Cultura

Olesen i la defensa dels gais

El Reina Sofia de Madrid programa la primera exposició individual a l’Estat de l’artista danès Henrik Olesen

Olesen introdueix una perspectiva homosexual en àmbits en què havia estat vetada

Cau una calor que mata i per Madrid només es mouen els valents que no tenen més remei que circular. L’autobús va buit quan, a primera hora del matí, prego perquè la parada sigui a prop del Museu Reina Sofia per passar el dia entre la quantitat d’exposicions que hi programen. Ahir precisament va acabar la retrospectiva dedicada al divertit artista malagueny Rogelio López Cuenca Yendo leyendo, dando lugar. Cuenca acaba de fer 60 anys i ha estat un habitual en les mostres dedicades a la poesia visual i a l’art experimental de resposta. En aquesta ocasió no puc evitar passar l’estona a les sales on dedica una sàtira al picassianisme, amb tota una col·lecció d’objectes freaks, una denúncia en tota regla de l’abús que s’ha fet del geni en l’explotació gairebé psicològica del seu art. En altres espais del museu també hi ha interessants exposicions dedicades a Miriam Cahn i als artistes fora del cànon, referint-se als pop, que em resulta incompleta i un xic tòpica.

Un dels plats forts és, però, la primera exposició individual a l’Estat de l’artista danès Henrik Olesen (Esbjerg, 1967). Fins a finals d’octubre la mostra és un impacte tant pel reciclatge dels materials utilitzats com per la denúncia històrica de la comunitat gai. Seria convenient dur-hi polítics del morro fort de visita obligatòria. Com expliquen els comissaris, Olesen “utilitza materials assequibles i d’ús quotidià (brics de llet, pots de menjar, roba, estoigs de medicaments, llistons de fusta...) per elaborar collages, cartells, textos, escultures, instal·lacions i intervencions arquitectòniques, amb els quals analitza de manera crítica la cultura actual”.

La mostra reuneix una selecció de les obres més rellevants d’aquest artista danès. El treball tracta de desmuntar la ficció de l’heteronormativitat. Olesen posa l’accent en el paper clau que diversos espais socials (com el sistema juridicopenal, el discurs medicoclínic, el món de l’art i la família com a institució) han exercit en la gestació, expansió i normalització de les pressions sofertes pels que no s’adeqüen als estàndards binaris dominants: “En aquest sentit, Olesen aposta per introduir una perspectiva obertament homosexual en àmbits en què tradicionalment ha estat vetada. Evidencia, així, que la repressió de l’homosexualitat és un fenomen omnipresent en la història de la cultura occidental.”

Segons explica la comissària Helena Tatay, les definicions de l’homosexualitat i la criminalització dels homosexuals com a malalts o desviats es donen, a Europa, en un paisatge que ve definit per dues coordenades. D’una banda, la fúria classificadora de l’esperit científic de la Il·lustració. I, de l’altra, la reforma de la població, el gran projecte de l’estat modern, consubstancial al desenvolupament de les forces productives del capitalisme, que ordena els individus en diferents espais (escoles, fàbriques, hospitals, etc.) i els defineix i els classifica mèdicament, sexualment i psicològicament. Olesen és dur i mostra amb cruesa tot el catàleg de la persecució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.