Cultura

Massa incerteses per reiniciar els rodatges

Les complexes mesures de seguretat i la falta d’assegurances per la Covid-19 alenteixen la represa

La caiguda de la demanda empitjora la situació

No falten protocols de seguretat, recomanacions sanitàries o guies de bones pràctiques per a la represa dels rodatges. Ni tan sols està prohibit: es pot rodar als municipis en fase 1 de desconfinament, un cop tramitat el permís corresponent. Però cap dels quatre productors i agents del sector audiovisual consultats ha confirmat que algú estigui rodant. D’entrada, perquè la majoria de rodatges es fan a l’àrea metropolitana de Barcelona, que està en fase 0 (0,5 des de demà).

Sí que hi ha, en canvi, moltes incerteses: “Si algú dona positiu de Covid-19, ell i el seu entorn han de fer 15 dies de quarantena; imagina’t si hem de posar en quarantena tot l’equip de rodatge”, diu el productor de Lastor Media Tono Folguera, que té fins a cinc projectes cinematogràfics afectats. “El problema més greu són les assegurances, no cobreixen la Covid-19, i iniciar un rodatge d’un o dos mesos és un risc.” El productor explica que en alguns països europeus s’estan creant fons de garantia estatal per cobrir les suspensions de rodatges a causa de la Covid-19, un daltabaix que pot enfonsar una productora petita, però “aquí a Espanya no n’hem començat ni a parlar”.

Un altre problema important és la caiguda de la demanda. “El problema real que tenim les empreses de la indústria és que encara no hi ha demanda”, diu Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, que aplega més de 120 empreses, i director general del grup Grup Lavinia. “Estem parlant de la tornada a treballar dels encàrrecs previs a la crisi, però moltes productores no s’hi posaran perquè no tenen feina. Cal activar la demanda.”

Carlota Guerrero, responsable de la Catalunya Film Comission, entitat de l’ICEC (Departament de Cultura de la Generalitat) que facilita els tràmits i promociona els rodatges, explica a aquest diari que “ja estan reglamentats els rodatges i ja es poden fer, en les condicions que estableix l’ordre ministerial del 9 de maig, que són bastant generals, amb recomanacions de seguretat i prevenció”. Però dijous passat no tenien encara constància de l’inici de cap rodatge. “En tots els municipis estatals que ja estan en fase 1 es pot rodar. Ara bé, cada municipi ha d’engegar la seva maquinària d’autorització de permisos, tothom ho va fent al seu ritme. En general, el que estic percebent a tot arreu és que tothom s’ho vol mirar amb calma, per veure quines mesures de seguretat proposen les productores i analitzar cas per cas.” El municipi de Tarragona, que està en fase 1, és el que està rebent més sol·licituds de rodatge de Catalunya, segons dades de Catalunya Film Commission.

Carlota Guerrero explica que tenen constància de 41 filmacions aturades entre el 15 de març i el 15 de maig, però és una dada poc representativa, perquè “són només produccions registrades; moltes ho fan una setmana o 15 dies abans de rodar”, i ja han passat dos mesos. Segurament són moltes més.

El productor Norbert Llaràs, representant del PAC (Produccions Audiovisuals de Catalunya), explica que “per al tipus d’empreses agrupades al PAC és molt complicat”. “Potser es podrà començar una producció televisiva petita o segons quin tipus de documental... Encara hi ha moltes incerteses i si pots, és molt més prudent esperar a una situació millor.” Insisteix en la complexitat de rodar: “Encara que entrem a la fase 1 de desescalada, la realitat és més complicada. Hi ha massa dubtes sobre les mesures que s’han de prendre. Aquí vam treballar a nivell associatiu en diferents protocols de rodatge. Ara el govern [estatal] ha publicat el seu protocol, però es queda en unes quantes recomanacions generals sobre sanitat i seguretat, queda massa marge de decisió a les productores.”

Miquel Rutllant diu que es començarà pels platós: “Davant la incertesa, les productores roden en platós, aplicant el màxim de mesures de seguretat.” És diferent al cinema de ficció, comenta Tono Folguera: “Pel·lícules com les entenem, en exteriors, amb extres, actors, petons, sexe... em temo que haurem d’esperar una mica més.” Les empreses petites patiran més. “Com sempre, podran rodar les grans plataformes i estudis, però la majoria de produccions no tenim recursos per cobrir una incidència”, diu Folguera. Norbert Llaràs també ho veu així: “Les empreses petites som les que hi tenim a perdre, perquè no tenim la capacitat de suportar aquests costos i és més difícil assumir riscos.”Publicitat i televisió seran les primeres a reprendre l’activitat. Des de la Catalunya Film Commission, Carlota Guerrero explica que “s’estan preparant les produccions de ficció que van quedar interrompudes amb escenaris de rodatge per juny o juliol; de publicitat i produccions de televisió sí que tenim més constància que ja s’estan preparant”.

Uns protocols complexos que apugen el cost

Dijous el Ministeri de Sanitat va publicar una Guía de buenas prácticas per prevenir riscos al sector audiovisual per la Covid-19. La llargada, 45 pàgines, ja dona una idea de la complexitat del tema, i a més hi ha altres guies. Miquel Rutllant es queixa que “hi ha moltíssim soroll, diferents protocols, que a nosaltres ens semblen de màxims i requereixen uns esforços molt grans”. Tono Folguera adverteix dels costos: “Els protocols són molt complexos i provoquen un increment de pressupost molt gran. Moltes produccions catalanes tenen un pressupost ajustat i no el podran assumir.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Fàbriques de Creació de Barcelona reprenen l’activitat amb prudència i sense llibertat d’horaris

Barcelona

Incertesa a les galeries

Barcelona
EL LLIBRE

‘La vaga de la Canadenca’

La dansa vol aixecar el vol malgrat les restriccions

Girona

Català sota mínims

Barcelona

Dones contra models caducs

Barcelona

Mor Quim Lecina, l’actor que volia ser músic

LA MÚSICA

L’apocalipsi, segons els Stooges

cultura

Els Amics del Museu d’Art, al mateix museu