Cultura

ANNA CAPELLA

DIRECTORA DEL MUSEU DE MATARÓ

“El teu museu local és un producte quilòmetre 0”

Com serà la tornada als museus? Amb Anna Capella (Girona, 1964) parlem d’aquest esperat dia, ple d’incerteses i neguits però també de nous projectes i un entusiasme renovat

Què és el que més li preocupa de quan torni la normalitat als museus?
Que ja no sigui la normalitat d’abans a nivell pressupostari. Amb el pressupost previst potser ho sostindrem. Amb el pressupost retallat serà molt més difícil i farem mal. Primer, als nostres col·laboradors més directes, just a aquells que tot i fer serveis essencials (tasques de recerca, documentació, restauració, o com a informadors i educadors) fa anys que van quedar fora del sistema estructural i ara treballen per licitació o com a autònoms més desprotegits. De retruc, perjudicarem els usuaris, perquè se’ls reduiran les possibilitats d’accessibilitat de continguts i oferta cultural.
Quin ha de ser el missatge de la reobertura?
Podem ser el nivell 0 del retorn a la normalitat. Les persones estaran saturades de pantalles i als museus i llocs patrimonials els oferirem directes i propostes 3D analògiques. Segur que ho agrairan. Quan passeges per les sales d’un museu, sempre fas de flâneur, reculls idees, ordenes pensaments, afavoreixes la teva vessant creativa, t’enriqueixes d’esperit. Qui és el valent que diu que això no li passa? Volem o no una societat lliure i amb pensament crític? Som-hi, doncs. Pel que fa a l’aplicació de mesures, alteracions dels circuits i control dels visitants, més propostes d’activitats a la carta, segur que ho podrem canalitzar de moltes maneres per arribar igualment als usuaris presencials i amb un bon acompanyament. Nosaltres tenim les noves exposicions en dansa. El primer que podrem veure, a Can Marfà, és Mataró: de Mancos a Djembereng. Paisatge sonor d’una ciutat, sobre la sonoritat festiva i de vida quotidiana de la nostra ciutat plural que, just després del confinament i amb moltes de les seves reverberacions acústiques segrestades durant setmanes, l’escoltarem des d’una altra perspectiva.
Hi ha el perill real que els museus es tornin més elitistes?
No. Si ho fem bé, ens tornarem més essencials. Aquest és el canvi de model que hauríem d’aconseguir. El teu museu local és un producte quilòmetre 0, com qualsevol altre espai públic de la teva ciutat, ple d’estímuls culturals i motivadors.
Els museus han reforçat els seus continguts digitals per alleugerir la quarantena. La virtualitat afectarà a partir d’ara l’experiència directa amb l’art?
Penso que no, això ja hauria passat fa temps. De la mateixa manera que la proximitat i facilitat de la música enregistrada no substitueix les ganes d’anar a un concert en directe. És encoratjador, aquests dies, veure com es fomenten tota mena d’iniciatives. I s’acosta el Dia Internacional dels Museus (18 de maig), que també es prefigura molt actiu. Pertanyem a un col·lectiu professional deprimit però molt valent.
Són suficients les mesures de les administracions per ajudar el teixit museístic?
Des del sector hi hem estat molt al darrere i sembla que les administracions s’han posat les piles. Caldrà vetllar igualment per com es va desgranant i aplicant la lletra petita, que no ens perdem en els titulars. Les mancances de dotacions al sector cultural i patrimonial són ja endèmiques. Estem a les portes de l’UCI. I si no es reverteix seriosament, no hi haurà cap nou model per inventar que ho empari.
El panorama seria diferent si els polítics entenguessin els beneficis intangibles de l’art i la cultura...
No sé per què no ens veuen sempre com a prioritaris si aquestes setmanes ja s’ha demostrat que l’art i la cultura d’intangible no en tenen gaire res. Si als museus aconseguim no ser avaluats només com a contenidors de xifres de visitants, o pels likes, sinó en funció del volum de les col·leccions que ens cal atendre i els recursos necessaris per dinamitzar-les, i si se’ns escolta com a especialistes, amb els nostres reclams sensats i possibilistes que només pretenen fer-nos més compatibles, visibles i comunitaris, ja em donaria per satisfeta.
Com creu que s’hauria d’organitzar el desconfinament dels museus?
Esglaonat. S’han de planificar mesures que ens permetin distingir entre l’obertura dels grans equipaments, amb aforaments més conflictius, i la de la resta, que en realitat som majoria i podem ser molt més flexibles i adaptables.
I vostè, on i com porta el confinament?
El porto bé i, com tots, a casa. Ara segueixo més les xarxes socials, la televisió i la ràdio local, i tinc més estones per llegir la premsa. Molta cuina i molt jardí, els dies que no plou –està sent molt mullat aquest confinament o només m’ho sembla?–, m’ocupen bona part de les estones lúdiques, quan convé allunyar-se de tanta pantalla. Els armaris i l’endreça en profunditat, que sempre et sotja de reüll, ho deixo pel proper…


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Fàbriques de Creació de Barcelona reprenen l’activitat amb prudència i sense llibertat d’horaris

Barcelona

Incertesa a les galeries

Barcelona
EL LLIBRE

‘La vaga de la Canadenca’

La dansa vol aixecar el vol malgrat les restriccions

Girona

Català sota mínims

Barcelona

Dones contra models caducs

Barcelona

Mor Quim Lecina, l’actor que volia ser músic

LA MÚSICA

L’apocalipsi, segons els Stooges

cultura

Els Amics del Museu d’Art, al mateix museu