Cultura

YASMINA KHADRA

NOVEL·LISTA ALGERIÀ

“La corrupció és arreu on ha arribat l’home, és planetària”

És una de les grans estrelles de la novel·la negra europea i africana, traduït a 45 llengües. Va ser a Barcelona per participar al BCNegra i presentar ‘La deshonra de Sarah Ikker’

La seva novel·la ‘La deshora de Sarah Ikker’ (Alianza) té elements del ‘polar’ francès, però sobretot la violència de la sèrie negra nord-americana. On se sent?
Evidentment m’identifico amb la tradició nord-americana, amb la francesa mai. Jo sempre busco un tema, i aquest tema necessita uns personatges que siguin capaços de sostenir la trama. La meva funció primordial és aconseguir que aquests personatges siguin creïbles. Si em sento satisfet amb la creació dels personatges, aleshores la història flueix sola.
Qui mana a la novel·la?
Qui mana a la novel·la no és l’escriptor, són els personatges. Si els personatges no són creïbles, hi pots posar tot l’estil que vulguis i aprofitar tota la fantasia que tinguis al cap, però la novel·la no funcionarà. Només serà un exercici d’estil. Ho tinc més que comprovat, com a mínim en el meu cas.
La novel·la està ambientada al Marroc i és exactament el Marroc. Com ho ha aconseguit. El país és un personatge més?
Segur, i tant! En la majoria dels meus llibres, les ciutats són tan rellevants com els personatges: respiren, actuen i tenen una influència directa sobre els protagonistes. Comparteixen la història amb la trama, i sovint també amb el tema que tractem. Si no l’hagués situat al Marroc, estic segur que hauria trobat una altra atmosfera i altres situacions.
Tànger, a més, és una ciutat ben especial, cita obligada de grans novel·les internacionals?
Sens dubte. Tànger és una ciutat romàntica. Situar allà una història és ja en si una epopeia, de descobertes. Hi ha hagut molta gent que ha arribat a Tànger i quan n’ha marxat no ho ha pogut superar. Tànger és una barreja de totes les cultures mediterrànies. Et devora sense que te n’adonis. Tot això em sembla fantàstic. Poques ciutats, potser també Marsella, tenen aquesta màgia.
La novel·la és també una denúncia de la corrupció al Marroc, de la doble moral.
La corrupció la tenim com a rerefons. És al Marroc, però també arreu on ha arribat l’home, és planetària. Als països on la pena de mort s’executa amb alegria també té gent que arrisca sense valorar les conseqüències. Quants presidents de països no han estat condemnats per corrupció? Els diners són més atractius que una dona o que el sexe. Hi ha hagut força fantasia al voltant del sexe i les conspiracions, però els diners tenen el doble d’atractiu.
Vostè va tenir una formació militar i es nota en les novel·les. Li han servit per fer moure els protagonistes o en la utilització de les armes?
No necessàriament. El que m’ha ajudat més ha estat el coneixement del factor humà. L’avantatge d’un escriptor que prové de l’exèrcit, o de la policia, és la seva mirada sobre el factor humà, detonant de moltes de les nostres històries. Tens l’obligació de fer viure els teus personatges i conèixer les incerteses en què poden caure. Així vas identificant el valor, el coratge, l’horror, la covardia... Un escriptor que no hagi passat per l’exèrcit ha perdut el cinquanta per cent del seu poder literari.
Hi ha molts escriptors que utilitzen les armes sense haver-les tocat mai. És una impostura?
Sí, tindran un problema de versemblança, però tenen tot el dret a fer-ho. En realitat tot surt de la imaginació.
Ha parlat en alguna ocasió de l’autocensura i vostè utilitza fins i tot un pseudònim en comptes del seu nom real. Tot això forma part del passat?
Per sort, sí. Abans formava part de l’exèrcit i estava massa vigilat. Ara estic per sobre de qualsevol limitació i jerarquia. Soc lliure com el vent [riu].
L’exèrcit algerià ha estat qüestionat per les seves formes poc democràtiques, però alhora ha estat un fre per als islamistes. Com ho veu?
Són figues d’un altre paner. Crec que a tots els països la policia i l’exèrcit han d’intervenir per salvar els valors democràtics, i més davant d’una amenaça tan gran com la que va patir el meu país. Ho dic perquè l’integrisme va triar el llenguatge de les armes i van cometre autèntiques atrocitats. No pots vèncer algú amb paraules quan l’altre té una arma entre les mans.
Ha utilitzat la novel·la policíaca per fer crítica social contra els estaments del poder?
Sí, però el que dicta això no és el gènere sinó la voluntat de l’escriptor de denunciar tot un estat de coses. Des de la novel·la negra pots denunciar els polítics i els abusos de poder, però obligatòriament no hauria de ser el seu paper. És la funció de l’escriptor, i el que tractes amb una novel·la negra ho pots fer perfectament amb una de blanca, tot i que amb la novel·la policíaca tenim més llibertat d’acció.
Parlaríem de novel·la política?
Totes les novel·les són d’una manera o una altra novel·les polítiques. No en tinc cap dubte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Retorn a Joan Solà

barcelona
Crònica
música

‘Màtria’, un refugi a Vic

Vic
Jaume Roures
Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

sant sebastià

A Dark Reborn: el ‘metal’ gironí entre la foscor i la llum

girona

Cadaqués premia Biel Mesquida i Vicenç Altaió

cadaqués

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Girona

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià
Crònica

El factor humà de l’art