Cultura

La ira d’Aquileu

Adesiara presenta una nova traducció de la ‘Ilíada’ a càrrec de Montserrat Ros i amb estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Quartero

Montserrat Ros va demanar una última revisió a Andreu Rossinyol

A causa d’una malaltia fulminant, la filòloga i traductora Montserrat Ros no ha pogut veure aquesta magnífica versió de la Ilíada que va traduir per a Adesiara. L’editor Jordi Raventós evoca quan va conèixer Ros l’any 2000: “Vaig començar a treballar a la Fundació Bernat Metge, a què ella va destinar tots els esforços –no sempre prou recompensats– fins a la seva jubilació. Dona senzilla i prudent com totes les persones sàvies, tenia un domini prodigiós de la llengua catalana (posseïa com ningú «el sentit de la llengua», expressió que li havia sentit dir milers de vegades), que combinava amb un coneixement excepcional del grec i del llatí. Els seus ensenyaments, resultat de més de set anys de compartir cada dia amb ella aquell mític despatx de la via Laietana, avui desaparegut, per on havien passat tants personatges il·lustres, van ser abundosos i impagables, i certament mai no m’abandonaran.” Ros va demanar que la darrera revisió d’aquesta Ilíada magnífica la fes Andreu Rossinyol, “un dels millors correctors d’Europa (Jaume Vallcorba dixit), que tingués cura de la primera revisió de la traducció, tasca que, com és habitual, el mestre Rossinyol ha fet de manera impecable”.

En una nota per a l’edició, Jordi Raventós també puntualitz: “Així mateix, hem respectat la seva voluntat pel que fa a l’ordenació i el format del llibre i les persones que havien de participar-hi: una edició bilingüe en un sol volum, amb el text grec acarat, les notes al final i un índex de noms propis que permeti al lector saber ràpidament qui és qui en aquesta obra fundacional de la cultura europea. A més, el volum conté, d’acord amb les seves indicacions, un pròleg del professor Jaume Pòrtulas, una introducció del professor Francesc X. Cuartero i les notes a la traducció i l’índex de noms propis a cura del professor Joan Alberich, tots ells filòlegs eminents, grans coneixedors de l’obra homèrica i, sobretot, bons amics de la traductora.”

Per la seva part, Francesc J. Quartero puntualitza que la Ilíada, com l’Odissea, està composta amb els procediments verbals de la poesia oral, pròpia d’una cultura àgrafa, és a dir, que desconeix l’escriptura o en prescindeix. Ens explica que la Ilíada és un llarg poema èpic, el més antic de la literatura grega, que narra un episodi de l’expedició de grecs sota les ordres d’Agamèmnon, rei de Micenes, contra Troia, una pròspera ciutat del nord-oest de la península d’Anatòlia.

Una història dels traductors

Després de la pel·lícula Troia, el professor i poeta Carles Miralles estava ben content perquè l’Aquil·les representat per Brad Pitt esdevindria un gran divulgador del llibre. Ben segur que també se sentiria orgullós d’aquesta edició, que conté, a part dels textos esmentats, una molt interessant peça en què Jaume Pòrtulas parla dels traductors i les traduccions d’Homer al català. A part de les versions anònimes, esmenta “Pere Joan Nunyes (1525/9-1602), professor en diverses universitats de l’antiga Corona d’Aragó, o Manuel Martí (1663-1737), degà d’Alacant, aquesta història s’inicia ja avançada la Renaixença. Entre el 1874 i la primera dècada del segle XX, hi hagué un cert gruix de versions homèriques (molt majoritàriament de la Ilíada), a càrrec de personatges com el metge Joan Montserrat i Archs (1844-1895), Magí Verdaguer i Callís (1849-1925), el prolífic Conrad Roure (1841-1928), Miquel Victorià Amer (1824-1912), Artur Masriera i Colomer (1860-1929) i Antoni Bulbena i Tosell (1854-1946).”

També fa esment, ja en el segle XX, en les figures de Lluís Segalà (1873-1937) i Carles Riba (1893-1959): “Riba traduí l’Odissea en vers, però no va recórrer a cap metre tradicional —com havien fet, per exemple, M. V. Amer o Artur Masriera—, sinó que optà per adaptar al català l’hexàmetre homèric.”

Jaume Pòrtulas fa un exercici de síntesi en acostar-nos erudits i professors que en el nostre àmbit han fet versions dels poemes homèrics. El seu recorregut és, així mateix, una història de la literatura catalana més sacrificada fins arribar a Montserrat Ros (1943-2018), deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, connectors amb la feina de Carles Riba, Joaquim Balcells i Joan Petit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.