Cultura

Boires ploraneres

La Generalitat Valenciana i el TNC produeixen ‘La casa de les aranyes’, la primera obra conjunta que amplia àmbit lingüístic a partir del món íntim de Paco Zarzoso

Tres actors catalans i tres de valencians comparteixen una història de pèrdues

“Només qui plora ho pot veure”, diu un dels personatges de La casa de les aranyes. En un món en què les boires exteriors del paisatge coincideixen amb les interiors (de la desesperació dels personatges), el do de les llàgrimes permet ser generós amb l’altre, insinua l’obra del dramaturg Paco Zarzoso. La peça imagina el retrat dels habitants de les dues cases que s’han salvat de desaparèixer sota l’aigua del nou pantà: la casa de les dàlies i la de les aranyes. Tot i salvar-se, viuen la situació com un desnonament, similar al que, set anys després, porta una família a rehabitar la casa de les aranyes, després que la fessin fora del seu domicili. La casa de les aranyes és la primera coproducció entre l’Institut de Teatre Valencià i el TNC. De moment, preveu una estada des de demà fins al 9 de febrer a la Sala Petita del TNC, i del 14 al 23 de febrer al Teatre Principal de València.

Al muntatge es barregen les dues parles en una història que creix per aquesta mirada àmplia al mateix univers lingüístic. Lurdes Barba ha codirigit el muntatge amb Zarzoso i celebrava aquest “matrimoni especial”. Rosa Renom, Francesc Garrido i Santi Ricart són els actors de la banda catalana; mentre que Verònica Andrés, Àgueda Llorca i Pep Ricart, ho són de la banda valenciana.

L’autor i director no és pas desconegut en l’escena catalana, on s’ha presentat amb la companyia L’Hongaresa (fundada el 1994 a Sagunt, per Zarzoso, Lluïsa Cunillé i l’actriu Lola López) en diversos espais. Salón primavera, de Zarzoso i Cunillé es va representar a la Beckett el 2013, per exemple. Al TNC ja es va fer una versió operística del seu llibret L’eclipsi, dins del Grec 2014. Ara és el primer cop que es desenvolupa un text complet i amb una estada raonable de funcions.

Mesos abans que se signés la Declaració de Palma, en què els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears signaven la intenció de col·laboració institucional, el TNC i l’Institut Valencià de Cultura ja havien acordat fer la primera coproducció conjunta. Aquell acord cristal·litza, cinc anys després amb La casa de les aranyes, de Paco Zarzoso, una de les veus més importants de la dramatúrgia contemporània valenciana, en paraules del director artístic Xavier Albertí. Amb aquesta primera prova, Abel Guarinos, director general de l’Institut Valencià de Cultura, confia que el que avui s’ha viscut com una excepcionalitat es pugui programar amb normalitat. De moment, però, no hi ha cap producció prevista, ja que s’espera una nova direcció del TNC al setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Mirador

Viure com a Crist de Pasolini

Lluís Llort
Novel·lista

“Ens creiem una raça superior i fem fàstic”

Barcelona
Els Amics de les Arts
GRUP DE MÚSICA

“L’última capa d’una cançó la posa l’oient”

BARCELONA

L’ídol de Depp

sant Sebastià

De gires i rebaixes

BARCELONA
MÚSICA

El Liceu obre temporada al monestir de Montserrat

Arrenca un Sismògraf més íntim, però igual d’agosarat

OLOT
Mirador

Crit desesperant

Crítica
teatre

Ai, Lolita!