Cultura

Crítica

dansa

Llum pròpia

Poques són les ocasions en què un espectacle se’n surt a través de fragments de memòria que, en ressonar des de la llunyania, invoquen una presència per desplegar, de manera conjunta, una gran constel·lació del moviment. Constel·lació que pertany a l’espai astral, el lloc on es capbussa la coreògrafa i ballarina flamenca Olga Pericet en el seu desig de seguir i –resseguir– la llum estel·lar que es desprèn de Carmen Amaya. Tanmateix, més enllà del mite i de la memòria de la gran bailaora catalana, Pericet es proposa abordar en el seu darrer treball –Un cuerpo infinito– la figura humana, la de la dona fràgil i patidora que va saber superar-se una vegada i una altra a través de l’art que l’alimentava.

Així, la proposta flamenca, innovadora i perfectament reeixida de Pericet flueix per un espai exterior imaginat a través d’una posada en escena que, malgrat no aconseguir materialitzar la bellesa de l’atmosfera inert que imagina, troba en la música, el cant i la magistral i evocadora actuació de la ballarina cordovesa, la grandesa i la magnitud del flamenc.

Envoltada de cantants, músics i d’altres coreògrafs convidats als quals dota de llibertat creativa, Pericet –Premio Nacional de Danza 2018–, crea un treball coral que reconstitueix la Capitana. A través d’un exercici d’autoconeixement i introspecció, la ballarina s’emmiralla en el bategar incessant i, a voltes, impossible, de la bailaora del Somorrostro fins a acabar literalment extenuada. Els girs inesperats, les torsions sinuoses del cos, el repicar d’un zapateado capaç d’incrementar-se a una velocitat de cent en dècimes de segon, o el so d’unes castanyoles que invoquen la memòria ancestral del flamenc són el ressò d’un record que, assentat per sempre en el firmament, brilla amb llum pròpia.

Olga Pericet
Mercat de les Flors, 2 de novembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil

Documental

‘Historias de nuestro cine’ amb la veu de Resines