orígens un matrimoni econòmicament avantatjós. El que passa és que des del segle XVIII la família Girona s’enriqueix substancialment, fet que possibilita un nivell més alt de relacions socials.
La societat catalana encara està dominada per aquestes famílies endogàmiques?
Els Girona creuen en un projecte global de desenvolupament econòmic del país: funden el Banc de Barcelona i modernitzen el sistema bancari, són els principals compradors i venedors a la Llotja de Barcelona, la Casa Girona és la societat més important en volum de negoci, constitueixen i participen en la creació de més de setanta empreses, construeixen la xarxa de ferrocarril, el canal d’Urgell, ponts i carreteres, el Liceu, l’edifici de la Universitat de Barcelona; paguen, per exemple, de la seva butxaca la façana neogòtica de la catedral...
Capitalisme avançat?
Són un cas paradigmàtic de dinamisme capitalista que, amb la col·laboració de la societat catalana del seu temps, va vertebrar un projecte integral que va convertir Catalunya en un país industrial modern. No veig cap cas equivalent en la societat actual.
La burgesia va ser corresponsable de les conseqüències de les guerres civils?
A Espanya el canvi del segle XVIII al segle XIX va estar caracteritzat pels conflictes bèl·lics contra França i Anglaterra, i al llarg del vuit-cents per tres guerres civils –les guerres carlines–. Són condicions duríssimes per fer negocis, que generen una perspectiva molt incerta per als contemporanis. Els Girona perceben els esdeveniments polítics com a adversos. Els conflictes paralitzen el comerç, el dinamisme econòmic que es viu a Catalunya. En plena guerra la correspondència familiar diu: “els mercats estan molt freds” i si a la reina regent “li repugna donar suport als liberals, no hi haurà pau ni seguretat”. Des del liberalisme evolucionaran cap al conservadorisme, però amb una actitud molt crítica cap a un estat incapaç de quadrar els pressupostos, sense cap interès a conciliar interessos agraris, industrials, financers i comercials, ni cap intenció de cohesió territorial.
Sempre al costat de la dreta?
Tot i ser conservadors, els Girona mantenen relacions excel·lents amb progressistes, republicans i federalistes. La darrera generació, ja a cavall dels dos segles, aporta noms destacats del catalanisme polític, com és el cas d’Ignasi Girona i Vilanova –propietari de la finca del castell del Remei–, vinculat a la Mancomunitat.
Com resumiria l’estructura familiar en els negocis?
La fundació de la companyia comercial familiar, la Casa Girona, el 1839, just acabada la primera guerra Carlina, és un fet decisiu. Al llarg dels seus vint-i-cinc anys d’existència complí el propòsit del fundador, Ignasi Girona i Targa: articular empresa i família en un mateix projecte. La casa és l’eix vertebrador de tots els negocis i resulta determinant en el destí dels germans Girona: Joan, Manuel, Ignasi, Jaume i Casimir. La liquidació de la companyia representa el final d’un model d’inversió i el principi d’un altre i, com que la relació és simbiòtica, també canvien les relacions familiars.
Quina relació tenen amb la gènesi del món industrial i la connexió amb les restes de l’imperi espanyol?
L’origen dels Girona, a diferencia d’altres membres de la gran burgesia del seu temps, no comença a les Antilles, sinó en una vila de la Catalunya interior. A Tàrrega, al llarg del segle XVIII, tres generacions dels Girona porten a la perfecció l’ofici de comerciants. Amb la crisi de finals de segle i la pèrdua de les colònies, en l’àmbit exterior els circuits comercials esdevindran progressivament atlàntics. Els Girona, un cop establerts a Barcelona, revelen una capacitat extraordinària per adaptar-se. La importància del capital comercial és decisiva. No són una burgesia específicament industrial. Són comerciants, banquers, negociants...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Organyà manté la celebració de la Fira del Llibre del Pirineu, amb una vintena d’editorials i llibreries participants

Organyà

Miki Núñez, Stay Homas i Maika Makovski actuaran a les Nits d’Acústica de Figueres

Figueres

Música medieval, a Sant Pere de Ripoll

Ripoll
PILAR RAHOLA
PERIODISTA I ESCRIPTORA

“He fet una novel·la sobre la supervivència”

BARCELONA

Erentxun, un basc a Lloret

lloret de mar

FestiSurf Costa Brava no es rendeix

platja d’aro

Aquell cactus florit

barcelona
Un tast de...
‘A soles’, de Sílvia Congost

Fer i tancar el procés de dol

Els nous clàssics

Barcelona