Cultura

ANA ZENDRERA

LLIBRETERA, HA OBERT UNA NOVA FRANQUÍCIA DE RE-READ, AMB LLIBRES DE SEGONA MA

“La funció social d’un llibreter és promoure la literatura”

Ana Zendrera és llibretera i editora. Coneix el llibre i vol apropar-lo a tothom. Per fer-ho, al carrer Enric Prat de la Riba, 254 de l’Hospitalet de Llobregat, ha obert un nou establiment

Quina diferència hi ha entre una llibreria convencional i una de Re-Read?
Una Re-Read és una llibreria de segona mà que compra i ven llibres. Tenen tota una sèrie de detalls que les fan diferents. L’aparença és de llibreria de novetats i el disseny de la franquícia està pensat perquè sigui atractiu, la comunicació que fem està pensada per promoure la lectura. De fet som una llibreria de segona mà que incita a la promoció de la lectura. Està en el seu esperit fundacional.
Qui n’és el creador?
Els creadors de la franquícia són Mercedes Zendrera i Nicolás Weber, que des de 1982 havien portat la llibreria Baibars, especialitzada en el món àrab i que el 2009 es van replantejar el seu model de negoci davant la davallada de vendes que havien tingut en els últims temps.
Ara vostè ha obert una franquícia al centre de l’Hospitalet de Llobregat.
A mi em seduïa anar a un lloc que no fos el centre de Barcelona, i fa cinc anys en vaig muntar una al barri de Collblanc [Ara l’ha tancat per obrir la del centre]. No m’havia atrevit a anar a altres barris de Barcelona i vaig pensar, per què no a l’Hospitalet? Penso que la funció social del llibreter és la promoció de la literatura mitjançant les seves botigues i hi ha molts barris on no hi ha llibreries.
Condiciona el barri l’accés a la lectura?
Els anys que he estat a Collblanc he comprovat que no és que no hi hagués accés a la cultura, perquè hi ha biblioteques i associacions que treballen en aquest camp, sinó que hi ha molta gent a qui el llibre no entra en el seu pensament. Ara això ja es treballa molt a les escoles, però els joves que no tenen una base escolar perquè han vingut de fora, o pel que sigui, queden fora de l’interès per la lectura.
La gent jove ja no llegeix?
La mena d’espai que plantegem ha fet perdre la por a la gent jove d’entrar a una llibreria, que a vegades confonen amb una biblioteca. El perdre aquesta por és una manera també d’apropar-los als llibres. Els joves han continuant llegint però en altres suports, com el llibre electrònic, el que oferim és la recuperació de la lectura en paper.
La barrera amb el llibre a més de mental és econòmica?
En determinat tipus de gent sí, perquè així ens ho han fet saber, però insisteixo que molta gent no s’atreveix a entrar a una llibreria. El preu màxim que paga el client a les nostres llibreries és de tres euros.
Les llibreries han estat feu de la intel·lectualitat?
Crec que hem passat per èpoques que el llibre ha estat un fet popular i altres més intel·lectual. Hi ha públic per a tot. Les de barri potser serien més populars, però hi ha el problema que a Barcelona s’han tancat gairebé totes. Ara sembla que es recuperen però amb un caràcter d’espai cultural en què s’organitzen clubs de lectura i presentacions de llibres.
El públic d’una llibreria de segona mà és el mateix que el de novetats?
Jo diria que és diferent, si més no en el cas concret de l’Hospitalet. M’he trobat amb clients que m’han dit que Re-Read és la llibreria amb més fons de l’Hospitalet. Les de novetats estan molt condicionades als llançaments i això els resta fons.
Fan de prescriptors?
Sí, molt. Si als clients els agrada un gènere, com per exemple la novel·la negra, ens solen demanar orientació per un autor o un títol. Molts s’enganxen a un determinat autor, en llegeixen unes quantes obres fins que en descobreixen un altre. Crec que fem una tasca molt interessant.
Els llibres moren joves?
Les novetats duren poc a les llibreries si no són un gran èxit. Hi ha moltes novetats i poc espai.
A on compra els llibres?
Només comprem als particulars. El que passa ara és que hi ha gent que es treu el llibre de sobre un cop llegit i això ens permet tenir sovint llibres bastant actuals.
Tots els que els hi ofereixen els compren.
No. Una qüestió important en aquest negoci és fer una bona selecció de compra. Ens porten llibres que van estar molt bé en una època, però que ara ja no tenen sortida.
Quins criteris fa servir en la tria?
Que els llibres estiguin en bon estat. Fem excepcions com per exemple Camus, Canetti o Bolaño, que entren poc. Els agafem tot i que el llibre estigui una mica fet malbé, aleshores fem una mínima restauració.
Què és el que es busca més?
Jo diria que assaig, tot i que sovint es demanen filòsofs que aquí no arriben. Per això tenim un sistema d’alertes, que si ens la posen per internet, quan el llibre entra ja el reservem.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Què feia abans Corto?

Barcelona

Impacte fotogràfic

rubí
Ferran Palau
MÚSIC

“Volia fer un disc que sonés ‘mainstream’ total”

BARCELONA

Per Fires, la Girona de Fargnoli

Girona

Gaudí de disseny

barcelona
ÀLEX NOGUÉ
ARTISTA

“Cap esforç dels que he fet en la meva vida artística ha estat inútil”

barcelona
FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Amor adolescente’. Pel·lícules. ‘Amor adolescente’

‘Amor adolescente’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Los culpables’

‘Los culpables’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. Soldados de Salamina

‘Soldados de Salamina’