Cultura

Les ‘famílies’ de Focus

Els teatres Romea, Goya, Villarroel i Condal trien trames de situacions quotidianes, ben pròximes, amb uns equips d’artistes que fidelitzen any rere any

Pau Miró estrena ‘Una història real’ i ‘Eva contra Eva’ i intervé d’actor a ‘La gavina’
Joel Joan dirigeix obres a la Villarroel, al Condal i al Goya i actua en la reposició d’ ‘Escape room’
El duet Emma Vilarasau - Sílvia Munt signa ‘Casa de nines, 20 anys després’ i ‘Eva contra Eva’ al Romea

Focus té part de gran família aquest any, per partida doble. Per una banda perquè bona part dels seus 43 muntatges se situen en aquest àmbit domèstic. Buscant l’empatia de l’espectador a partir de personatges i situacions quotidianes. Però també perquè, si fa uns anys hi havia una companyia Romea molt tancada, amb la direcció de Calixto Bieito, ara hi ha una coincidència d’equips artístics, de directors i directores i autors que sovintegen en algunes de les sales de Focus. Cada director artístic del teatre es treballa un perfil propi però van alternant-se noms d’intèrprets i direccions d’una sala a una altra, per exemple. La 33a temporada de Focus a Barcelona (ja fa una dècada que exploten les 4 sales) ha arraconat els grans musicals (per ara) al Condal en constatar l’any passat que no van saber atraure prou públic i han tornat a refugiar-se en les grans comèdies amb, probablement, la parella més explosiva de totes: Joan Pera i Joel Joan amb El pare de la núvia.

La primera temporada de direcció artística de Josep Maria Pou al Teatre Romea té els èxits de públic del darrer Grec: Casa de nines, 20 anys després (dirigit per Sílvia Munt: “El nostre repte era que el públic s’emocionés amb 4 personatges humans i contradictoris”) i Jerusalem (sota la direcció de Julio Manrique, satisfet de l’expectativa que ha generat una obra ambiciosa). També s’estrena a Catalunya la producció del Romea i el Teatro de Mérida Viejo amigo Cicerón (que ressegueix la trama del Sócrates del 2016/17). Romea va demostrar el seu potencial de producció el juliol passat quan va estrenar aquests tres títols en tres espais diferents, en tres dies consecutius: al Romea, al Grec i a Mérida, respectivament. Al costat d’Emma Vilarasau que, altra vegada amb Sílvia Munt, repetirà al Romea amb Eva contra Eva, de Pau Miró (l’obra s’inspira en l’Eva al desnudo de Joseph L. Mankiewicz), hi apareix una altra actriu icònica al Romea: Núria Espert. Va debutar professionalment amb Esteve Polls al Romea el 1951 però ara trencarà un parèntesi de 35 anys en què no actuava. Espert presenta Romancero gitano, de Lorca, amb direcció de Lluís Pasqual. Després de passar pel Temporada Alta, farà estada el mes de gener al carrer Hospital, en el que suposarà el retorn de Pasqual a la cartellera barcelonina, després de la seva dimissió ara fa un any del Teatre Lliure. Finalment, Clara Segura, una altra actriu de capçalera presenta al Romea, amb Bruno Oro, Cobertura, una comèdia amb gags del patetisme humà amb el telèfon mòbil. Segura, per cert ho dirigeix.

La Villarroel repeteix producció de la Sala Trono (Vaselina, dirigida per Sergi Belbel). Manrique fa d’actor amb un segon títol de Pau Miró (Una història real), al costat de Laura Conejero. David Selvas dirigirà Aquella nit, una obra de teatre amb cançons, de David Greig. L’únic títol no contemporani de la sala és La gavina, de Txèkhov, però passada pel tamís d’Àlex Rigola. El director, com ja va fer amb Vània, aspira a fer que siguin els actors els que s’expliquin (Pau Miró, de nou, ara va d’intèrpret!) a través dels personatges que els toca interpretar. La directora, Tania Brenlle, repeteix els dos títols del Grec: Nenes i nens (un particular monòleg d’Anna Sahun dirigit per Joel Joan) i Un dia qualsevol de Les Antonietes, tendre i provocador a parts iguals. La Villarroel serà el nou espai d’exhibició d’Ovelles, un entranyable títol estrenat el curs passat a la Flyhard. En les programacions off destaca el monòleg d’Eduard Farelo, Una Ilíada (estrenat al Temporada Alta 2018 i a la Biblioteca de Catalunya). La Flyhard ha situat El pequeño poni també en sessió golfa al costat de dues produccions argentines de Sutottols (Inestable i Perdón) i d’una comèdia que fa flaire d’irreverent de Manuel Dueso: Pensem (pausa). A la merda!! Sobta el debut teatral de la il·lustradora Paula Bonet Quema la memoria, amb una peça en què ella mateixa intervé al costat de Ramón Rodríguez, que alterna paraula i música.

