Cultura

Llach immersiu

L’Arts Santa Mònica presenta un passeig embolcallador per cinc dècades de la trajectòria creativa del cantautor amb l’exposició ‘Lluís Llach. Com un arbre nu’

Avui fa 50 anys de la prohibició de ‘L’estaca’ en un recital al Palau de la Música Catalana
El visitant podrà veure el cantant i compositor tocant el piano amb imatges virtuals

Ara són moltes les exposicions que parlen d’experiència immersiva, però tot sovint s’oblida que la immersió no és una tecnologia, sinó un concepte. Tot i que l’exposició dedicada a les cinc dècades de treball i creació de Lluís Llach té elements d’alta tecnologia, el seu plantejament és “com fer un passeig per les cançons de Llach”, com ho va definir el seu comissari, Lluís Danés. Es tracta d’una experiència absorbent de tot l’univers creatiu del músic. La mostra Lluís Llach. Com un arbre nu , a la qual la revista Enderrock li dedica un número especial que fa la funció de catàleg, es va inaugurar ahir amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i s’obre avui al públic a l’Arts Santa Mònica, al final de la Rambla barcelonina. Ho fa en un dia d’especial coincidència. Avui fa 50 anys es va prohibir L’estaca junt amb altres temes que s’havien d’interpretar un 13 de desembre del 1969 al Palau de la Música en un recital del cantautor. Segons va explicar en la presentació de la mostra el responsable del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, “Llach va mirar al seu pianista Francesc Burull, que va començar-la a tocar mentre el públic la cantava”. Va ser un moment que va mitificar la cançó, una de les més versionades del cançoner contemporani català, amb més de 250 versions en una trentena de llengües del món.

La mostra s’estructura en diferents apartats que porten com a enunciat els títols de cançons de Llach. Precisament, L’estaca és una de les postals sonores d’aquest paisatge que en aquest cas té una escenografia atractiva però aspra, com correspon a un crit de combat per la llibertat. A aquesta zona, s’hi entra de la mà i la imatge de l’avi Siset.

Al centre de l’espai, com a referent de tota la resta, es troba una gran torre construïda com si fos una foguera de Sant Joan amb mobles vells, però que Danés també la interpreta com “un far”. A l’interior, aparentment fosc, van il·luminant-se escenes de petites escenografies en què es nota, com diu el títol d’aquesta secció, l’Alè de Llach. Escoltem Laura i veiem una guitarra, un sentit homenatge a la que va ser companya d’escenari i amiga, la guitarrista Laura Almerich.

A Viatge a Itaca, una escenografia formada per maletes, hi trobem, en cadascuna d’elles, una persona que ha influït personalment i artísticament en el cantautor: Pep Guardiola, Maria Aurèlia Capmany, Ermengol Passola, Jacques Brel, Manel Camp i Mahalia Jackson, entre d’altres. D’homenatges també parla El cafè antic, en què com si fossin els quadres d’un vell cafè hi trobem noms de les lletres que han influït molt en el treball de Llach, escriptors com Josep Maria de Segarra, Federico García Lorca, Pere Quart, Joan Fuster, Papasseit i, sobretot, Miquel Martí i Pol, amb qui va tenir una intensa relació de coneixença i amistat.

En un moment de la seva trajectòria, Llach va editar el disc Rar, que és un concepte que sempre ha buscat l’artista fins i tot per sobre d’un sector dels seus incondicionals que sempre el volien uniforme. En aquest contenidor Rar, hi trobem “caixes com si fossin el baguls d’una bodega d’un vaixell”, segons va explicar Danés, en què hi trobem elements de projectes teatrals, de circ i de dansa, àmbits en els quals també ha treballat.

Els directes de Llach, tant nacionals com internacionals, es recullen en una mena de pirulís publicitaris en l’àmbit Amor particular, en què es poden veure fragments d’aquests recitals. I pel que fa al món discogràfic, la secció Jo hi soc si tu vols ser-hi recull la imatge gràfica de tota la discografia de l’intèrpret i compositor.

El bombonet d’aquesta experiència, ara sí plenament immersiva, és Com un dibuix fet al vent, en què l’espectador amb unes ulleres de realitat virtual podrà veure un Llach virtual interpretant al piano el tema Com un arbre nu a l’interior d’una biblioteca.

La mostra, en la qual Llach no ha volgut intervenir per donar via lliure als organitzadors, estarà oberta fins al 26 d’abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Oques Grasses lidera les nominacions per votació popular dels premis Enderrock

Girona
Hermitage? Que se’l confitin a Madrid
L’APUNT

Hermitage? Que se’l confitin a Madrid

Una ànima recuperada

Barcelona
Víctor García de Gomar
DIRECTOR ARTÍSTIC DEL LICEU

“A l’òpera, li cal una revolució”

BARCELONA

La Macca en fa 20

Cassà de la Selva
TERESA ROSA AGUAYO
CREADORA TÈXTIL. LA GENERALITAT L’HA DISTINGIT AMB EL PREMI NACIONAL D’ARTESANIA 2019

“L’artesania és un concepte: treballar amb els materials i la gent propers”

barcelona
L’Iran i la dona, protagonistes

L’Iran i la dona, protagonistes

Girona

Entomòleg d’instants

Barcelona
Crítica
cinema

Un món enverinat