Cultura

Un classicisme càlid

Mor als 71 anys Ramon Pujolboira, fundador del Grup 69, que va fer del paisatge i la gent de l’Empordà el fonament d’una pintura que renovava el mediterranisme

Va establir-se a l’Empordà el 1974, primer a Ordis i, després, a Albons

L’artista barceloní Ramon Pujolboira, veí de l’Empordà des del 1974, va morir dissabte als 71 anys a conseqüència d’una malaltia. El món de l’art perd així un dels seus creatius més rellevants. Pujolboira, un home que va saber transmetre l’essència del paisatge empordanès a través d’un llenguatge plàstic renovat, bé a través de la pintura o dels murals o la ceràmica, va ser un dels fundadors del Grup 69, en el qual també hi havia Ricard Ansón, Josep Ministral, Lluís Roura i Daniel Lleixà. La pèrdua d’aquest creatiu establert a Albons ha estat molt sentida per la comunitat artística catalana, que al llarg d’ahir es va expressar a través de les xarxes socials. Per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, “les seves obres formen part de la modernitat paisatgística de la pintura empordanesa en sentit ampli”. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va lamentar la mort de Pujolboira i va escriure: “La seva mirada era tan oberta com la plana empordanesa que fixava en les seves teles.”

Ramon Pujolboira va néixer el 1949. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i a finals dels anys 60 va fer una estada a París, on va estudiar i es va fer copista del Museu del Louvre. De tornada a Catalunya, el 1973 va fer al monestir de Sant Cugat uns murals al fresc, una disciplina en la qual abundaria posteriorment: en va pintar per a les esglésies de Santa Coloma de Farners i d’Albons. També és seu el timpà de l’església de Sant Pere de Figueres. El 1974 es va traslladar a viure a Ordis i va obrir una etapa en la qual experimentaria el gravat a l’aigua.

Dos anys després aniria a viure a Albons, per instal·lar-s’hi de manera definitiva. Del seu taller en sortirien treballs de ceràmica i projectes de gravats de gran format i de sèries pictòriques, la més coneguda de les quals és Mediterraneum. Precisament prop de 200 olis sobre tela i sobre paper, guaix, aiguaforts, llapis sobre paper i aquarel·les amb el mar com a font d’inspiració es van aplegar en un llibre de referència de la producció de Pujolboira, Mediterrània. Una altra monografia destacada és CIRC, amb el resultat de la seva convivència durant un temps al Circ Raluy, i Empordà, somnis, pintures, que aplega la seva obra del 2002 al 2006. De les nombroses exposicions que va muntar, destaca la que li va organitzar el 1993 el Consell d’Europa al Parlament Europeu d’Estrasburg.

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dilluns, a dos quarts de sis de la tarda, a l’església d’Albons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI ABELLÓ
ARTISTA

“Quan comprens que l’art es fa sol, la idea de l’artista desapareix”

barcelona

Distopia catalana

barcelona

Jazz sense fronteres

girona / perpinyà

BCN, l’‘off’ de Madrid

BARCELONA
Crònica

La vaga dels 5 duros (0,15 euros)

Salt
Festival de Sant Sebastià

La guerra que dura

Sant Sebastià

Jugant amb el passat

VIC

Parlar de “la por i les emocions humanes”

Sant Sebastià
Crònica
la música per sobre de l’idioma

“«Vic, ¿se me entiende?»”

Barcelona