Cultura

JORDI ROSELL

DOCTOR EN HISTÒRIA I GEOGRAFIA A LA URV I INVESTIGADOR DE L’IPHES

“Estem anant en un bon camí per desaparèixer com a espècie”

Una investigació realitzada al jaciment israelià de Qesem ha aportat informació desconeguda sobre les primeres inquietuds estètiques, molt abans del que es pensava, de l’ésser humà

Investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han participat en un projecte al jaciment israelià de Qesem i en un article posterior que s’ha publicat al ‘Journal of Human Evolution’, on s’exposa un innovador estudi sobre l’evolució humana: constaten l’ús de plomes de cignes amb una finalitat probablement ornamental ja fa uns 400.000 anys. Han descobert que la relació dels humans amb els ocells no era només aprofitar-los com a font d’aliment?
Sí, això i tot el que se’n deriva. Ens hem de fer el càrrec que era un animal difícil de caçar, que no va per terra sinó que vola i que acostuma a ser ràpid. Això ens ajuda a entendre quina era la concepció que tenien aquells humans del seu cos, de les seves capacitats i del seu entorn. És la introducció de la modernitat en la seva manera de viure, perquè ara sabem que usaven plomes, ja fos per decorar-se ells mateixos o per penjar-les a la paret de la cova, el que ens permet afirmar que la seva relació amb el medi natural no és tan simple com podíem pensar.
I per quin motiu van fer el pas de tenir inquietuds ornamentals?
Pot ser per un simple ús decoratiu o perquè era un signe de prestigi, això no ho sabem. Però si jo ara em faig un tatuatge, per què me’l faig? Cadascú té els seus motius.
O sigui, aquelles plomes de fa 400.000 anys eren el preludi de les modes?
Podria ser un inici de les modes, sí. El nostre món està ple de símbols i és un fet comú al llarg de la història. Ja fa uns anys vam publicar un treball similar basat en les troballes fetes en unes coves de Gibraltar. Llavors, les traces que vam veure d’extracció de plomes d’aus ja va ser un fet trencador, perquè no es pensava que el neandertals podien tenir un sentit ornamental tan desenvolupat, similar als indis americans. Un dels nostres col·laboradors en aquell moment ens va fer veure que totes les aus que usaven tenien les plomes negres: àligues, corbs o el trencalòs. Ara, al jaciment israelià hi hem descobert que les plomes usades eren de cigne blanc.
I com ho saben, de quin ocell es tractava?
Per la morfologia dels ossos que hi trobem.
Agafaven les plomes de cigne perquè eren les que tenien més a mà o perquè eren les que els resultaven més atractives?
Els cignes no són els animals més comuns a Israel, i probablement per això els cridaven l’atenció. Estic convençut que tenien una inquietud estètica. Hem trobat altres aus al jaciment, moltes menjades. Hem localitzat moltes restes de polls de coloms, corbs i estornells, però no hem vist que es fes un ús de les seves plomes.
La descoberta al jaciment israelià també marca un salt temporal molt gran.
Sí, en el cas de les coves de Gibraltar ens situàvem 40.000 anys enrere, però ara ens n’anem fins a 400.000 anys enrere. Sabíem que en un jaciment croat, Krapina, s’havien trobat indicis de l’ús d’aus com a elements ornamentals, en concret de les urpes de les aus en feien penjolls. Però al jaciment croat ens situem fa 100.000 anys, i en el cas d’Israel són 400.000 anys; hem fet un salt de 300.000 anys de cop. I és interessant perquè ens indica que aquells humans, usant plomes, anaven més enllà d’entendre el medi natural com a font d’obtenció de recursos per menjar.
Satisfeia la gana i la inquietud estètica?
El retorn que els donava la caça del cigne no era només estrictament econòmic, ja que era també un retorn social. Ens podem imaginar un raonament de l’estil “m’ha costat caçar el cigne però mira què n’he tret i mira com em miren ara els altres”. Perquè d’un cigne, de teca en treus poca, és difícil que pesi més de cinc quilos, però n’obtens les plomes, que és un altre rendiment.
Pot ser que fos una moda d’aquella zona i prou?
Fora d’allí no s’ha trobat amb aquesta cronologia.
Si no s’han trobat evidències similars en altres jaciments és perquè no es feia o perquè no s’ha sabut buscar prou bé?
De buscar, es busca, i es fan els estudis detallats de les restes d’animals en cada jaciment.
Conèixer el comportament humà del passat, ens ajuda a entendre el present i a anticipar el futur?
Tots els períodes de la història ens expliquen per què som així i per què hem arribat fins aquí. Els humans som els més intel·ligents però no estem exempts de la possibilitat de desaparèixer, i penso que estem anant en un bon camí per desaparèixer com a espècie. Som un experiment de la natura molt estrany, i el planeta continuarà, amb nosaltres o sense.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.