Cultura

‘El cònsol de Barcelona’ d’Andreu Claret guanya el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2019

El llibre tracta sobre un bolxevic que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar

‘El cònsol de Barcelona’ (Columna) d’Andreu Claret és l’obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2019 que s’ha donat a conèixer aquest dimarts. El llibre se situa a Barcelona entre 1936 i 1937 i tracta sobre el bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic a Barcelona, que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar. Claret ha explicat que ha volgut endinsar-se en “les contradiccions i misèries de la República” i en el drama de tots els primers bolxevics personificats en el protagonista i la seva dona. L’autor ha explicat que la novel·la sorgeix d’un impuls personal ja que és fill de l’exili i ha recordat una frase del seu pare que el va marcar molt i era que la Guerra Civil no la va guanyar Franco, sinó que la van perdre els republicans. El llibre es publicarà aquest dimecres.

El protagonista Vladimir Antónov-Ovséienko, militar comunista d’origen ucraïnès, és el cònsol soviètic a Barcelona i una antiga glòria de la Revolució d’Octubre. Ell té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. En paral·lel la dona del cònsol, Sòfia Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. De fet, Aleksei Strakhov, agent dels serveis secrets soviètics (NKVD), un personatge fosc del consolat, mourà les tecles per difamar el cònsol i quedar-se amb el seu lloc. Sòfia, dona perspicaç, descobrirà les maquinacions. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Adolf Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.

Al llibre hi apareix la història del drama de tots els bolxevics de primera hora, “ell va ser un home fonamental a la presa del poder de 1917 a Petrograd”, ha apuntat Claret. Com ha relatat l’autor, Vladimir Antónov-Ovséienko és “un bolxevic de pedra picada” que arriba a Catalunya i descobreix que les coses “no són tal com ell imaginava” i al final l’afusellen a Moscou. “Tot el drama de l’estalinisme que ha pesat com una llosa sobre l’esquerra europea durant mig segle l’he volgut reflectir a la novel·la”, ha afegit.

El protagonista i la seva dona van ser “molt populars” a Barcelona perquè “van ajudar la República. Vladimir Antónov-Ovséienko venia, ha assenyalat el periodista, per “controlar els anarquistes i reprimir trotskistes”. “Ell es va enamorar de Catalunya i quan feia un mes que estava aquí era el diplomàtic més apreciat i reconegut”. Segons, Vladimir Antónov-Ovséienko va saber entendre Catalunya.

La novel·la recrea la vida d’un personatge real com va ser el cònsol de la Unió Soviètica a Barcelona Vladímir Antónov-Ovséienko. També hi apareixen altres personatges històrics com Andreu Nin, Companys, Tarradellas, Met Miravitlles, Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals, Dolores Ibárruri, La Passionària, i fins i tot Stalin.

El llibre també fa referència a les contradiccions entre els republicans i apareix la figura de Lluís Companys com “un home aïllat, fins i tot separat dels seus que li van fer la traveta”. Ha recordat, de fet, una frase del seu pare que el va marcar molt i era que la Guerra Civil no la va guanyar Franco, sinó que la van perdre els republicans.

‘El cònsol de Barcelona’ fa un recorregut per espais entranyables de la capital catalana com els bars del Paral·lel i del barri xino com El Español o el Marsella, a les xocolateries del carrer Petritxol, el cine Doré, l’hotel Majestic, la cocteleria Boadas... Així mateix, també viatja, l’any 37, a Moscou.

L’autor

El periodista i escriptor Andreu Claret va néixer a Acs (França, 1946) va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista ’Cambio 16’. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Com a articulista, ha col·laborat en nombroses publicacions internacionals sobre qüestions relacionades amb la diversitat cultural. Va participar a ’El matí de Catalunya Ràdio’ amb Josep Cuní i Antoni Bassas i ha estat professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i, del 2008 al 2015, va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar ’El secret del brigadista’, i el 2017, ’Venjança’. És membre del consell científic del Real Instituto Elcano i del consell consultiu del Diplocat. Actualment col·labora a ’El Periódico de Catalunya’.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.