Cultura

‘Stand-up thriller’

Anna Sahun protagonitza a la Villarroel ‘Nenes i nens’, una comèdia aparentment intranscendent que esclata en ple xou

Joel Joan dirigeix aquesta comèdia amarga, que fa un retrat del masclisme de la societat

Entra una monologuista, s’asseu al tamboret i va desgranant, en clau còmica la relació familiar. En 13 escenes. Tot, aparentment, per entretenir. Però (i aquest és el misteri que cal descobrir en la lectura o en la representació) en realitat posarà algunes bombes de profunditat al seu discurs, que anirà glaçant el somriure. Així s’intueix que serà Nenes i nens, un muntatge que ha entrat, fora d’hores, en el calendari del Grec (del 27 de juny al 7 de juliol; només amb 13 funcions). Dennis Kelly revoluciona el format de l’stand-up comedy per persuadir un espectre ampli d’espectador en una peça que amaga sorpresa.

Joel Joan, que dirigeix Anna Sahun en el seu debut de monologuista (trencant la quarta paret i adreçant-se al públic), admet que la peça entreté i, a la vegada, “activa la ment”. El personatge imposa un mirall en què els valors de la societat queden exposats. A diferència de la majoria dels espectacles de la Villarroel, que tenen públic a dues bandes, en aquesta obra el públic només se situa en un lloc, per poder controlar millor la reacció i atendre en directe els espectadors. Aquesta és una nova Anna Sahun, hi insisteix Joan. Perquè surt de la seva experiència per interpretar un personatge i una situació teatral, amb complicitat amb els companys d’escena, a transformar-se en una monologuista que comparteix l’evolució de la trama amb els mateixos espectadors. La trama, traduïda per Carme Camacho i Neus Bonilla, de Rerescenes (que van ser les primeres impulsores d’aquesta producció que ha anat enamorant Arriska, la Villarroel i el mateix Grec), inclou escenes gestuals. Representen situacions familiars. És una fórmula per trencar el relat i entrar en un nou tema, com una mena d’introducció, que aporta informació subliminal entre els fills i la mare.

Res és gratuït. Tampoc el títol, en què s’inverteix el terme habitual acceptat socialment nens i nenes per nenes i nens. “Hi ha alguna cosa al text que ens apel·la a tots: a partir d’un masclisme latent”, sentencia el director. Anna Sahun, d’acudit blanc en acudit amarg, va perfilant les fronteres d’un masclisme institucional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Núria Pradas guanya el 40è Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Tota una vida per recordar’

Barcelona

‘El Meu Cos’, primer avançament del nou disc d’Els Amics de les Arts

Barcelona

Ovidi, segle XXI

Barcelona
JOAN RENDÉ
NARRADOR

“M’entristeix veure tothom que es gasta el dit sobre el mòbil”

barcelona
Laura Mañá
Cineasta i actriu

“Tothom vol tenir ‘likes’, això ha passat sempre”

Barcelona

El “miracle” del MNAC

barcelona

Beethoven a Banyoles

Banyoles

Un art honest

barcelona
Crítica
cinema

Poliamor cap a la llum