Cultura

estrenes de cinema

‘Longa noite’, el franquisme que encara persisteix

El director gallec Eloy Enciso estrena als cinemes aquesta pel·lícula basada en textos d’escriptors i cartes de presos

“Volia contravenir la màxima de la transició segons la qual per anar endavant no s’ha de mirar enrere”

“El franquisme no acaba quan mor el seu màxim representant, és com el colonialisme, que no acaba el dia que el país colonitzat canvia el nom i la bandera i s’autoproclama independent.” El cineasta gallec Eloy Enciso (Meira, Lugo, 1975) va decidir parlar del franquisme que persisteix en la seva segona pel·lícula, Longa noite (Llarga nit), estrenada el 5 de desembre als nostres cinemes. Agafa el títol del poema Longa noite de pedra, una al·legoria del franquisme del poeta gallec Celso Emilio Ferreiro.

Eloy Enciso, que el 2012 va estrenar Arraianos, va ser premiat per aquest nou film al Festival de Locarno, i forma part d’una gran generació de cineastes gallecs (amb Oliver Laxe, Xacio Baño, Diana Toucedo...) que roden en gallec films molt diferents, però que tenen en comú que travessen fronteres i reben premis en festivals internacionals. El cineasta explica en una entrevista a El Punt Avui que “ens uneix sobretot la idea que no volíem inserir-nos en un model de fer cinema preexistent a Galícia, i cadascú va buscar el seu propi camí, va explorar noves vies de fer cinema a partir d’un patrimoni de paisatge, cultural i d’idioma propi i diferenciat”.

Eloy Enciso es va interessar per la dictadura perquè volia entendre les causes de la crisi actual: “El franquisme és gairebé una cultura, no acaba el dia que se li canvia el nom, segueix a inserit a la societat i les institucions. La transició va ser un moviment continuista. Per intentar entendre el context d’enorme crisi social, econòmica i política del 2014, quan va sorgir el projecte, vaig decidir anar enrere, perquè s’hi troba una part important de les explicacions.” Està convençut que “tot el que va passar durant el franquisme, sobretot durant la primera etapa, explica algunes de les coses que passen avui en dia a nivell social i polític”. “Volia contravenir –hi afegeix– la màxima amb què ha crescut la nostra generació que ve de la transició, que diu que per anar endavant no s’ha de mirar enrere.”

Escriptors i presos

Els diàlegs de Longa noite provenen bàsicament de dues fonts: textos d’escriptors i cartes de represaliats per la dictadura. Diversos actors interpreten aquests diàlegs en petits episodis, aparentment inconnexos, però que estan travessades per una mateixa foscor. Un llarg episodi final combina la lectura de la carta d’un pres franquista amb les imatges d’un home que es mou per un bell bosc nocturn.

Eloy Enciso va fer una llarga recerca de textos d’un període en què “la memòria i el llegat literari i històric està encara avui en dia bastant dispers i fragmentat”. “Vaig començar per escriptors de l’exili, Max Aub, Ramón de Valenzuela i Luís Seoane, sobretot, que en aquell moment eren els únics que podien seguir publicant i explicant de manera més frontal i clara el que estava passant. Després hi ha un segon tipus d’autors que em semblava interessant, perquè són els que no van fugir i van quedar al país. Durant els primers 15 anys el franquisme va fer molt bé la seva feina i no es publicava res que no tingués un to més aviat simbolista o costumista.”

L’altra font d’inspiració dels diàlegs són cartes: “Vam rescatar per a la pel·lícula cartes reals de presos i preses que estaven a les presons i els camps de concentració. M’agradaven molt perquè amb un llenguatge molt senzill, popular, abordaven coses difícils d’abordar com l’obsessió del règim franquista d’aplacar i eliminar qualsevol espai de dissidència, fins i tot de pensament mental. És una lluita una mica kafkiana entre el subjecte i l’Estat.”

Presos polítics actuals

Li preguntem al director si la pervivència del franquisme es reflecteix també en el fet que actualment hi hagi presos polítics catalans, i si la dissidència política encara es castiga amb la presó. “Em sembla curiós que s’acusi a certs moviments, a molts catalans de ser nacionalistes i no hi ha consciència que aquesta acusació es fa des d’una altra visió nacionalista –respon–. Aquí veig una primera incongruència molt forta.” També veu una incoherència en el fet que “s’exigeix i es dona per suposat que els catalans són espanyols, però al mateix temps quan ells voten no se’ls té en compte, no són vots vàlids per construir aquesta Espanya, per formar un govern o pel que sigui”.

Rodar en gallec

Eloy Enciso posa en valor la llengua gallega en el cinema: “La gent es va adonar que era una cosa bona, en un entorn globalitzat, el gallec és un fet diferenciador, permet explorar terrenys no explorats i et dona més llibertat”. Reivindica la musicalitat i la bellesa de les diferents llengües: “L’idioma al cinema, més que com a vehicle de comunicació, que també ho és, m’interessa sobretot per les seves les capacitats musicals i plàstiques. Sovint s’exploren les llengües en la música, la literatura, però al cinema s’hi pot aprofundir molt més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Roser Rahola, presidenta i fundadora de l’Editorial Vicens Vives

Barcelona

Núria Pradas guanya el 40è Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Tota una vida per recordar’

Barcelona

‘El Meu Cos’, primer avançament del nou disc d’Els Amics de les Arts

Barcelona

Ovidi, segle XXI

Barcelona
JOAN RENDÉ
NARRADOR

“M’entristeix veure tothom que es gasta el dit sobre el mòbil”

barcelona
Laura Mañá
Cineasta i actriu

“Tothom vol tenir ‘likes’, això ha passat sempre”

Barcelona

El “miracle” del MNAC

barcelona

Beethoven a Banyoles

Banyoles

Un art honest

barcelona