Cultura

Crítica

música

Ludovico Einaudi ens passeja i explora

Arribava Ludovico Einaudi a Barcelona disposat a agradar. Es va veure durant tot el concert: va saludar quan va entrar amb el duet de corda, va agrair les mostres continuades d’afecte del públic picant-se el cor amb el puny, va fer una llarga explicació –quan ell parla el mínim possible– i va allargar el concert fins a les gairebé dues hores enmig del deliri dels seus incondicionals: molta gent jove i parelles d’uns 30 anys que s’agafaven les mans mentre el piano del torinès interpretava un repertori que des del primer tema va optar per un registre intimista i melangiós amb la melodia com a principal argument. Em va faltar el component més histèric i minimalista, però dijous la sessió estava emparada per una interpretació pacífica i introspectiva de la realitat.

Acompanyat de Federico Mecozzi al violí i Redi Hasa al violoncel, el trio va activar el projecte Seven days walking, elaborat entre el piano setinat d’Einaudi i els instruments de corda. Tal com va explicar ell mateix i per les lletres dels temes interpretats: les muntanyes, boires, cels, papallones i animalons silvestres componen un fresc semblant al que podien utilitzar els grans mestres barrocs en les seves composicions. El rierol o la passejada estableixen de facto una complicitat gairebé ingràvida entre les notes dels músics i la percepció dels oients. L’èxtasi va arribar quan Einaudi va mostrar-nos un experiment amb la col·laboració de la pantalla, que fins aquell moment havia reproduït formes abstractes i geomètriques. El dissenyador ens mostrava en un gràfic els in crescendo del trio en una peça que va esdevenir com una serralada, la cartografia de l’ànima per on Einaudi ens passeja i explora.

Ludovico Einaudi
51è Festival Internacional de Jazz de Barcelona
7 de novembre, L’Auditori


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil

Documental

‘Historias de nuestro cine’ amb la veu de Resines