Cultura

Sant Fèlix d’èpica i desencís

Vilafranca viu una diada de dimensió superior i molt dura, amb grandíssims castells de la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca, que van firmar les millors actuacions, i de la Joves i la Jove de Tarragona, però que va deixar també molts reptes pendents

Per Sant Fèlix els castells agafen una altra dimensió. Glòria o desencís. No hi ha mitges tintes. El temple jutja amb severitat, sempre. L’estampa del Sant Fèlix de l’any 2019 s’ha de pintar amb pinzellades gruixudes i finíssimes, per evocar-ne l’èpica i copsar-ne els matisos. Dur, aspre, llarguíssim i a voltes estrany, però amb seqüències memorables.

Comptat i debatut, la Colla Vella va firmar el millor triplet i en el global de l’actuació (tres castells més pilar) els Castellers de Vilafranca s’endugueren la mà més alta. I no cal donar-hi més tombs. Cal dir també que cap de les quatre colles va sortir amb els objectius complerts.

Primera ronda

Va obrir plaça la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que no actuava per Sant Fèlix des del 2014 i que va arrancar amb l’estrena del 4 de 9 amb l’agulla, que va pujar sense la mala baba necessària i es va trencar amb tot el pes a dalt. Galleda d’aigua freda.

Silenci a la plaça, parla la Colla Vella. Sense cap mena de dubte la formació líder, però que arribava a Vilafranca després d’un últim assaig no gaire prometedor. Els rosats es van decantar per presentar-se amb el 4 de 9 net, que enguany encara no havien dut a plaça. Va ser un atac molt tàctic, amb una canalla valenta que va coronar amb decisió, però aquesta vegada no va funcionar la tècnica de la petrificació, exclusiva dels rosats, i el gegant va reaccionar amb acarnissament per frustrar la descarregada.

Torn per a la Colla Joves, que anuncia el 2 de 8 net. L’havien completat en l’assaig de dimecres amb la xarxa, però era la primera vegada que la colla duia la bèstia a plaça. Convicció extrema i execució fabulosa per dinamitar la diada.

En aquest context, els Castellers de Vilafranca van tancar la ronda amb l’objectiu prioritari de descarregar el 3 de 10 per primera vegada. Més enllà dels matisos tècnics, els detalls (una vegada més) van marcar l’execució. Poc abans de tancar files, l’enxaneta titular fou substituït i, sonant gralles, es canvia d’aixecadora, que inicia l’ascens amb uns preciosos segons de retard.

El castell es carrega amb autoritat, però amb el tronc obert a nivell de quarts, punt dèbil que el monstre detecta i colpeja implacablement. Tercer 3 de 10 carregat de l’any (són els únics), però cares de frustració.

‘Moment Santa Úrsula’

En aquest punt, cal centrar el relat en el moment Santa Úrsula que va envair l’ambient de la diada.

Situem-nos: la Colla Vella ha de tirar el seu segon castell, el 2 de 8 net, sabent que després la Joves anirà a buscar el 3 de 9 net (que dimecres en l’assaig i amb xarxa va alçar fins a l’aixecador). Només si se sap una mica de què va la rivalitat a la vallenca es pot arribar a valorar el moment de pressió màxima a què estava sotmesa la colla. I és en situacions d’aquesta magnitud quan es mesura la diferència entre un casteller boníssim i un fora de sèrie. Entre un soldat i un guerrer. Braços de ferro per fixar les mides i mirar la por als ulls, carregada imperial i una descarregada amb la bèstia rendida.

Emocions a flor de pell i ambient de derbi vallenc a Vilafranca, el 30 d’agost. La Colla Joves tanca la pinya del seu primer intent sobre el 3 de 9 net, el Mite (en majúscules) inèdit del món casteller.

El primer atac toca retirada tot just començar. La Joves hi torna. Silenci sepulcral i cares al tronc de molta convicció. El ritme és excel·lent, però amb dosos posats, una flamarada de fúria indefensable esbotza les il·lusions.

La Joves no va poder fer cap més castell. Però quina seqüència, senyores i senyors!

La Colla Vella està molt fatigada i per rematar el triplet elegeix el 5 de 9, que després de desmuntar en un atac defectuós, aconsegueix descarregar en una seqüència senzillament èpica. La lesió d’una castellera va obligar els rosats a acabar amb el pilar de 6. Llàstima!

Orgull verd

Havíem deixat els Castellers de Vilafranca lamentant haver-se quedat a mitges amb el castell de 10. El desànim es va accentuar encara més amb l’intent desmuntat del 3 de 9 amb l’agulla, la seva primera estrena del dia.

Però els verds per Sant Fèlix no coneixen el significat del verb rendir-se. I hi van tornar. Amb la vella guàrdia formant al tronc del tres, l’agulla va sortir indemne del foc creuat del tronc per vèncer la descarregada, celebrada amb eufòria. Vilafranca s’havia aixecat.

Eufòrics, els verds es van extralimitar amb una escomesa al 4 de 9 net que, amb bon criteri, es va fer enrere amb sisens posats, però a continuació es van cruspir d’una tacada la torre de 9 i el primer pilar de 8 de l’any. Dues manilles seguides per rubricar una gran i molt lluitada actuació.

Pilar de 8

Jove de Tarragona, el millor al final. Després de la caiguda inicial, els tarragonins van agafar aire amb el multitudinari 9 de 8 per, a continuació, apostar a màxims amb un intent de 3 de 10, amb les manilles treballant incòmodes i que, amb setens posats, es va haver de desmuntar per perill real de caiguda. No era fàcil baixar-lo.

La colla va decidir per acabar la sèrie amb el 3 de 9 i el 4 de 9 bàsics i reservar forces per a un final de categoria en forma de magnífic pilar de 8.

Quatre hores i mitja. Glòria i desencís. És Sant Fèlix.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, PLAÇA DE LA VILA

Castellers de Vilafranca: 3/10fm(c), id3/9fa, 3/9fa, id4/9net, 2/9fm, P/8fm
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4/9net(c), 2/8net, id5/9f, 5/9f, P/6
Joves Xiquets de Valls: 2/8net, id3/9net, i3/9net, id3/9f, id3/9f, P/5
Jove Xiquets de Tarragona: i4/9fa, 9/8, id3/10fm, 3/9f, 4/9f, P/8fm


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI ABELLÓ
ARTISTA

“Quan comprens que l’art es fa sol, la idea de l’artista desapareix”

barcelona

Distopia catalana

barcelona

Jazz sense fronteres

girona / perpinyà

BCN, l’‘off’ de Madrid

BARCELONA
Crònica

La vaga dels 5 duros (0,15 euros)

Salt
Festival de Sant Sebastià

La guerra que dura

Sant Sebastià

Jugant amb el passat

VIC

Parlar de “la por i les emocions humanes”

Sant Sebastià
Crònica
la música per sobre de l’idioma

“«Vic, ¿se me entiende?»”

Barcelona