Cultura

Taylor Swift, diva a cor obert

La cantant nord-americana, icona musical del pop del nou mil·lenni, reapareix amb el polièdric ‘Lover’

La nord-americana Taylor Swift, incontestable diva del pop actual, té nou disc. S’anomena Lover, pot escoltar-se íntegrament des de divendres i el rebombori mediàtic que s’ha generat al seu voltant reafirma la cantant, de 29 anys, com a icona musical del nou mil·lenni. Taylor Swift suma ja set discos que, des del 2006 fins ara, documenten una carrera iniciada en el country més comercial i que ha evolucionat cap a un pop obert a mil influències però, segurament, amb més vocació d’autor que el de moltes coetànies seves. Que algú tan ponderat com Ryan Adams, fa quatre anys, fes un disc en què adaptava, cançó per cançó, i amb el mateix ordre, un àlbum de Taylor Swift (1989, publicat un any abans) va servir, de ben segur, perquè fins i tot els més escèptics consideressin la cantant de Pennsilvània, que continua sense haver actuat mai a Catalunya i fent-ho només molt esporàdicament a Europa, no pas com un vacu producte comercial sinó com una artista amb totes les de la llei.

Lover dura el que solien durar molts discos dels anys noranta –61 minuts, repartits en 18 cançons escrites o coescrites, sense excepció, per la cantant– i mostra Taylor Swift en la seva versió més polièdrica, servint-se de fins a cinc productors diferents per elaborar un recull de cançons de pop ballable, electrònica, balades i, fins i tot, alguns flaixos del country mainstream amb què, encara adolescent, es va donar a conèixer a Nashville. Dixie Chicks i Brendon Urie de Panic at the Disco! figuren entre els escassos col·laboradors de l’àlbum i, en el terreny de les lletres, Swift, com ja s’entreveu en el títol, posa l’amor com a eix central, amb resultats força menys amargs i malhumorats que Reputation (2017), el seu precedent.

Contra Trump

Coincidint amb la publicació de Lover, Swift, una artista que molts havien criticat per no mullar-se mai en el terreny polític, ha fet públic el seu rebuig a Donald Trump (“em penedeixo de no haver fet campanya per Hillary”, ha confessat) i ha manifestat també la seva voluntat de tornar a enregistrar els seus sis primers discos per tal de recuperar-ne els drets, actualment en mans del seu antic representant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI ABELLÓ
ARTISTA

“Quan comprens que l’art es fa sol, la idea de l’artista desapareix”

barcelona

Distopia catalana

barcelona

Jazz sense fronteres

girona / perpinyà

BCN, l’‘off’ de Madrid

BARCELONA
Crònica

La vaga dels 5 duros (0,15 euros)

Salt
Festival de Sant Sebastià

La guerra que dura

Sant Sebastià

Jugant amb el passat

VIC

Parlar de “la por i les emocions humanes”

Sant Sebastià
Crònica
la música per sobre de l’idioma

“«Vic, ¿se me entiende?»”

Barcelona