Cultura

Mapi Rivera, l’art i el sagrat

L’artista revisa 20 anys de trajectòria a L’Abadia de Sant Joan de les Abadesses

A l’exposició es pot veure des de la seva primera obra, de 1998, fins a les imatges més recents

L’artista i fotògrafa Mapi Rivera (Osca, 1976) presenta fins al 13 d’octubre a l’espai d’art L’Abadia , de Sant Joan de les Abadesses, l’exposició La pell visionària, en la qual revisa la seva sòlida trajectòria a través d’una selecció de fotografies, dibuixos i caixes de llum realitzades en els últims 20 anys. És una ocasió esplèndida per redescobrir l’obra d’una artista i poeta que se serveix del propi cos per explorar la bellesa i l’espiritualitat per mitjà d’unes imatges que posen en diàleg franc l’ésser humà i la natura.

En la presentació de la mostra, la mateixa Mapi Rivera explica així la seva obra, estretament relacionada amb la llum: “El meu treball és un procés de depuració, d’anar dilatant la pell, d’obrir-la visualment per veure i deixar veure, mostrant-me en el recollir-me i recollint-me en el mostrar-me. Vaig haver de fer un procés de nuesa, de descobriment, d’il·luminació, per no tenir la pell coberta i poder veure-hi.” L’artista, que recentment ha publicat també un llibre en què reflexiona sobre la base teòrica del seu treball, El sentido numinoso de la luz. Aproximaciones entre creación y experiencia visionaria (Herder), amb presentació de Javier Melloni, argumenta que des de fa un temps visiona imatges nocturnes poblades de “miríades d’estrelles que apareixen, a poc a poc, fertilitzant la foscor”. Aquestes pantalles celestes, “com a dona i com a creadora”, diu, fan que se senti “dipositària d’una petita matriu que està en correspondència amb la gran matriu còsmica”. En aquest sentit, explica que, quan agafa la càmera, enmig de la quietud de la naturalesa, espera que aquestes llums llunyanes “vagin inseminant el cel”. “Sento com si un microcosmos fecundés també la meva càmera interna, i per extensió, la meva càmera fotogràfica, una matriu tecnològica”, matisa.

L’espai del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses convida a intensificar la introspecció que proposa l’artista, que aprofundeix en la relació arquetípica entre el cos humà i l’astrologia, entre l’art i el sagrat, des de la seva primera obra, Sol (1998), fins a la recent Eufonia de la constel·lació de Balança (2018), totes dues presents a la mostra. La mateixa Mapi Rivera defineix el camí que ha traçat com una “recerca de la Llum Viva, ja sigui íntima i propera, o aparentment llunyana i còsmica”, que en un espai sagrat com el d’un claustre romànic afavoreix “una simbiosi que transforma les imatges en icones per a la contemplació”. Realment l’efecte visual és hipnòtic, encara que ella parla més aviat de “fecundació”, i de “ser capaç d’imaginar, de preservar la primera imatge, i manifestar-la”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.