Cultura

Dàmaris Gelabert

Cantant i pedagoga

“A Malàisia canten les lletres en català”

La música infantil viu el seu moment àlgid. I Dàmaris Gelabert és una de les figures cabdals d’aquest gènere en l’àmbit català, estatal i, ara, mundial. Té una carrera prolífica, amb quinze discos al sarró en més de vint anys de carrera. Ha estat la primera artista catalana que Youtube ha distingit amb el Botó de Plata, pel fet de sumar més de 100.000 subscriptors al seu canal; una xifra que en pocs mesos ja ha fulminat amb un nou rècord (ja quasi arriba al milió i mig de subscriptors i el videoclip d’Els mosquits ja ha tingut 196 milions de visualitzacions). Dissabte actuarà a l’ Acustiqueta de Figueres –on també s’han programat els concerts d’El Pot Petit, Heavy Per Xics i l’Orquestra Di-Versiones–, en un concert que es preveu multitudinari.

No paren. Quina gira de concerts més intensa...
I el que no es veu. Actuacions a banda, ara estem engrescats amb el projecte de gravar un nou disc amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i amb els cors petit i mitjà de l’Orfeó Català, que es publicarà a la tardor. Versionem els meus èxits en format simfònic, cosa que em fa molta il·lusió.
És una de les abanderades a situar la música infantil on pertoca. Ara ja en són més, de grups i artistes. Escolta el que fan la resta?
Sí, aquest estiu he escoltat bastanta música infantil, per estar al dia. A la nostra botiga on line tenim una secció de música familiar recomanada, igual que a l’Espai Tot Sona a Cardedeu. Sobre el fenomen d’aquest gènere musical és cert que hi ha hagut un boom. Abans eren cantautors amb una guitarra els que animaven a cantar i ballar els infants. Jo, personalment, tenia clar que es podia fer una altra cosa, però no trobava el canal com fer-ho. Porto vint-i-un anys de carrera i va ser tot just en fa cinc que vam apostar per fer actuacions amb una banda en directe dins una gira. Vam omplir tots els teatres on vam actuar. Això i vestir les cançons amb videoclips atractius. Aquí va canviar la perspectiva i vam obrir un camí. Va tenir repercussió i ja no van parar de trucar-nos per a actuar en concerts grans... al mateix escenari que els concerts de nit, però tan sols fa un parell d’anys!
Sol incorporar valors a les seves cançons. Té tant poder, la música?
I tant que en té! Sobretot en l’etapa infantil, és un canal de comunicació molt potent. El món educatiu és transversal, i la música, un mitjà més. Tot allò que t’arriba de les emocions, s’interioritza per sempre. I la música és un canal de comunicació que té a veure amb les emocions. Les cançons queden per sempre. Els adults poden fer ús de la música per comunicar-se amb els més petits.
També amb el ‘reggaeton’, que ho inunda tot?
Sempre he pensat que s’ha d’ensenyar als fills allò que ens agrada a nosaltres. Compartir-ho. És important que vegin allò que t’emociona, perquè els ensenyes que ells poden fer el mateix. Passem per etapes diferents, forma part del nostre creixement. Buscar coses amb valor i que els omplin, és l’ideal. Després ja aniran trobant els que els agrada i amb més valors. Entenc que hi hagi una època de reggaeton, però les lletres són clamoroses. El millor, en tot cas, seria acompanyar-ho explicant què volen dir les lletres.
Al març va ser guardonada amb el Botó de Plata de Youtube pels 100.000 subscriptors assolits. Una fita!
El que és bèstia és que des d’aleshores ja hem superat el milió, i ara mateix estem en més d’1.400.000 subscriptors. És molt bèstia! Els especialistes del canal expliquen que els nostres videoclips són d’estètica molt realista i que atrauen. A més, els algoritmes decideixen que si algun nen o nena mira el popular Babyshark després els recomana veure un dels nostres videoclips . D’aquesta manera tenim seguidors arreu del món: nens i nenes de Malàisia o el Brasil que canten les nostres lletres en català! Les estadístiques assenyalen que on ens segueixen més és a l’Índia, el Japó, els EUA... Sorprèn? En el fons és el mateix que nosaltres, que escoltem música que es fa arreu del món. Aquest és el poder universal de la música.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols
Crítica
cinema

Noies vitals a l’Algèria convulsa dels 90

Restes de quatre cases, a Santa Creu de Rodes

eL PORT DE LA SELVA
Drama / Comèdia

‘Judy & Punch’, titelles i revolució feminista

Drama

Ben Affleck es redimeix a través del bàsquet

Terror

Nicolas Cage en un malson al·lucinogen