Al Teatre Goya hi haurà les produccions foranes. Amb privilegis com ara recuperar Lola Herrera amb el Cinco horas con Mario, el text de Miguel Delibes que fa dècades que arrossega en la seva carrera. La producció de Pentación té la direcció de Josefina Molina. Pere Riera és l’autor i director de La dona del 600, una comèdia “fina” de personatges ben recognoscibles i que navega entre la tendresa i l’humor, comentava ahir l’actriu Àngels Gonyalons. Un equilibri que també conjuga el retorn de Delicades, de T de Teatre, el seu primer treball amb Alfredo Sanzol.

Héctor Claramunt i Joel Joan recuperen Escape room, un “fenomen” segons l’actor i director. L’any passat ho tenien tot venut un mes i mig abans de sortir de la sala i es van vendre totes les dates de bolos. La comèdia, amb girs de thriller però una evident voluntat, gens pretensiosa, de posar al límit l’humor gore, canvia d’actriu: Mònica Pérez substitueix Àgata Roca. L’últim títol del Goya és #Puertas abiertas, un treball que suposa el debut teatral de la periodista Emma Riverola i que porta Cayetana Guillén Cuervo a Barcelona. L’obra parteix d’un fet real, explicava ahir l’articulista, en la presentació: una nit d’un atemptat islàmic en què la policia de París va tancar les sortides per provar de capturar els terroristes molta gent va quedar sense on anar a dormir. Molts francesos van acollir persones desconegudes, responent a la demanda de les xarxes socials. Riverola imagina la tensió i la conversa entre una dona que acull i el desconegut amb aparença magribina. Amb direcció d’Abel Folk, pretén ser una vacuna contra l’amenaça de la por a les persones diferents.

Pel que fa al Condal, aparca la seva idea inicial de ser el teatre de gran format de musical i es refugia en Joan Pera. De nou. Ara, el còmic és El pare de la núvia. El repte de Joel Joan (que escriu també amb Héctor Claramunt aquesta comèdia de traç gros) és que els actors disfrutin amb el seu paper, la millor fórmula perquè traspassin aquest bon rotllo a la platea. La temporada al Condal tancarà amb una comèdia d’èxit mundial reconegut (50 milions d’espectadors en múltiples produccions). Ara Daniel Guzmán i Montse Tixé agafen la producció espanyola i la refan amb repartiment català: Perfectes desconeguts comptarà amb Òscar Rabadan, Ricard Farré, Vanessa Segura i Xavi Francés, entre d’altres.

El Condal sí que manté el Club Onyric on faran breus vetllades musicals. Com ara Fins als Nadals..., dirigit per Míriam Escurriola, que farà brou amb les nadales i altres misèries d’aquelles dates. Daniel Anglès, aventura, paral·lelament, que el projecte Onyric anirà buscant nous emplaçaments i que està treballant amb dos títols: Golfus de Roma i Big fish. L’Onyric ja aventurava que podia traslladar els emplaçaments dels musicals en funció de les possibilitats i les negociacions amb les diferents sales, fossin de Focus, o no. Anglès es consola amb la bona resposta de Rent al Condal.

Públic des de ben d’hora

El Romea manté la programació familiar de Viu el Teatre repetint títols d’èxit com ara El petit Dalí,, Pintamúsica i Cinemúsica o Alícia al país de les meravelles estrena La petita Capmnany i Hip Hop big!, El Condal obre temporada amb una peça dirigida pel Mag Lari i es decanta per les cançons de Lucrecia i els titelles dels Lunnis. Finalment, la Villarroel insisteix en programació escolar amb títols com ara A.K.A. o Calma de Guillem Albà.

Més pressupost que el TNC

Els quatre teatres de Focus (Romea, Goya Villarroel i Condal) assumeixen un repte notable aquesta temporada amb 12 produccions i 6 coproduccions i posant a la venda unes 700.000 butaques a la venda, unes xifres que superen una mica percentualment la temporada passada. Pel 2019/2020 es muntaran fins a 24 companyies diferents amb la contractació d’uns 356 artistes, segons dades del president de Focus, Daniel Martínez. Ja hi ha confirmats més de 300 bolos per Catalunya d’aquests muntatges i, com a mínim, set títols faran temporada a Madrid. El pressupost de Focus és de 13,7 milions d’euros, una xifra que supera, per exemple, els 11,8 milions que el TNC té pressupostats per aquest 2019 (segons les dades exposades al web, en data de 30 de juny).

El Teatre Lliure també té unes dades fragmentades perquè a hores d’ara està tancant la programació febrer-juny. Tot i així, és evident que aquesta dada de Focus seria molt més elevada si es pren de referència l’exercici 2018 (la darrera tancada completa al Lliure) que parla d’uns 8,4 milions. Focus va viure una temporada, en termes generals, molt bona, perquè va incrementar un 7% el seu públic (fins a superar els 353.000 espectadors a Barcelona) i va incrementar un 9% la recaptació, fins als 6,5 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell

El millor circ xinès, per Nadal

girona

Inventar-se el futur

barcelona

Edgar Massegú obre la seva casa museu

sarrià de ter
música

El Houston Ballet i Joan Kaufmann, a Peralada