Cultura

Crítica

cinema

Brillantor encegadora

A Largo viaje hacia la noche, el mateix títol amb què el dramaturg Eugene O’Neill va capbussar-se en la infelicitat humana en una de les seves obres més cèlebres, el cineasta xinès Bi Gan proposa una experiència immersiva en unes imatges de naturalesa onírica que es fan tridimensionals a partir del moment en què el protagonista de la pel·lícula es col·loca unes ulleres. Aleshores, l’espectador ha de posar-se les ulleres 3-D per contemplar el viatge d’un personatge que, un cop retorna a la seva ciutat després d’haver-ne hagut de fugir anys enrere, fa a la recerca d’un amor perdut (una imatge idealitzada) endinsant-se en una altra dimensió temporal.

Hi ha alguna cosa en el film que recorda el cinema de Wong Kar-wai, sigui per la pulsió romàntica que hi palpita o pel tractament dels colors i les textures. Tanmateix, Bi Gan es recrea més en les possibilitats tecnològiques. Tant és així que, encara que l’experiència pugui resultar hipnòtica i sens dubte fascinant en molts de moments, és possible sentir-se aclaparat pels efectes tecnològics i, a la vegada, per un cert excés de virtuosisme. És a dir, les imatges són enlluernadores, però per això mateix és possible creure que Bi Gan (que ja va convertir-se en un cineasta de culte amb Keili Blues, que transcorre en un lloc on el temps sembla haver-se detingut) t’atrapa amb una brillantor encegadora. A mesura que les imatges s’encadenen en un aparent pla seqüència de llarga durada on sembla que van passant-se pantalles cada cop més saturades, la boca va obrint-se amb admiració, però potser també creix la idea que Bi Gan es lliura a una mena de pirotècnia amb certa autocomplaença.

Largo viaje hacia la noche
Director: Gan Bi
Xina, 2018


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una fantasia molt real

girona

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

girona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg

Un tast de...
‘Vacances aragoneses’, de Teresa Pàmies Avançament editorial

La dèria per la muntanya

Cruïlla col·laborativa

Barcelona

Capvespres al Museu de la Mediterrània

torroella de montgrí

La guitarrista gironina Meritxell Pubill dedica el seu segon disc al barroc

girona

Núria Graham obre el 6è Barretina de Rupià

rupià

Villaronga, en el mar de Baricco

Barcelona