Cultura

L’Smithsonian radiografia la Vall d’en Bas

El prestigiós institut d’investigació de Washington està mapant el patrimoni immaterial de la vall

Té per objectiu crear un projecte de sostenibilitat cultural que serà la base dels projectes de futur del municipi

És un projecte important per a un municipi creat fa només 50 anys

La Vall d’en Bas s’ha convertit en un mena de laboratori en viu de l’Smithsonian Institute de Washington, una prestigiosa institució dels Estats Units que investiga el patrimoni cultural intangible i que, per primera vegada, ho fa en el conjunt de tot un municipi i no només en un aspecte en concret. La Vall d’en Bas no vol perdre les seves arrels i, per aquest motiu, ha encarregat a l’Smithsonian que determini el mapa del patrimoni intangible i que elabori un projecte per tal de fer-lo sostenible en el futur i, per tant, que sigui la base de les polítiques públiques i de les entitats del municipi.

Això és especialment rellevant en un municipi jove, creat fa 50 anys, i sorgit de la fusió de cinc pobles, amb un extens territori rural, amb molts nuclis disseminats, veïnats i cases aïllades. I encara més, perquè els antics pobles que el formen tenen un passat fonamentat en una economia de base agrària, que ha evolucionat vertiginosament durant les últimes dècades.

Ara, l’Smithsonian està duent a terme enquestes a totes les llars de la Vall d’en Bas (se n’encarreguen una vintena d’estudiants de diverses universitats del país), amb l’objectiu de crear el mapa del patrimoni intangible. Es tracta, segons la investigadora associada al centre cultural internacional Smithsonian, Meritxell Martín, de la primera de les tres fases del projecte. “Estem fent entrevistes a cada casa, perquè volem que els veïns es facin seu aquest projecte. A on no hem pogut fer entrevistes, com a mínim, es donaran per al·ludits”, ha indicat. Martín ha detallat que tota la informació recollida servirà per construir un inventari del patrimoni intangible de la Vall d’en Bas.

Ella mateixa ha exemplificat amb dos aspectes molt concrets de quin tipus d’informació es tracta. Molts dels veïns enquestats els reclamen que es recuperin els punts de trobada social que hi havia dècades enrere al municipi. “Les places de les esglésies de la vall tenien aquesta funció. La gent anava a missa i sortint es trobaven”, ha explicat. A més, seguint el fil de l’exemple, hi ha afegit que en l’actualitat molta menys gent va a missa i, per tant, les places han perdut el rol de punt de trobada, en el cas concret de la Vall d’en Bas. Per això, amb la informació recollida, l’Ajuntament, amb la col·laboració de qui ho cregui oportú, ha de saber trobar un altre rol per a aquests espais públics, amb l’objectiu final que recuperin la funció social que havien tingut.

Els bolets, o més ben dit la cultura dels bolets, és el segon dels exemples aportats per la investigadora de l’Smithsonian. Meritxell Martín ha explicat que es tracta d’una activitat tradicional molt estesa al municipi i que han pogut conèixer els indrets més habituals on la gent dels pobles de la vall van a buscar bolets, i han recollit les diferents tècniques per conservar-los, les receptes gastronòmiques amb aquests fongs i, en general, com preserven els llocs de recol·lecció.

Un cop tinguin el mapa acabat, iniciaran la tercera i última fase, que consistirà en la redacció del projecte de sostenibilitat, és a dir, com preservar la informació recollida i com utilitzar-la, adaptar-la als nous temps si cal, i com fer-la perdurable en un context de globalització, que és, ara per ara, la major amenaça d’aquest patrimoni immaterial tan valuós. L’objectiu és clar i el camí està iniciat cap a un futur amb arrels.

Sentiments íntims que generen cultura

El passat agrícola dels pobles i nuclis que formen la Vall d’en Bas és tret indiscutible de la personalitat del municipi. De fet, Marta Rosell, una de les alumnes universitàries que participen en el treball de camp, ha afirmat que és un tema recurrent entre els entrevistats. Molts fan referència a l’activitat agrària com una feina que feien els seus avis i que, ara ells, no la poden continuar, pel canvi d’estil de vida, per la pèrdua econòmica del sector i per la proximitat a les activitats industrials i de serveis dels municipis veïns, sobretot Olot i rodalia. De molts dels enquestats fins i tot es desprèn com una mena de sentiment d’estar ofenent les generacions anteriors. Els promotors del projecte volen, precisament, arribar a aquests nivells d’intimitat. Els neguits i les esperances generats per la futura variant de la Vall d’en Bas i les Preses que ha d’acabar l’eix Vic-Olot, la gestió dels residus –ara s’està avaluant la implantació d’un nou sistema a tota la comarca– o la ja citada demanda per recuperar els espais de trobada, són alguns dels altres temes sorgits en aquesta fase d’entrevistes. Són temes, no obstant, que ajuden a trencar el gel entre entrevistats i entrevistadors, que responen a un qüestionari dissenyat amb aquesta finalitat. Aquest formulari inclou qüestions sobre entitats i associacions, costums (oficis, arts...), productes identificatius de la Vall d’en Bas, creació cultural (grups musicals, escultors, pintors...) i, entre moltes altres, la identificació de racons amb especial significació del municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un jutge de Barbastre ordena la devolució de les 111 obres d’art de la Franja a les parròquies aragoneses

Lleida

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell

El millor circ xinès, per Nadal

girona

Inventar-se el futur

barcelona

Edgar Massegú obre la seva casa museu

sarrià de ter