Cultura

ISAAC ULAM

CANTAUTOR, ARTISTA I CINEASTA. ‘BRONKO’ ÉS L’ÒPERA PRIMA QUE HA ESCRIT, PROTAGONITZAT I DIRIGIT

“Per conèixer la llum has de conèixer la foscor, i llavors triar”

Amb el seu debut cinematogràfic no para de rebre guardons internacionals; el més recent, el premi Humanitari, atorgat per l’Indie Film Festival (EUA)

Després de tocar fons per culpa de les drogues, l’artista blanenc viu una etapa vital i creativa lluminosa: escriu un nou guió, passa més temps amb el seu fill Mirko, ultima una nova col·lecció pictòrica per exposar a Nova York i anuncia un nou disc, titulat Relapse and Rebirth. Però sobretot agraeix poder estar viu un dia més.

Sabíem que amb la música exorcitzaves els teus ‘pecats’. El cine és tant o més catàrtic?
Per mi, és més ampli creativament, ja que m’ha permès fusionar tot el que he estat fent durant la meva trajectòria: música, pintura, fotografia, escriptura i també interpretació.
Hi ha molt de tu en el film, que protagonitzes. Entre altres temes, tractes el de l’autodestrucció personal. En ple canvi climàtic i afectats per una pandèmia global, no creus que l’espècie humana ho és, d’autodestructiva?
Molts consideren l’obra com visionària i el personatge de Bronko com un nou símbol de canvi. Gran part de la pel·lícula parla del retorn a la natura, de la deshumanització de les persones degut a aquest model social, de la caiguda del capitalisme, de la injustícia social en què viuen les noies transsexuals. Personatges que ja no volen ni poden viure més en aquest sistema perquè no el comprenen, i per això adopten l’autodestrucció com a única via per expiar el patiment. Però la natura és més poderosa que l’home, i si continuem destruint-la, ella ens destruirà abans, perquè som una gran plaga.
És tan atractiu el costat fosc?
El costat fosc és una forma més de la llum; més ben dit, d’absència de llum. Però, de vegades, per conèixer la llum has de conèixer la foscor, i llavors triar. En realitat és una obra d’amor perquè neix de l’amor. Fa anys vaig tocar fons. La meva addicció i alcoholisme estaven tan avançats que només desitjava morir per deixar de patir, però vaig demanar ajuda i vaig trobar la mà d’Alcohòlics Anònims i, per fi, em vaig sentir comprès. Ells em van donar amor, i aquest amor va ser tan gran que va fer que aquell dia no consumís, cosa que em semblava impossible. Així que vaig continuar sobri, i l’obra neix i és dedicada a tota la comunitat d’Alcohòlics Anònims, a aquells que encara estan patint i als que han trobat la pau.
Sovint s’associen la creació i els artistes amb el consum de drogues i alcohol, però tu has declarat que s’és més creatiu estant net.
Sí, reitero que en el meu cas el consum de substàncies que puguin alterar la meva consciència no em fa ser més productiu. Al contrari, el que al principi és idíl·lic, després et porta directament a un infern. Hi pots anar creant, en aquest descens, però al final el que et fa la droga és destruir-te físicament, intel·lectualment i espiritualment. I t’incapacita com a persona. Només vius per la substància. I si no tens ànima, si ja no ets ni persona i has perdut fins i tot la dignitat, com pots crear? Però potser passar aquest procés, en el meu cas, hagi sigut un fet imprescindible en la meva obra i en la meva vida.
Com en les teves cançons, t’interessa tractar la realitat social. Què és el que més t’amoïna?
El que veig allà fora no és el que més m’amoïna, sinó el que veig dins meu. Ja que a vegades sento una gran opressió que m’ofega, sento el pes del dolor en què la humanitat està immersa. La divisió de les persones i la seva crueltat, que, degut a la ignorància, les condueix a destruir i a matar per tenir més poder, a emmalaltir d’enveja i gelosia, a veure els altres com una amenaça i no com una extensió nostra. Tots provenim de la mateixa font creadora i tots estem connectats a aquesta, i al final hi retornarem. El model social és una maquinària que ens roba la llibertat i ens engoleix cap a l’abisme. Hem estat castrats i manipulats, generació rere generació, i ens hi hem acostumat i trobem normal aquesta aberració. El que més m’agrada és veure la gent feliç i contenta, fent el seu camí.
L’única manera de tirar endavant un film així és a nivell ‘underground’ o és perquè et sents més còmode amb aquest marge de llibertat?
Totes dues coses. El meu propòsit era rodar aquest film, i l’he fet amb el que tenia. Vaig escriure el guió contemplant les mancances i valorant les oportunitats. Aquesta divisió d’etiquetes entre independent o comercial, per a mi, en realitat, no existeix. El cinema és un art, i com totes las arts hi haurà peces que t’arribaran més o menys. M’agradaria que a tots els cineastes els donessin la mateixa quantitat de diners per rodar. Com un experiment. Que tots tinguessin les mateixes oportunitats. Però això no va així. Alguns pocs escollits s’emporten la part gran del pastís i els altres, les engrunes. Però a mi em va bé així, perquè m’obliga a ser més creatiu i esforçar-me més.
‘Bronko’ està tenint un llarg recorregut internacional, però aquí és difícil que es visualitzi.
En aquests moments, degut a la Covid-19, està tot aturat. El comitè de la Quinzena de realitzadors de Canes estava contemplant Bronko per a la seva selecció, però al final s’ha suspès l’edició. Encara queden sis festivals més per saber la resolució. Després tornarem aquí, a Catalunya, als Gaudí, i farem la distribució per tal que la pel·lícula pugui ser vista per la major part de persones d’arreu del món. Ara l’obra ja té la seva vida pròpia.
Com valores els premis? [set fins ara]
Em sento agraït que una opera prima hagi sigut valorada i premiada entre tantes pel·lícules que s’envien als festivals d’arreu del món. Fins ara els reconeixements han estat atorgats als EUA: Los Angeles, Califòrnia, Texas i Arizona. Sobretot perquè aquests festivals no tenen prejudicis i valoren les obres pel que són.Són un format més per a cinèfils que no pas d’entreteniment. Que l’obra, més enllà d’un treball exclusivament cinematogràfic, es valori per la seva aportació als drets humans i justícia social em fa molt feliç, ja que aquest va ser el meu propòsit a l’hora d’escriure-la.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Fàbriques de Creació de Barcelona reprenen l’activitat amb prudència i sense llibertat d’horaris

Barcelona

Incertesa a les galeries

Barcelona
EL LLIBRE

‘La vaga de la Canadenca’

La dansa vol aixecar el vol malgrat les restriccions

Girona

Català sota mínims

Barcelona

Dones contra models caducs

Barcelona

Mor Quim Lecina, l’actor que volia ser músic

LA MÚSICA

L’apocalipsi, segons els Stooges

cultura

Els Amics del Museu d’Art, al mateix museu